I així cada nit...

Dos quarts de dues de la nit. Parlo amb els meus amics. El bar està ple de gom a gom. Bromejo, ric, i em fan riure. Amb la mirada despullo, una a una, les noies del meu voltant. Potser massa joves per mi, però el seu perfum em descontrola. Sento que avui pot ser una gran nit. Feia dies que no sortia, ho enyorava. Hi havia alguna raó que me'n privava. Ara no la recordo. Ballo amb desconegudes, ballen arrapades a mi. Les desitjo i em sembla que em desitgen. Avui serà una gran nit! Escots provocatius, moviments sensuals, llavis pintats. Avui perdo el control. Vull perdre el control!

Llavors desvio la mirada entre els caps de la gent. Aquells cabells rinxolats em resulten familiars. M'abracen, recorren la meva cintura amb les seves mans, em parlen a cau d'orella. Caic presoner dels seus encants. Les vull, les necessito. Em volen, però no em necessiten. Llavors torno a desviar la mirada, entre els seus caps. I et veig, parlant amb les teves amigues, bromejant, rient.

Tres quarts de tres. Els meus amics em parlen, bromegen. No ric. Faig veure que els escolto. He intentat tans cops oblidar-te. De moment encara no he pogut. Somric i em rendeixo, et desitjo. Et miro i apartes la mirada, com si jo fos un desconegut. Potser és millor així. Potser el whisky m'ajuda a oblidar-me de tu, almenys aquesta nit. M'equivoco, no és tan fàcil. Canvi de plans, "has de ser valent", em dic. Venir i saludar-te amb un somriure. Agafo forces, m'acabo la copa i conto fins a deu. Massa tard, parles amb un noi d'ulls blaus. Simpàtic, encantador. Un autèntic idiota. Et fa riure, el mires amb els ulls brillants. M'encanta aquesta mirada. Em parlen a cau d'orella. No les escolto. Una mica més de whisky, l'última copa. Ric per no plorar, em crema la gola, faig un últim glop.

Vaig a dormir. Travesso el bar, esquivant centenars de parelles felices. Passo pel teu costat. Et miro i no em mires, em mires i no et miro. Les nostres mirades no es creuen. Els carrers són buits, estic sol. Et recordo de camí cap a casa, torno a riure per no plorar. Arribo a casa, el llit dóna voltes. Tanco els ulls, l'habitació dóna voltes. No puc dormir. Poso música. La Vanessa da Mata i en Ben Harper canten delicadament desacompassats. "Bona sort". Tanco els ulls i t'oblido. Mentida, no és tan fàcil.