L'oncle Maur

En un parell de minuts has aixecat una escena que arrossega tota una història darrera, prou referida per estimular la imaginació de la lectora.

Amb cura i delicadesa, has creat l'ambient adequat al voltant dels personatges a partir de detalls, matisos i precisions lèxiques.

El resultat és un text compacte, sense fissures ni pèrdues de tensió, de clima, ni de llum interior.
Ha estat un plaer llegir-te!

I... ens veiem aviat, no? Ara no tinc davant la llista, però diria que et vaig veure apuntada al dinar de diumenge... no t'hauràs esborrat, oi? Digue'm que vens i dóna'm una alegria!

T'envio una abraçada virtual, confiant que és així per poc temps,
Unaquimera

tens molta traça en construir els espais, encara que ho facis sense paraules, fas veure alló que no ens dius, alló que es pot intuir, i ens amagues alló que ens dius sols al final, perquè ens sigui més grata la sorpresa, tot i que en aquest cas, la sorpresa va venir d'un desastre.
Així és la literatura, a voltes ens dius coses que no voldriem sentir, però que hi son, i cal saber-ho.

Aquest és el primer que et llegeixo, després del que has penjat a barcelonatestimo, i veig, amb embeja de la sana, que escrius amb tanta senzillesa, com amb ofici.

Una abraçada de'n Ferran, nascut també el 59, un bon any.

No es pot dir que fos un plaer interruptus, ja que vaig poder llegir tot el conte, però la interrupció de servei del web em va impedir comentar-lo. Ara ho faig admirat encara per la bellesa d'aquest segon relat que t'he llegit.
Per cert, que em va cridar l'atenció la cadira de rodes, veritable personatge del relat, que també ho és del relat meu que avui mateix apareix. Feliç coincidència, suposo!
Una salutació ben cordial!
franz

aquest final impacta i et deixa amb un ai! al cor. realment et golpeja per dins. Molt bon relat!

T'ha resultat un relat molt visual però sense excessos, equilibrat i amè. També el percebo cuidat, sense esquerdes. Malgrat la brevetat, el clous de forma coherent y natural.
Des de que l'he començat a llegir he suposat que el narrava una dóna -potser perquè ho és l'autora- i m'ha fet gràcia trobar que no era així quan ja es va acabant.

felicitats per l'últim premi, ben merescut.

Aquí aconsegueixes tancar un cercle difícil. Perquè si el gerro, quan estava sencer, ja era una imatge de la veu freda de l'oncle, llavors, un cop trencat, és la imatge de la història de l'oncle, que fins ara no sabíem.

O sigui, el mateix objecte et serveix per evocar les dues coses. O és que la primera impressió de fredor sobre el gerro ja et ve del fet que saps com acabarà?

Trobo aquest relat, tan breu i aparentment tan senzill, un dels més complexos que et recordo.