LLOPS

Un relat de: Materile


Quan va acceptar el càrrec de president, estava convençut que podria aguantar totes les pressions que calguessin. Sempre havia estat un home íntegre, un home fort, un home capaç de sacrificar-se per tot. Res li faria tremolar el pols.
Era conegut per la seva gran empatia i esperit de sacrifici. Però va arribar el dia en què cada dia es convertia en un malson. La família desitjava que acabés aquell compromís en què es jugava la vida, si és que es podia dir vida estar constantment vigilat. Les ombres el seguien per tot arreu i li deien el que havia de fer.
Era presoner... de la seva gent.

Tot es va acabar el dia que, quan va arribar a casa seva, va trobar la seva dona al llit, malalta: el metge deia que tenia angoixa i por, distorsionava la realitat..., la seva vida s'havia convertit en una psicosi. Pertot hi havia llops que se la volien menjar. Gent malvada, lladres sense escrúpols que mentien i manipulaven informació, es venien i revenien.
Va ser aleshores que va prendre una dràstica decisió: fugir amb la seva família; però no sabia com; els va calmar i va ordir una estratègia per poder-se'n allunyar. El que més volia, més que el càrrec que li havien ofert, era la família.

Quan hi van arribar, un globus els esperava. Van pujar-hi amb llàgrimes als ulls, es van agafar de les mans i, des de les alçades, van veure com els matolls es movien, eren els espies dels llops que els havien seguit, quan el globus es va enlairar i canvià la direcció, respiraren tranquils i satisfets. D'aquí a poc haurien desaparegut del seu punt de mira. Desapareixerien sense deixar-ne rastre.

L'aventura tot just començava, lluny, ben lluny..., on ningú els pogués trobar. Allà on tot estava per fer i era possible una nova vida.

Comentaris

  • M'he quedat amb ganes [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    de saber més coses sobre aquesta família. Potser és que no he sabut llegir entre línies però el cas és que he entès que el pànic, la por era el motiu que els feia fugir a tots.
    Crec que la por és dels pitjors sentiments que pot tenir una persona. L'immobilitza, la fa patir, en definitiva no la deixa ser feliç ni que tingui tot l'or del món.

    M'agrada retrobar-te pel Facebook.

  • Tots tenim[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-03-2017

    els nostres "llops". Cal lluitar contra ells i deixar-los enrere.
    Molt bon relat, estimada Maria Teresa.
    Una forta abraçada.

  • Angoixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Auuuuuuuu! Els llops són els protagonistes; l'angoixa, vaja. Espero i desitjo que allà on vagin aquesta por desaparegui, perquè el vol comença i s'enlaira, però tard o d'hora s'aterra i llavors topem de nou amb la realitat. Tant de bo trobin la felicitat! Una forta abraçada!

    Aleix

  • Intens[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2017 | Valoració: 9

    Espere que no feren la volta al món i tornaren al mateix punt! :p

    Bromes a banda, el teu relat em recorda les bones pel·lícules d'espies. És intens i compta amb final feliç. Bon treball!

  • Una fugida endavant…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-03-2017 | Valoració: 10

    Així es tal com ho veig. Crec que el teu personatge, vagi on vagi, els “llops” sempre els tindrà dins seu.
    Fas pensar, Maria Teresa, fas pensar!
    —Joan—

  • Cada més abundants. ..[Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    ...i augmenten sense aturador. Els llops vertaders, els més t errorifics i destructius s'anomenen HOMES.
    Una abraçada. Et seguiré.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2017 | Valoració: 10

    Molt bonic

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: