L'alquimista (Venjança)

Un relat de: Carles Malet

Havia acceptat amb resignació que la Gertrudis, trenta anys més jove que ell, cerqués consol en els braços musculosos de l'aprenent. Tampoc li importava massa que cada mes es trobessin a faltar de la caixa unes vint pessetes, doncs el sou miserable que li pagava al noi no compensava ni de llarg la seva feina. El que en Ferran no podia tolerar era que algú li buidés la bota de vi bo del celler.

Molt abans d'establir la seva residència a Barcelona, en Ferran havia estat un rodamón. Comerciant d'espècies marroquines, durant els seus viatges havia après els secrets de l'alquimia d'un vell comerciant algerià, un art que li havia resultat extremadament útil per resoldre més d'un conflicte personal. No va dubtar doncs en aquest cas sobre quin havia de ser el mètode més apropiat per donar una lliçó al jove. Del rebost que mantenia tancat a pany i forrellat, va extreure un petit flascó etiquetat com "sulfat de tal·li", el polsim mata-rates que, administrat a la dosi justa, posseïa les propietats especials que havien de donar-li un escarment al mosso insolent. Va calcular que dos cents mil·ligrams, dissolts en la bota de vi dolç, farien l'efecte.

Durant les següents setmanes, la bota del racó es va continuar buidant, sense que l'aprenent donés, però, signes de defalliment. No va ser fins al cap de dues setmanes que va descobrir el lladre del seu apreciat vi dolç. Mentre la Gertrudis es despullava amb evident preocupació davant el mirall abans de ficar-se al llit, en Ferran va comprovar que el pèl púbic de la seva muller havia desaparegut, i que una alopècica incipient apuntava per sota del seu mocador de cap. L'endemà mateix li apujaria el sou a l'aprenent -va pensar- alegrant-se en el fons pel noi en qui es reconeixia a si mateix quaranta anys enrere. Mentrestant, va continuar observant la seva dona que, pelada com una salamandra, difícilment seria capaç d'atreure ja cap altre jove semental al seu llit.

Comentaris

  • L'he trobat...[Ofensiu]
    Malina | 08-08-2009

    molt original!! Concís i molt ben redactat.
    Et continuaré llegint.
    Felicitats.
    :o)

  • bon relat[Ofensiu]
    ANEROL | 14-06-2007 | Valoració: 10

    ben narrat, sense palla, un pel sarcàstic.

  • aaa | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Un relat magistral, dels que m'agrada llegir, de curta durada, paraules precises i final demolidor, amb una gran capacitat de dosificaciò dels elements principalsdel conte.

    M'ha encantat. Es el primer relat que valoro, i val la pena.

    En quan als teu comentari de "Carn Nova", una animalada que vaig escriure fa uns dies, m'ha encantat que t'hagi agradat, doncs es una mescla de moltes coses. Això si, de desafio Total, res de res. Pensava mes en "¿Donde te escondes, hermano?" pelicula de culte de frank hennennlotter, i les pelicules de david cronenberg, brian yuzna i clive barker al voltant de la nova carn (videodrome, society i razas de noche respectivament )

    Amant de la s/f des de petit, de desafio total em resrevo el dret de dir que prefereixo mil vegades "We can remember it for you wholesale" de Philip K Dick, relat en que es basa la peliculeta de l'arnold.

    Sense altre particular, salutacions i bona lectura!!

    Roarscach.

  • Imprevisible[Ofensiu]
    anna | 08-04-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt per començar la originalitat del canvi d'època, fins ara no he parat de llegir relats contemporànis, i només per aquesta diferència (potser pensaràs que és una tonteria) m'ho he llegit amb més simpatia. Però la manera com vas manipulant l'escena i les circumstàncies i sobretot les intensions dels personatges m'ha encantat.

    Boníssim, la millor venjança que he vist mai.

    Jo també et seguiré llegint, i em sap greu haver-te deixat el cor en un puny amb el conte...

    Cuida't,

    Anna

  • Molt bona venjança...[Ofensiu]
    MarBlava | 25-01-2007 | Valoració: 10

    li ha sortit millor del que s'esperava!
    Tens un do especial per crear espectativa fins al final, sempre imprevisible, i que em fas esperar amb gran plaer.
    Et felicito per l'interés que saps donar-li a tots els teus relats. M'ha agradat molt també "Un grapat de sorra", però per sort, encara no me'ls he acabat tots...
    Moltes gràcies pels teus comentaris i pel teu suggeriment d'escriure relats més llargs. Crec que sóc incapaç, i més després de llegir-te...
    Brindo per la teva imaginació i per que no s'acabin mai els teus relats!
    Una abraçada, mestre!

  • Magnífic al quadrat[Ofensiu]
    Frèdia | 17-12-2006 | Valoració: 10

    "La culpa" m'ha portat cap a "la venjança"; el cosí ofegat cap en Ferran. M'he llegit el relat tres vegades. No pas perquè no l'hagi entès a la primera sinó per tal d'esbrinar quina mena d'alquímia fas servir per fer que el relat llisqui tan fàcilment. Mes enllà de les paraules, de la riquesa de lèxic i l'acurada sintaxi, penso que el teu secret està en l'estructura. Estructures els relats de forma clara i senzilla. Si a més, com en aquest cas, li afegeixes un xic d'ironia per distanciar-te'n, el resultat és, com et deia, magnífic al quadrat.
    Una abraçada,
    Fredia

  • sorprenents[Ofensiu]
    Leela | 13-12-2006 | Valoració: 10

    són les coses a les que donem importància, les que ens generen els sentiments més forts i com després les coses acaben recorren un destí que no podem controlar.
    M'ha agradat molt el teu relat, te molta força i una càrrega irònica, com la vida mateixa...

  • Qui la fa, la paga[Ofensiu]
    Naiade | 10-12-2006 | Valoració: 10



    M'ha agradat l'originalitat del teu relat. En Ferran només posa els ingredients, el destí, s'encarrega de la resta.
    Ben estructurat.
    Salutacions

    Naiade

  • Bon relat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 10-12-2006 | Valoració: 10

    Ben escrit. A l'últim la venjança troba la seva víctima, que no és qui l'artífex pensava, sinó segurament qui més se l'ha guanyada per la gravetat de l'acte, malgrat l'artífex doni més importància a la desaparició del vi.
    És com si la venjança decidís ella sola a qui s'ha de dirigir; a l'hora és una venjança sua, més delatora que no pas castigadora.
    És un relat imaginatiu i com ja he dit ben escrit.

  • Relat negre[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 10-12-2006 | Valoració: 10

    Molt bona idea. Molt ben estructurada. Tres personatges i dos sospitosos. Al final el que elabora la teranyina de la venjança queda satisfet. M'ha agradat.

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

232 Comentaris

69247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com