No t'estimo més

Un relat de: Carles Malet

No t'estimo més, perquè no et deixes.
El lament de l'adolescent no correspost.

No t'estimo més, perquè no en sé.
El desig del jove, xiuxiuejat a cau d'orella.

No t'estimo més, perquè no cal.
La desídia del marit, atrapat en la rutina.

No t'estimo més, perquè no puc.
L'angoixa de l'home fidel, a una amant que mai serà.

No t'estimo més, perquè ja no em queda temps.
El comiat serè a la companya, al final del trajecte.

Comentaris

  • Per molts anys !!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Pensaments[Ofensiu]
    Naiade | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Feia dies que no et llegia i m'ha agradat aquest recull de veritats.
    Tot ben encertat.
    Una abraçada

  • Carles[Ofensiu]
    Nina Abril | 09-02-2008

    Carles, entro a la pàgina d'RC decidida a llegir-te un relat de ficció i em trobo amb una poesia!
    He de reconèixer que m'ha sobtat i agrada't a l'hora. De la teva poesia voldria remarcar aquest tros:

    "No t'estimo més, perquè no puc.
    L'angoixa de l'home fidel, a una amant que mai serà"

    M'ha fet pensar.
    Angoixa? Ser un home fidel produeix angoixa? Això vol dir que la lleialtat pot arribar a ser un empresonament voluntari, però que, com a empresonament que és, ofega.


    Bé, vaig a llegir-te una mica més, a veure que trobo.

    ;-)


    Gemma




  • M'he quedat ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-01-2008 | Valoració: 10

    ...amb el "no t'estimo més perquè no em queda ja temps" molt clarificador el de l'adolescent i el de l'home que té una amant o el del marit cansat de la rutina de la seua dona i la casa, els fills etcètera. I molt clar i punyent el del final del camí, "No t'estimo més, perquè ja no em queda temps": Molt fort, però és la realitat d'un amor de per vida.
    Salutacions de Vicent i una forta abraçada.

  • indefinida | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Un poema que diu les coses clares, si més no a mi m'ho sembla.
    M'ha encantat!



    Salut!

  • Simplement és boníssim.[Ofensiu]
    aquellamirada | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Aquest poema és bellíssim. M'encanta com escrius. Bones festes.

    aquellamirada.

  • Has descrit...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-12-2007 | Valoració: 10

    amb frases belles la negació a l'amor, en diferents circumstàncies. I al meu parer has sabut trobar la més idònia en cadascuna d'elles. M'ha agradat molt, de debó.
    Una abraçada

  • Excuses[Ofensiu]
    Nubada | 23-12-2007

    per no estimar quan podríem fer-ho. Qui més qui menys penso que ems podem sentir identificat en una o altra.
    I no és pas "quelcom remotament semblant a un poema". És un poema de debò! M'ha agradat molt i molt!

  • m'encanta[Ofensiu]
    Fiona | 22-12-2007 | Valoració: 10

    tant breu però intens i acertat a l'hora. Sovint no calen gaires paraules per expressar el que se sent, però sovint també, trobar les encertades és difícil. Gràcies, perque les paraules ben escrites son un regal!

  • gypsy | 22-12-2007 | Valoració: 10

    sí, absolutament profund Carles i un poema molt bell.
    Quins cops amagats!!

    :)

  • No sé, company,...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-12-2007

    ... si els/les poetes d'RC diran si el que has escrit és o no és poesia... A mi, no obstant, fent ni 'punyetero' cas del que opinen, diré que sí. Perquè fa vibrar, emociona; fa pensar.
    Condensat, un tractat complet de vida amorosa.
    I res més!
    Ah, sí! Salut i rebolica! I bones festes!!!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

232 Comentaris

73762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com