Acords comercials (Equívocs)

Un relat de: Carles Malet

Des de la porta de l'habitació de l'hotel va contemplar el cos nu, d'una blancor gairebé malaltissa a ulls d'un occidental, que l'esperava estirat al llit. Mentrestant, al cervell de l'executiu ressonava encara l'ultimàtum del president de United Soaps. Qualsevol cosa -li havien deixat ben clar-, el que calgui per tancar aquest acord.

Durant el sopar els xinesos no van fer cap esment sobre les condicions comercials, però la prova del seu interès va arribar quan el propietari de Shangai Bubbles va dirigir una mirada inquisitiva a l'americà, alhora que el traductor li xiuxiuejava a cau d'orella que el President estaria molt content si el seu fill pogués completar la seva formació en alguna empresa americana. El rostre del xinès es va relaxar quan en Paul va assentir amb el cap. Després, van començar a circular el licor d'arròs, i les noies.

-El Sr. Wong desitja que passi una bona nit abans de continuar amb els negocis -va deixar anar un traductor somrient mentre una jove prostituta s'asseia al costat de l'occidental.

-Digui-li que li ho agraeixo -va respondre l'americà, intentant dissimular la seva contrarietat pel matusser oferiment sexual-, però els meus principis m'impedeixen d'acceptar la seva hospitalitat.

Mentre el traductor li transmetia el missatge a en Wong, aquest es va aixecar d'una revolada i va llençar al terra el bol de licor d'arròs. Durant un minut etern, els ulls del President van travessar l'anima d'un Paul immòbil, presa del pànic en veure perillar l'acord. Després, tant sobtadament com s'havia desfermat la seva fúria, el xinès va esclatar en rialles.

-El Sr. Wong ho entén -va continuar el traductor, sorneguer-. Ell personalment s'encarregarà que tot estigui al seu gust.

Ara, des de la porta de l'habitació, l'americà va contemplar un cop més el cos depilat del jove musculós, ofert bocaterrós al llit. Qualsevol cosa per tancar l'acord .... -continuaven ressonant les paraules del president de United Soaps al cervell confús de l'executiu-. Qualsevol cosa ...

Comentaris

  • Com sempre,[Ofensiu]
    rnbonet | 27-02-2007 | Valoració: 10

    una bona narració d'una original història. Sense esgarrifances, comedida, amb una prosa que sembla fàcil a primera vista, però que després trobes treballada... Tota una troballa!
    Salut i molta rebolica!

  • Per mi ho te tot[Ofensiu]
    L'home sense nom | 18-01-2007 | Valoració: 10

    L'apartat "Equívocs", tot i que dóna molt de joc no em sembla gens senzill. Tu li has sabut treure tot el suc.

    Anem pel que em sembla obvi: escrius realment bé i tens una habilitat manifesta per explicar històries (he llegit més coses teves -"La mà", "Zollverein"- i crec poder-ho dir amb coneixement de causa). Potser no tens un estil preciosista, però, a canvi, saps anar al moll de l'os. Per mi, perfecte.

    En un terreny més subjectiu, et destaco l'estructura circular del relat. M'encanta la frase que et serveix per obrir i tancar el conte i que ho diu tot per sí mateixa. I també la cita que precedeix a la història.

    Llegint gent com tu és com se n'apren.

  • Quina innocentada..[Ofensiu]
    MarBlava | 29-12-2006

    pel pobre Paul!
    Realment has aconseguir crear espectativa i interés des del principi.
    El món dels negocis, que per sort se m'escapa, ja deu ser així de complicat.
    Les imatges són molt clares i el relat molt visual, et felicito per partida doble.
    Jo també vaig nèixer el dia del innocents, però no el del nostre país, l'1 d'abril "Fool's Day", per sort m'he lliurat de les tipiques brometes a que tu has degut estar sotmés molts cops.
    Avui t'he descobert, aprofitaré per llegir-te més, m'has agradat molt.

  • Greu equívoc[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Realment el tema que planteja el relat és un greu equívoc. A diferència dels comentaristes anteriors, no he sabut veure l'humor enlloc, més aviat una cruel ironia del destí descrita amb una tensió narrativa molt difícil d'aconseguir. Com més et llegeixo més m'adono que mai hi ha cap detall superflu en els teus textos. També em passa que tinc la sensació de veure una seqüència cinematogràfica. I sóc conscient que defuges aquells narradors que donen el text mastegat al lector. Segurament la suma d'aquests factors és el que fa que m'agradin tant els teus relats, que m'hi senti molt propera.
    Per molts anys, encara que sigui amb una mica de retràs, i molt bon any 2007.
    Fredia

  • D'acord![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-12-2006

    D'acord, de vegades cal fer qualsevol cosa... o no? bon relat, aquest teu! Interessant, ben escrit, amb humor... Ben fet!

    El que jo vull fer abans que se m'oblidi és felicitar-te en el dia del teu aniversari... i de pas, desitjar-te un Feliç Any Nou sencer!
    Confio que el 2007 ens permetrà continuar coincidint...

    Una abraçada plena d'espelmes,
    Unaquimera

  • Felicitats![Ofensiu]
    qwark | 28-12-2006

    Diuen que els bons negociants refusen sempre la primera oferta. En aquest cas, l'americà no sé si n'ha sortit ben parat d'utilitzar aquesta tàctica.

    T'has mogut amb elegància pel terreny de l'humor, en un relat senzill però eficaç i ben plantejat.

    També em fa gràcia felicitar-te pel teu aniversari. Per molts anys.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

232 Comentaris

69618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com