Sopar de promoció (Infidelitat)

Un relat de: Carles Malet

Sempre m'havien fet basarda els sopars d'exalumnes. L'única raó per la que hi tornava estiu rera estiu era per veure la Mireia. Durant anys havia confiat, fútilment, que el pas del temps acabaria refredant la vella flama i alleugerint el meu patiment. Però, com cada final de juny, quan l'arrogant del delegat de curs em trucava per recordar-me que aquest any tampoc podia faltar al sopar, la perspectiva de tornar a veure-la em feia tremolar les cames i m'emboirava l'enteniment.

Durant vint anys havíem escenificat el mateix ritual, asseguts l'un al costat de l'altre a la mateixa taula on tothom aparentava ser més feliç, més ric, o tenir millor feina que la resta d'excompanys d'estudis. Tot plegat, frivolitats per ocultar la nostra mediocritat. Com cada any, vaig esperar que fos ella la que acostés a poc a poc el peu per sota la taula. Jo li vaig correspondre, i les nostres cames es van trobar, la meva sota la seva, fregant-nos amb moviments suaus, sense mirar-nos en cap moment als ulls, mentre rèiem forçadament algun dels acudits barroers i insípids del poca-solta del delegat de classe.

Vàrem aconseguir mantenir el contacte íntim fins les postres, sense que ningú percebés la nostra excitació. En acomiadar-nos, vaig aprofitar per abraçar-la amb un xic més de força de l'estrictament necessària per un comiat d'amics, gaudint durant uns segons amb el contacte dels seus pits, i embriagant-me amb l'olor familiar del seu cabell perfumat.

En arribar a casa la Susana encara estava desperta, al llit.

-Què tal el sopar? -em va deixar anar amb desgana, sense aixecar la vista del llibre.

-Com sempre. Ja t'ho pots imaginar, el poca-solta del Marçal intentant fer-nos creure que el món s'aturaria si ell no li donés corda.

-I la teva exdona?

-Doncs suposo que bé. La veritat és que no ens hem creuat paraula. Però no tenia mal aspecte. -Ni tan sols vaig haver de mentir, mentre apagava la llum i em tombava sota els llençols.

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-06-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Els de www.guimera.info volem posar-nos de nou les pìles.

    Ens agradaria tenir-te com un "habitual" a la nostra tribuna@guimera.info

    Gràcies

    Antonio Mora Vergés

  • Sortosament[Ofensiu]
    Màndalf | 13-04-2007 | Valoració: 10

    Aquest relat l'he llegit a un altre lloc, amb elsol a la cara i el llibre de Microrelats a les mans. El lloc se l'ha guanyat amb escreix per la frescor de la història, l'excel·lent redacció i al fantàstic final inesperat. El trobo molt ben resolt amb el diàleg amb la seva dona.
    Amb tots aquests ingredients s'hi barregen sentiments d'amor, fracàs, monotonia, desencant, seducció, desamor... una munió d'imatges amb tan poques paraules... el trobo fantàstic.

    Salut!

    M

  • Precios[Ofensiu]
    Katalana | 03-02-2007 | Valoració: 10

    preciospreciosprecioss*

    si, la veritat que mol ben expresat en no moltes paraules..
    molt bonik...



    unPetonáS!

  • sense escarafalls molt real i identificatiu[Ofensiu]
    Lèvingir | 26-11-2006 | Valoració: 10

    a comentar del tema infidelitat.
    senzill i magnífic

    Lèvingir

  • Una infidelitat...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-11-2006

    ...lleugera, rítmicament espaiada.
    I contada amb la precisió i el domini lingüístic al qual ens tens acostumats.
    PS. Gràcies pel comentari a ROSEGAMUNTANYES. És el que més m'ha tocat l'ànima.

  • Un bon sopar[Ofensiu]
    Leela | 21-11-2006

    on es poden oblidar tantes coses, recordar-ne d'altres i gaudir amb una persona amb la que anteriorment s'havia gaudit, sense més complicacions.
    Molt encertada la descripció del retrobament amb els companys d'escola i un bon motiu per assistir-hi. M'ha agradat molt com ho has portat, subtil, sense fer cap escarafall i, al meu parer, posant de manifest un dels possibles motius per la infidelitat, els bons records, la manca de compromís actual amb aquella persona i per tant la manca de lligams...

    Un relat fresc i molt agradable de llegit.
    M'ha agradat molt!

    Leela

  • Boníssim![Ofensiu]
    Frèdia | 21-11-2006 | Valoració: 10

    Quin final més sorprenent! Així que la Mireia no era només companya de classe i de jocs de sota taula? Vaja, vaja! He començat parlant del final però també volia comentar-te altres coses que m'han agradat molt: l'escenificació tan ben reconstruïda d'aquests sopars que no es fan pas per amistat sinó per vanar-se de qualsevol fotesa; els retrats tan increïbles de l'incombustible delegat que no canviarà mai i del protagonista enamorat que cada més de juny li tremolen les cames i, sobretot, l'ús impecable de la primera persona. El relat passa tot sol i llavors t'adones que és tot un gust llegir-te.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

232 Comentaris

71563 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com