La metamorfosi de l'espiadimonis (Bogeria)

Un relat de: Carles Malet

En Jeremiah es desperta a la foscor de la cel·la, contant els minuts que falten fins l'alba. El dolor, record de les descàrregues elèctriques de la darrera sessió de tortura, s'estén encara pel seu sistema nerviós com l'heura verinosa. No per familiars, la cremor al front i els xiulets a l'oïda interna s'han fet menys insofribles amb el pas dels anys. Mentre es concentra en el pla per escapar de l'encarcerament, pensa en la resta de germans d'internament, i una llàgrima li rodola galta avall en adonar-se que ja no els tornarà a veure mai més.

Estirat sobre els llençols, es posa sobre el ventre el pot que ha amagat sota el llit tota la nit, i en el qual hi guarda gelosament la clau de la seva imminent llibertat. Amb la mà tremolosa n'obre la tapa i n'extreu amb cura l'insecte que reposa al seu interior. Amb tendresa, s'apropa la libèl·lula al rostre, fitant les facetes múltiples d'uns ulls diminuts mancats d'angoixa, i concentrant totes les seves forces en sincronitzar el seu pols amb les palpitacions del petit cor allargat, i en ajustar el flux de la seva sang amb la remor del torrent vital que circula pels capil·lars minúsculs de l'insecte. La metamorfosi es produeix de forma lenta i indolora, i quan els seus braços s'han transformat totalment en ales fràgils i translúcides, en Jeremiah assaboreix per primer cop el gust de la llibertat. Abans que el rellotge marqui les set del matí, contempla des del sostre de l'habitació el llit on hi reposa l'embolcall buit del cos que l'ha retingut presoner durant anys. Després d'un parell de revolts inexperts, travessa finalment els barrots de la finestra de la presó, i enfila la sortida de sol amarada de roig del primer dia d'estiu.

Quan el zelador de l'hospital psiquiàtric entra a l'habitació amb la medicació, les mans sense vida d'en Jeremiah encara s'aferren a un minúscul pot de vidre buit, com el nàufrag a la fusta salvadora.

Comentaris

  • < RC - 10x10 microrelats >[Ofensiu]
    kispar fidu | 31-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha sorprès i agradat la unió i barreja dels dos temes, tan diferents aparentment, però perfectament lligats d'una manera pràcticament màgica:
    La comparació de la metamorfosi de la libèl·lula amb la pròpia llibertat.

    i la cura i detall en que has anat descrivint l'animal, parant especial atenció en els punts més plens de vida.

    Felicitats!

    ens veiem per aquí, entre lletres,
    Gemm@

  • És un relat sorprenentment [Ofensiu]
    Uzumaki | 06-02-2007 | Valoració: 10

    bell, amb tons kafkians. A vegades, pot ser aquesta és la única forma d'escapar de la ferotge bogeria.

  • Anna Ramírez | 02-02-2007 | Valoració: 10

    fa molt poquet que he descobert aquesta pàgina, i ets un dels primers autors que he llegit. El primer conte em va agradar molt, i aquest encara més. El trobo perfecte. Vaig a seguir llegint relats teus... afortunadament, veig que encara me'n queden 24!

  • El vol cap a la llibertat[Ofensiu]
    | 14-01-2007

    Una metàfora molt kafkiana, ja ho han dit, i ben desenvolupada. Només la mort podia alliberar-lo, però ell va triar, a més a més, convertir-se en un espiadimonis i tocar el dos. La imatge que evoques és molt bonica

  • El canvi és a vegades bogeria[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-12-2006

    que potser llibertat

    Lèvingir

  • Magnífic al cub[Ofensiu]
    Frèdia | 17-12-2006 | Valoració: 10

    De tots els relats que presentes a concurs, aquest és el m'ha agradat més. Aquí canvies la ironia per la poesia. I, ara que hi ha al fòrum un debat obert sobre el tema, diria que poesia és això que fas en aquest relat malgrat estar escrit en prosa. Espero amb ànsia que vagis penjat més joies com aquesta.
    Molt bon Nadal,
    Fredia

  • kafka també ho hauria fet ! [Ofensiu]
    antonvaitot | 10-12-2006 | Valoració: 8

    És curiós trobar de tant en tant algú que té temps per escrirue alguna cosa mengívola. El teu escrit, que no és gens pesat, m'ha deixat un regust molt kafkià en poques línies i m'ha recordat una pel·lícula que vaig veure: Léolo de Jean Claude Lozone. Aniré llegint-te !

  • fAntastic![Ofensiu]
    gore_cat | 06-12-2006

    Podria comentar amb grans paraules, pero trencaria l'encís d'aquest fantastic relat.
    m'apassiona la fantasia...
    salut!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    qwark | 03-12-2006

    Magia i poesia combinades amb lucidesa. Tens un talent especial per la fantasia. Les imatges es barregen amb les pulsions més íntimes de l'ànima humana: llibertat, dolor, esperança...

    M'ha recordat una mica al petit príncep, quan coneix la serp i s'enlaira cap als estels. L'espiadimonis obre les ales i vola cap al primer sol rogenc de l'estiu... Una imatge tan bella que ni tan sols he vist l'infermer recollint la carcassa sense vida d'en Jeremiah.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

232 Comentaris

69229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com