La mà

Un relat de: Carles Malet

Estirada bocaterrosa sobre el llit, la Liliana va arquejar l'esquena sota el pes del meu cos. Els sospirs de la noia es van accentuar a mesura que el meu dit índex resseguia l'espinada jove i arribava al començament d'un clatell clapejat de pigues. La meva mà es va aturar uns segons al coll, i es va desplaçar després lentament fins encerclar totalment la nou fràgil. Els gemecs es van accentuar durant un parell de segons, alhora que arribaven les primeres convulsions d'un orgasme que mai es va consumar. Els esfínters de la jove es van afluixar en canvi sobtadament i una taca humida va començar a escampar-se pels llençols. Vaig trigar uns minuts a separar-me del cos inert i calent. Amb l'ajuda de la mà esquerra vaig desfer amb dificultats l'abraçada dels dits de la meva mà dreta, encara viciosament tancats sobre el coll, ara grotescament torçat, de la jove prostituta. A empentes i rodolons, en estat d'embriaguesa, vaig aixecar-me del llit per contemplar de nou, amb impotència, aquella extremitat aliena.

Ara feia dos anys del trasplantament, i encara no havia aconseguit acostumar-me al color lleugerament més bru, ni a l'olor subtilment diferent d'aquell apèndix. Segons els cirurgians, l'operació després de l'accident que m'havia masegat la mà dreta havia estat un èxit sense precedents. Cada arteria, cada vena i cada tendó de l'extremitat del donant anònim s'havien acoblat amb inusitada facilitat amb els meus propis òrgans, fent pràcticament innecessaris els medicaments immunosupressors per evitar el rebuig. El que, aparentment, els cirurgians no havien previst, foren els trastorns subtils del postoperatori.

Primer van ésser les veus i els mals sons. Imatges vívides de dones assassinades i violades que van començar a materialitzar-se cada cop amb més freqüència al meu cervell. Espectres recurrents, amb un grau de detall més propi d'un record traumàtic que no pas d'una fantasia del subconscient.

Poc després, van seguir els episodis de violència incontrolada. Abans de l'accident, mai havia aixecat la veu a la meva muller. Tanmateix, el primer dia que vaig agredir-la ho vaig fer amb un grau de violència tal, que tots dos vàrem emmudir. Ella, amb els ulls badats per la sorpresa i el terror, un fil de sang als llavis, i incapaç de mirar-me de fit a fit als ulls des del terra de la cuina. Jo, contemplant aquella mà que per primer cop havia descarregat amb força sobre el rostre de la meva companya. Tres mesos més tard, va venir la separació.

Vaig sortir del motel de carretera, on el cos de la Liliana es refredava lentament, i vaig conduir fent ziga-zagues fins a casa. En entrar a l'apartament desendreçat i brut, vaig mirar-me un cop més aquell tros de carn que pertanyia a un altre home i a una altra vida, i que havia pres control de la meva. Vaig dirigir-me cap a la cuina, decidit, avui sí, a acabar per sempre amb aquell mal son. El tallant de carnisser, nou, esmolat, esperava en un dels calaixos. Recordo haver tancat els ulls després d'aixecar la fulla, i abans que el dolor insofrible de l'alliberament em fes perdre el coneixement.

El brunzit rítmic dels aparells de la UCI i la veu suau de la infermera em van retornar la consciència.

-Descansi i no s'amoïni -va dir-me la jove a cau d'orella-. No ha de patir per res. Per sort els seus veïns van avisar els serveis d'urgències a temps. Ara ja està vostè fora de perill.

Des d'una bossa de plasma sospesa per sobre del meu cap serpentejava un catèter que es perdia a l'alçada del colze, on començava un feix de benes tacades de sang. Horroritzat, vaig comprovar que més enllà del canell embenat s'endevinava encara aquella monstruositat d'un color lleugerament més bru que la resta del meu cos. Un crit de desesperació es va ofegar a la meva gola resseca, mentre els ulls se m'omplien de llàgrimes. Incapaç d'articular paraula, vaig cercar amb la miradea la infermera per implorar ajuda. La noia endreçava els llençols, d'esquena a mi, mostrant-me els seus cabells rossos recollits en un monyo que deixava al descobert un coll que convidava a ésser acaronat. Una fiblada sobtada de dolor al canell operat em va fer recuperar de nou la serenor. I la fragilitat d'aquell cos jove em va començar a excitar de nou.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-11-2006

    molt ben aconseguit, és veritat que té semblaça com diu en Xavier Valeri amb la mà del diable, però la trama està molt ben construida. En fi molt bé.
    T'agraeixo els teus comentaris.
    Una abraçada.

  • De tant en tant...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-10-2006 | Valoració: 10

    ...passe les teues narracions, totes diferents en quant a tema, però totes semblants en la perfecció estilística, en el 'tempo' donat a la història contada, Té raó 'pivot' -com quasi sempre- quan et recomana alfòrum:per mi (potser ja ho he dit més vegades) un dels de 'millor ofici' d'aquesta gàbia de grills que és RC.
    Molta salut i molta rebolica, xicot!

  • Gràcies Carles[Ofensiu]
    gypsy | 15-10-2006

    pel comentari al meu poema "En un lloc estrany".
    Gràcies pel què dius, però això d'estar a dalt de tot o més avall, depèn de molts factors que en el món de les Ciències, ja saps, no serien acceptats.
    L'interessant és que tothom escriu de la mateixa manera que ho fa, independenment de les puntuacions. Suposo, que són els versos o relats els que ens escriuen a nosaltres i no al inrevés.

    En Manel va llegir aquest relat teu, "La mà".
    Li va agradar. Diu que escrius molt bé i sempre li sorprèn que un enginyer químic, com ell, pugui ser tan bo amb l'escriptura. Sempre acaba dient:" És que en Carles, és molt bo en tot i si s'hi posa tot ho fa bé".
    Et té per un home molt intel.ligent, bé, et tenim, en plural.

    Ja l'he felicitat per la part que li toca en la creació dels poemes més macos que tinc, jeje. S'hi va concentrar. Quan s'hi posa també ho fa molt bé, jeje. És bromaa.

    Records també a la Laura i petons pels nens.

    Una abraçada i petonassos!

    gypsy

  • Esplèndid![Ofensiu]
    pivotatomic | 11-10-2006

    Tal com diu l'Alícia, aquí demostres que en el relat curt pots ser tan efetiu com en el llarg. Molt ben escrit, inquietatnt i amb un final com els que han de tenir els contes de terror.

    Potser ho ignores, però hi ha una peli de l'Oliver Stone, amb el Michael Caine de protagonista que explica una història molt semblant a aquesta i que es titula, precisament, "La mano". Però això no li treu ni un bri de mèrit al teu relat, company.

    Un plaer, com sempre, haver-te llegit.

  • Intriga...[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 10-10-2006 | Valoració: 10

    terror, i gir final en la justa mida. Com sempre Carles, els teus relats em deixen un regust magnífic, amb uns personatges esbossats amb poques paraules, peròmarcant clarament la seva personalitat i donant un clímax a l'obra en la justa mida. Màgnific fins i tot en el relat curt. Molt bo.

  • la quarta mà[Ofensiu]
    neret | 10-10-2006

    a mi m'ha recordat a un llibre del john irving que es diu la quarta mà i que també parla dels problemes d'un trasplantament.

    Si senyor, has creat una atmosfera inquietant en poques paraules i ens has posat a la pell de l'assassí... quin mal rotllo!

  • Ostres, Carles[Ofensiu]
    gypsy | 10-10-2006 | Valoració: 10

    quin espant!
    quin "iu-iu" m'ha quedat.

    La veritat és que fas que ens fiquem de ple en la personalitat del protagonista.
    El començament eròtic m'ha descol.locat, doncs no em pensava que l'home era un assassí involuntari, sense la seva voluntat consentida.
    Molt original i impecablement escrit.
    Sempre gaudeixo llegint-te.

    petons!

    gyps

  • Fa pocs dies que t'he descobert, però ja em tens com a lectora fidel[Ofensiu]
    Ligeia | 09-10-2006

    M'encanten els teus relats, sobretot perque els trobo molt ben escrits. Són d'aquells que es llegeixen sols, sense cap esforç et fiquen dintre de la trama.
    Pel que fa aquest, m'agrada com has tractat un tema tan clàssic (en Guy de Maupassant té dos relats sobre mans tallades i fins i tot el tema es tracta a un capítol dels Simpson). Un final molt ben trobat!

    Fins a la propera lectura!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Carles Malet

Carles Malet

30 Relats

236 Comentaris

91146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer un dia dels innocents de l'any 64. I mai hagués imaginat que, als quaranta anys, l'atzar em portaria a descobrir el plaer d'escriure.

Casualitats. Atzar.

En part ha estat l'atzar el que m'ha donat dues filles per a les quals imagino històries que, com un joc, vaig començar a posar en paper fa un parell d'anys. Fora casualitat que sentís a parlar de RC en un programa de ràdio, assegut al cotxe, mentre tornava d'un dia de feina gris. I és una sort que tingui una companya de viatge que m'anima, em critica, em corregeix i enriqueix els meus esborranys.

Talment, deu ser també un caprici del destí que hagi nascut en un moment de la història en el qual la tecnologia facilita que milers de catalans puguem compartim en la nostra llengua els personatges, mons i situacions que creem quan pengem la roba de feina i deixem que la imaginació suri lliure.

I ara m'adono que seria un neci si no sabés apreciar aquests i d'altres petits regals amb què l'atzar, jogasser, ens obsequia de tant en tant.

Mercès a RC i a tots vosaltres pels comentaris que m'animen a seguir escrivint.

Carles
carlesmalet@gmail.com