L'accident

Han dit que aviat es despertarà, i si no?... mira que ets cafre Ton, qui et manava de fer-lo fora, au cap a casa teva que t'aguanti ta mare, però es que ell també, a tot s'agafa, si jo crido ell més, coi de nano, i ara, a veure si es desperta, si no jo ...
...han dit que no creuen que tardi a despertar-se, que segur que esta bé, quin ensurt, quan m'ho han vingut a dir..., mort com son pare he pensat, me l'ha mort també aquesta maleïda carretera...ho sap que no vull que pugi de nit amb la moto, per què no s'ha quedat amb l'avi?, jo el feia allà, i estava tan tranquil·la i mira'l l'avi, quina cara fa, segur que se les han tingut aquesta nit, però no me'n dirà res no, avui fa els anys que té i més i tot, se'm fa gran el pare, però es el mateix de sempre no em dirà res no, segur que s'han discutit i per això ha agafat la moto, fill meu, a vegades el veig gran, però ara aquí estirat torno a veure el meu nen petit... i per què no es desperta?...
... em fa mal tot, i la boca tan seca, quin mal, aquí dalt, la clavícula.. és de día, quanta llum, ai, els ulls, tot tan blanc, els llums d'un camió, m'ha avançat abans del trencall cap al poble...i algú m'ha sacsejat estirat sobre una manta, quina bestiesa, somio?...on soc?

- mare?
- fill, ets a l'hospital, has caigut amb la moto, sort que era el primer revolt, no ha estat res, la clavícula trencada potser i poca cosa més...
- em fa mal el cap, no recordo gaire bé res...

Gràcies a Déu esta bé, el noi esta bé, mira Ton que si no s'hagués despertat.
L'avi es sona sorollosament.

- avi..?
- Hola noi, ens has clavat un bon ensurt..
- Per què vas pujar amb la moto de nit? em vols matar a disgustos?
- tranquil·la mare, no dius que no ha estat res, mira em va picar de pujar en moto, què vols?,
- si es que es un tossut el teu fill, però no el renyis pas ara, ja s'haurà escarmentat...
- i tant dona, al poble de nit no hi pujo fins que no tingui el cotxe... fa?

Els dits de l'avi i del noi es freguen un moment en silenci...no em diran si s'han discutit no, però prou que ho veig, coi d'homes...coi de tafanera de dona que n'ha de fer ella de les nostres coses...