LA VIRTUT DEL MOSSÉN

Un relat de: Josep Ventura
Mossèn Cinto era virtuós, molt apreciat. Si hi havia algú malalt, era el primer d'acostar-s'hi i fins que estava bo o es moria, anava cada dia a veure’l.

Si una família tenia necessitats, al pregó del diumenge, demanava que qui pogués deixés una caritat a la capseta de l'entrada. Tots els feligresos feien una aportació, perquè sabien que si a ell li semblava poca cosa, el dia vinent el pregó seria terrible.

Quan algú tenia un conflicte legal o d'amistat amb el veí, el mossèn cercava què fer perquè tornés la pau i no es cansava mai fins a aconseguir-ho. Tot això ho sé perquè el sentia explicar-ho a la tieta que anava a missa cada dia que en feien i sempre tenia el capellà a la boca per lloar-lo.

⸺És un sant ⸺deja.

Jo no anava a missa, però el coneixia. Venia cada any a fer el salpàs. Tirava la sal beneïda a totes les portes de fora i ens donava unes creuetes fetes amb les fulles del palmó del diumenge de rams per posar-les a les finestres i que la casa fos ben segura. De pas ell i els escolans feien unes bones queixalades al pa amb tomata i llonganissa, xerricaven el porro del vi novell i recollien una dotzena d'ous. També venia si teníem algun animal malalt, beneïa la cort i donava consells de veterinari, sabia de tot aquell home bo.

Un diumenge l'àvia va caure i es va fer un trau al cap, la mare em va dir:

⸺Corre! Ves a buscar la tieta que ha anat a missa.

Les cames em tocaven al cul i en un moment hi vaig ser. La missa s’havia acabat i l'església estava buida. Vaig anar a la sagristia per preguntar al mossèn si havia vist la tieta, vaig obrir la porta d'una revolada mentre deja:

⸺Mossèn Cinto!

El cor em va fer uns salts tan grans que no podia ni respirar. La tieta estava recolzada a una taula amb la faldilla arremangada i el mossèn darrere seu tenia la sotana enlaire i els calçotets avall. Després d'uns segons llargs com minuts vaig dir:

⸺Tieta, l'àvia s'ha fet mal!

Vaig marxar corrent més de pressa que abans.

Comentaris

  • Caram, caram![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2019 | Valoració: 10

    Ostres, aquest capellà i les seves virtuts, ja veig que la tieta les coneixia prou bé! Ai senyor! Josep, una forta abraçada i que passis un bon Nadal!

    Aleix

  • Verdaguer[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-12-2019

    Aquest mossèn Cinto no devia ser en Verdaguer, no?
    La famosa frase "En Cinto ha tastat carn" s'hauria d'entendre per partida doble.
    Ser capellà, virtuós i dir-se Cinto ja les té aquestes coses.

  • La virtut ben endins[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-12-2019

    I tant que era virtuós aquest mossèn, donava a tothom el que necessitava i que així tota la comunitat visqués en harmonia. Satisfeia a tots hahaha.

  • SÍ...[Ofensiu]
    brins | 13-12-2019 | Valoració: 10

    Una persona amb virtuts i amb defectes, com qualsevol altre ésser humà.Quan coneixem fets com els que ens expliques, sentim un cert rebuig, però alhora també comprenem que els mossens són persones amb sang a les venes.

  • Coherència[Ofensiu]
    kefas | 13-12-2019


    No es pot negar que el mossèn era coherent. Sempre que algú tenia necessitats exigia que es deixés en la capseta d’entrada el que calia per apaivagar-la. I ell també ho feia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

447 Comentaris

73762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com