DONA

Un relat de: Josep Ventura

El diumenge vinent serà el seu aniversari, coincideix amb la festa major del poble de cases de pagès escampades que es guanyen la vida com poden i que amb alegria aprofiten la festa, la mort del porc, o la missa dels diumenges per trencar la rutina del dia a dia.
Va atrafegada per tenir-lo tot a punt, ha netejat les cassoles de terrissa grosses pel rostit d'oca, ànec i pollastre, ha fet els llits de les cambres i la sala de dalt, per les joves i filles, les dues germanes seves dormiran amb ella, a preparat dos matalassos a terra pels nets que es passen mitja nit jugant, els homes els tocarà anar a dormir sobre l'herba seca de la paisa.
A la casa el seu home poc l'ajuda, té prou feina amb el bestiar i els camps. Són uns dies que no d'on abast però res la fa més feliç que veu-rels a tos junts dinant a la taula de l'entrada, els fills i joves, filles i gendres i els nets que fan tremolar la casa, i al cap de taula el seu home i ella.
Aquest dia les filles li diuen que no s'aixequi ja serviran elles el que falti. Cada any li regalen un flascó de perfum, algun mocador pel coll, espardenyes, o un jersei i crema per les mans i la cara, els diu que no cal, que ella no va enlloc, només el dia de mercat al poble veí. Els nets li fan un ram de ginesta, lilàs, roses bordes, i mimosa, els més petits li cullen un pom de margarides i violes que troben al prat florit, tot això barrejat amb el que més li agrada: Que la colguin de carícies i petons.
Segurament les filles li faran un pastís, varen aprendre d'ella i sobretot de la seva mare que tenia la ma trencada a fer dolços pels nets, com enyora els seus consells que tant l'ajudaven i que els va deixar la nit de Sant Joan, quan després del fogueró va anar a dormir i no es va despertar.
Avui, dins el silenci sent més enrenou, per un moment coneix la seva filla petita, amb els nets ja grans i, somriu encara que no els coneix, als nens petits que li deixen sobre la taula un pastís amb una espelma encesa de cent anys.

















Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com