FUM

Un relat de: Josep Ventura

Tornava del pla amb un cistell de mesuró ple de prunes, dolces com la mel, de la prunera que hi ha al marge del camp de regadiu. Per fer avia passava per la drecera d'un bosc atapeït de bruc i arbres. Era un camí de vaques, però escurçava el temps, quant de sobte em va semblar sentir com un plor. Escolto i torno a sentir molt fluixet un gemec, un somicar a la mort que em va estremir.

Deixo el cistell i em fico per un corriol, a prop veig un gosset estirat a terra, pelut, negre com la nit, sec com un clau, brut i amb uns ullets d'agonia. Tenia una cama enganxada en una trampa per guilles que algú va parar en aquell indret, no tenia ni força per ensenyar-me les dents, sols en va tenir per plorar quan va sentir el meu trepig. Amb el peu vaig obrir les dues molles dentades que li havien trencat la cama, vaig agafar-lo a coll i recollint el cistell en poca estona ja era a casa. Li vaig preparar un jas amb uns sacs, un plat amb llet, patates bullides i una torrada, devia fer dies que no menjava per la fam que tenia.

Me'l vaig mirar bé, era un cadell de gos d’atura abandonat que va tenir la mala sort de topar amb un parany que no era per ell i que ja feia anys que no era permès de parar-los.
Li rento la ferida amb aigua de farigola i un pessic de sal, tallo un tub de canya de la mida de la seva cama, l'obro pel mig i li poso la cama a dintre com si fos un motlle. Una tira de camisa vella em va servir de bena, el tub de canya anava bé per posar-li aigua de farigola cada dia i a més per airejar la ferida, els seus ulls temorencs varen tornar-se d'un agraïment que m'arribaren al cor.

Encara que aquest any no n’hi ha tantes com l'any passat, he emplenat el cistell de prunes i assegut al marge menjo uns fruits boníssims, mentre guaito com en Fum corre darrere dels aucells, papallones, i tot el que es mou. Quasi no es veu que vagi coix, té el pèl lluent i està gras com un mató. Ve corrents, em llepa les mans i amb ulls riallers em pregunta si marxarem aviat.



Comentaris

  • Que bonic...[Ofensiu]
    brins | 18-02-2020 | Valoració: 10

    M'encanten els relats on la natura i algun animalet té protagonisme, perquè estimo la natura i estimo els animals. Aquest relat teu m'ha proporcionat una estona de felicitat. Gràcies.

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-10-2018 | Valoració: 10

    ... molt tendre, llàstima que en l'esperit humà que regna més no s'hi trobi aquesta mena de comeses.


    Sergi : )

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 12-09-2018 | Valoració: 10

    Un bonic relat ple de tendresa. Com sempre ens transportes a la natura i ens deixes assaborir aquests entorns tan màgics.
    Una abrçada

  • Afortunat[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-08-2018 | Valoració: 10

    Ara ja s'acaben les prunes. Les clàudia són la meva debilitat. Una al cistellell i una a la boca, quan vaig a l'hort de mon germà per collir-ne. Aquesta història del gos, m'ha emocionat. Sort ha tingut l'animaló en caure a les teves mans. Ell ha guanyat un bon amo, tu un amic fidel. Celebro que hi hagi gent bona com tu pel món. Bon estiu, Nil.

  • La vida bona[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-05-2018

    Que bonic... La vida senzilla, les petites coses, les aventures quotidianes... La felicitat, en una paraula. No s’ha d’anar més lluny a cercar-la. És a les dolces prunes plenes del sol de l’estiu, és als ulls del Fum quan mira al seu company de vida (mai amo).

  • Un relat de la vora del foc[Ofensiu]
    kefas | 08-05-2018


    Quan l’he llegit he sentit espetegar de la llenya quan crema, i es que quan m’explicaven comptes a la vora del foc preferia els que eren protagonitzats per animals que superaven algun entrebanc gràcies a la bonhomia d’una persona. Com aquest.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com