EL CEL I L'INFERN

Un relat de: Josep Ventura

En Vadó es guaitava al mirall i es veia bé, tenia músculs ben formats, unes faccions que ben mirades atemorien, era alt, moreno i es creia el millor de la comarca. Ja tenia quaranta anys, però se sentia jove i molt feliç, perquè avui es casava.

Es va enamorar com un boig de la Dora, que era mes jove que ell, però sabia com fer-li perdre els sentits. Només feia un any que la coneixia i no havien tingut relacions senceres, li deia que fins que estiguessin casats. Volia arribar verge al matrimoni, per això avui estava tant content. Li feien enveja alguns coneguts quan explicaven les sortides de nit amb amigues i com xalaven un cop i un altre.

Després que el mossèn els beneís varen anar al hotel. La Dora volia un casament en el que no hi faltés res. El menjador feia goig, ple de plats i copes amb un àpat que valia una fortuna. Quan en Vadó hi pensava, li venia una angunia que el feria, perquè tants cèntims? Per això va pensar que el millor era aprofitar i menjar com un golafre. El pastis li sortia per les orelles i el licor el tenia ben marejat. Quan va veure la seva dona ballant amb un convidat jove, li va venir una foguerada que l’haguera mort.

Quant per fi varen estar sols a la cambra, ella va dir-li que no s’impacientés, que es despullés i s’estirés al llit, després ella s’ha li va apropar nua i es va posar a sobre d’ell i amb una mitja negra li va tapar els ulls:
⸺Serà més intens, estimat⸺ li va dir.
L’alcohol i l’excitació, l’havien portat al cel i quan ella li va acaronar un mugró no va poder més i va aixecar les mans per abraçar-la i entrar dintre seu.

De cop i volta va sentir un fred i un dolor terrible que li entrava al pit. Amb un cop de mà va decantar una mica la mitja dels ulls i en va tenir prou per veurà la Dora amb un estilet a les mans a punt de clavar li al cor. El món es va tornar negre amb punts de foc, va tenir temps de sentir:
⸺Malparit! Això és perquè recordis el que em vares fer quant tenia dotze anys!

Comentaris

  • rectifico una falta:[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-04-2020

    Hola de nou, volia escriure la paralula "venjança" i l'he escrit malament. Disculpa.

  • Qui a ferro mata, a ferro mor![Ofensiu]
    Romy Ros | 13-04-2020 | Valoració: 10


    Sorprenent! senzillament sorprenent... el final genail!
    Un relat dur i que no et deixa indiferent. Comences molt suau, descrivint un casament convencional d'una relació un xic especial (per allò de la virginitat) i al final...!!!
    Em trec el barret: també apareixen altres pecats: gelosia, gula... bé, felicitats!
    T'envio una salutació absent de vengança.
    Ara seriorament, una cordial salutació!
    Romy Ros ;)

  • Anava massa bé [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2020 | Valoració: 10

    No, si jo anava llegint el relat i pensava com l’acabaries . I el final ha sigut bestial, dur però molt real i actual. Una forta abraçada, Josep.
    Aleix

  • Cel i infern, no poden existir l'un sense l'altre[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-02-2020

    Ostres, un exemple molt clar dels perills de la mala memòria (sense malalties pel mig). Bé, mala memòria pel Vadó, perquè la Dora ho tenia ben clar i tot planejat... Un pecat molt gros que al final ha tingut la seva penitència... Em pregunto si la Dora haurà planejat també com lliurar-se de la presó i gaudir de l’herència...

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com