QUE VOLS QUE ET DIGUI?

Un relat de: Josep Ventura
Aquell diumenge, quan em vaig trobar amb la colla al bar de sempre, van dir-me si volia anar al ball a Granollers, però que marxaríem un xic més aviat per anar a veure com pintava un artista i segons ells era un fet que no podíem deixar escapar. Com que jo era el més petit de la colla i la meva opinió no contava gaire, els vaig dir que què esperàvem.
Eren dies de fires, tot molt animat, atraccions i paradetes de tota mena. Nosaltres vam anar a la plaça de toros i ens vam asseure a les grades. Al mig de la plaça hi havia uns cavallets amb teles blanques, immaculades, a punt perquè el pintor famós fes una exhibició del seu art. Al cap d'una bona estona, van entrar dues noies que ens van desvetllar de cop. Duien una maleta cada una i la van deixar oberta sobre una taula prop dels cavallets. Després va aparèixer l'artista, extravagant tot ell, la seva manera de caminar i moure les mans, el cabell llarg, el bigoti enfilat i, fins i tot, la barretina que duia posada, inconfusible. Jo només l’havia vist en revistes i al NO-DO i ara el tenia al davant. Va agafar un ou de color de la maleta i com si fes un joc de màgia i va llençar-lo al quadre. A l'esclafar-se, uns regalims de pintura van escolar-se per la tela, després de repetir el llançament tres vegades amb diferents colors va agafar un pinzell i va fer uns tocs al quadre com si fos Moisès obrint el mar Roig. La gent picava de mans embogida i així va anar repetint els tres quadres que tenia per pintar.
La veritat és que jo estava ben astorat i com que no entenia res de pintura ni si el que estava pintant tenia valor o no, vaig creure que ens havien aixecat la camisa, perquè allò de tirar ous de colors a un llençol blanc i fer unes pinzellades boges qualsevol ho sabria fer. Vam anar al ball pensant en les noies boniques que veuríem, per nosaltres serien quadres i escultures tan meravelloses que ens farien perdre la son i ens despertarien dins nostre més emocions que l'artista del bigoti enfilat.

Comentaris

  • No la sabia [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-02-2020

    No la sabia encara aquesta anècdota de l'artista des bigotis enfilats.
    Em sembla que encara no està penjat el teu relat d'aquest mes i aquest deu correspondre al de les Arts que encara no havia llegit. Estaré al cas del proper.
    I gràcies pels teus comentaris.

  • Vas fer molt bé...[Ofensiu]
    brins | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Sí, jo també he pensat amb el pintor de Figueres, és clar. No sabria dir-te sí era un geni o un farsant, però indubtablement, era un artista; Algunes de les seves obres són desastroses, però d'altres són genials.
    Un relat molt amè i molt ben escrit, Josep.Et felicito.

    brins

  • En Salvador a Granollers[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-01-2020

    Què diu la dita? Cria fama i posa’t a jeure? O una cosa semblant. Alguns grans artistes, un cop han triomfat (amb obres de qualitat indiscutible) es permeten aquestes frivolitats que tu expliques. Pur espectacle. També és art.

  • Al·l·l·l·lucinant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Caram, aquests bigotis enfilats em fan pensar amb un geni de Figueres, que feia de l'esperpent la seva targeta de presentació. Malgrat tot, darrera aquesta façana cridanera s'hi amagava un treballat sentit artístic. Crec que el teu protagonista potser va per aquí. Si més no, m'has fet riure, distreure i pensar. Una forta abraçada, Josep.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

106 Relats

454 Comentaris

74372 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com