La Serp: 4 ressenyes d'un mateix llibre

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

Ressenyes
Quan en Joan em va demanar que escrivís algunes paraules sobre el seu llibre suposo que volia una aportació des de la vessant de la psicologia. Però la psicologia que avui en dia es reivindica a ella mateixa i vol tenir veu en la nostra societat poc hi té a dir sobre el que en aquestes pàgines es parla, i això és en desgràcia d'aquesta branca del coneixement. Aquesta, auto anomenada ciència, pateix, com molts d'altres aspectes del nostre temps, el segrest del positivisme, de la cara més fosca de la Gran Mare Matèria.
Però aquells que vàrem ser seduïts per la psicologia originària si que hi tenim coses a dir sobre aquest llibre. És en la mateixa etimologia del terme Psicologia on reposa l'essència del que ens uneix amb aquest llibre, amb els altres coneixements, amb els temps passats i amb els nostres ancestrals. Psique és com van batejar els grecs allò que ens uneix: L'Ànima. Tot això i res més que això. Ànima és allò que transcendeix tot positivisme, perquè ens parla del món de les imatges internes, del verb que crea, dels símbols, de l'alquímia emocional i d'allò que té l'home que el distingeix de tot ésser viu, i que la raó no pot copsar, ni té paraules per nomenar.
D'esquenes a aquest interior viu la Psicologia actual, l'acadèmica, la científica, i també d'esquenes en viu la societat. Però els que formem part d'aquesta societat, en la nostra individualitat íntima i amb la nostra solitud en tenim prou per fer-nos preguntes i intentar viure respostes. Veiem que allò que se'ns transmet avui com a certesa científica ens fa sentir com fulles al vent, i busquem, cadascú a la seva manera.
L'autor d'aquest llibre, ploma en mà, expressa la seva recerca personal, responent, sens dubte a una necessitat de comunicar el seu món interior amb la seva pròpia raó. Un camí
difícil d'expressar en paraules. No és casualitat que trobem recursos poètics al llarg del periple, i també fragments bíblics, perquè aquests llenguatges són més propers al llenguatge de l'ànima on té més valor el color que el rigor, la lluminositat que la concreció, i la sensació que l'argumentació. En Joan respon a la crida del món imaginal, del món del que no es toca, del món que no s'explica lògicament, sinó que et sedueix, et convenç, que decreta la teva ment i que t'afronta a l'Absolut.
En aquest procés manejarà conceptes de difícil definició: consciència, esperit, emoció, raó, intel.ligència, ment, sentiment. És una lluita per posar en paraules atributs que els antics denominaven com a deus, perquè tenen vida pròpia, i en nosaltres viuen, fent eternes aquelles relacions que en mites han quedat fixades. També entren en escena símbols que ens parlen de les essències del món intern, conceptes absoluts i imatges que tracen les grans motivacions de l'ésser humà: Bé i Mal, Coneixement… expressats en la Serp, l'Arbre de la Vida, el Fruit Prohibit, etc
Davant les intimitats de l'ànima posades a la llum, l'autor pren posició amb les seves reflexions i pensaments, en una opció personal: l'opció de la llum en caminar cap el seu encontre. Tot convergeix en un procés interior relatat ja per autors gnòstics, cabalístics, de les escoles gregues i els seus misteris, de sufís de l'Orient Mitjà i de les ancestrals cultures orientals. Tots, exploradors del món profund de l'ànima, que han parlat de les seves experiències d'èxtasi inenarrable.
Només una incògnita es manté al llarg del relat. Una gran incògnita que ens perfora. Tan poderosa que pren tot el protagonisme i s'instal.la amb grans i desafiadores lletres a la portada. La Serp, omnipresent i implacable per sotmetre tot allò que l'envolta als seus designis. No és només Matèria, sinó
que té la seva força en el món intern, en l'ànima, en allò que és diví. És la part obscura, gèlida, deshumanitzada i essencial que resta per comprendre. La ferida original. Allò que dóna al món la seva cara sinistra i que tots reconeixem en el nostre interior, i defugim per no ser desintegrats per la seva amoralitat. Una essència que resta present i inexplorada.
De totes aquestes coses parla aquest llibre, en un viure experiencial, únic camí possible per anar al món interior, a l'est, a la profunditat que ens regeix, a aquesta dimensió negada per la ciència. I ens podem preguntar: en quina era estem que hem fugit del nostre interior per instal.lar-nos en les afores materials, en la lògica cartesiana i en el causa-efecte? Pot tot aquest coneixement apropar-nos a la nostra essència? O potser ens estem sotmetent a una força que atura i congela? Perquè ens aferrem a considerar només allò que és tangible? De què tenim por? Qui són aquests guies que seguim? O són falsos guies? L'ésser humà es fa preguntes a crits, i a vegades ni se les fa. Senzillament erra i sofreix davant l'envelliment i la mort. No hi ha sentit, res a cercar, la Serp guanya.
Comminats al nostre propi infern, cal fer ressorgir l'heroi que viu en tots i cadascun de nosaltres. Cal que lluitem contra la Serp. És una gesta perillosa i complexa però és el Camí.
Sergi Torras-Psicòleg

*****

La narració té moments interessants i de gran interès filosòfic que es llegeix sense cap entrebanc. M'ha agradat que en tota l'obra solament i surtin dos personatges: En Pol i el Vell. Sobte que amb un nom i una persona per nombrar es pugui posar fil a l'agulla a tota una narració.
La Serp, és una de les virtuts del llibre, quan el segueixes fil per randa, es va mostrant a petites dosis perquè el lector s'hi familiaritzi, però sense manifestar què és. Arriba un moment que sintonitzes amb el dimoni? El diable? Esperits dolents?. La realitat és la personificació de les forces de la natura i les forces de l'ànima humana. La Serp té com a eines de seducció: l'astúcia, influència, fal·làcia i capacitat hipnòtica.
Hi ha narracions amenes, senzilles, naturals, simples i clares, però també de complexes, difícils i enrevessades quasi sempre perquè tenen contingut que s'ha d'examinar i interpretar.
Cal destacar frases innovadores, pensades a consciència. Reflexions que fan pensar, com els pensaments resumits en lletra cursiva i en vers.
L'autor ens sorprèn amb una narració ambiciosa, fruit del treball que s'inicià a la literatura escrivint poemes de diferent contingut. Talment un recull dels seus pensaments plasmats al llarg del temps.
Joan Marcè-Enginyer


*****


La narrativa m'ha agradat molt i les petites poesies són grans sentències. S'expressa d'una manera molt clara i detallada amb un aire de fresca filosofia creativa. Encaixa amb el meu pensament, que l'actual civilització gira vers unes idees raquítiques i egocentristes que la porten per camins materialistes. Cal retrobar l'autèntic centre, el JO en majúscula de la persona humana.
Donat la profunditat que té aquest llibre, el grau de dificultat de fer-lo amè és alt. És interessant, toca tots els punts de creixement espiritual i a la vegada et manté amb la curiositat.
En aquest llibre es posa de manifest l'autèntica naturalesa de l'home. Aquell home que neix amb tota la potència divina, tal qual, sense res que cobreixi la seva "pell", sense llast, tot puresa. I com a mida que va caminant s'adorm davant l'autenticitat i la realitat i a la vegada se li desperta aquell "ego" raquític i maliciós. La Serp és qui posa tota aquesta falsa collita en el camí, la Serp posa els ulls, als ulls, que priven a l'home de veure-hi clar i de donar-se compte, d'observar la magnífica realitat per la que hem estat creats.
El llibre parla de la vida i de la mort d'una manera extraordinària. M'ha impressionat el poema que diu:

"Morir no significa perdre la vida
perquè un cos hagi deixat d'existir.
Res que ha mort, pot endur-se la vida,
sinó, per la vida, seguiria vivint".
Maria Bonafont-Poeta



*****


"LA SERP" és un llibre de respostes per fer-se preguntes

Ara que el gènere de l'autoajuda té tanta predicació arriba al públic "LA SERP", una obra que planteja les preguntes profundes que sobre l'home i el sentit de la vida ens fem tots, i que s'atreveix a llançar algunes respostes. Es pot considerar un llibre d'autoajuda autèntic. El lector només s'haurà de deixar seduir per les reflexions contingudes a "LA SERP" per experimentar en primera persona una percepció més mística de la vida.

"LA SERP", primer llibre publicat pel seu autor, Joan Estruch, és com diu ell mateix "un llibre de reflexions escrit en reflexió".

L'autor, porta uns temes complexos i profunds a un nivell planer i familiar. Ho aconsegueix alternant la prosa amb el vers, el relat amb l'assaig, i utilitzant altres recursos narratius com les faules.

L'evolució del llibre ens va passejant pels temes més vitals com l'educació o el sexe, fins a temes més filosòfics com el temps i l'espai, el poder o la ciència. L'obra desemboca, en un in crescendo final, en el relat d'una visió mística del protagonista, sense dubte percebuda intuïtivament pel propi autor.

Els seus dos únics personatges són un noi jove, en Pol, que és inquiet i es fa moltes preguntes sobre temes essencials de l'existència; i el Vell, que des de la seva saviesa conversa amb el Pol i li fa de guia en el seu procés de recerca.

El to de les reflexions no deixa dubte sobre un clar posicionament moral de l'autor, però s'hi intueix un rerafons d'autenticitat més que una militància ideològica. Tant és així que l'escriptor afirma que ha plasmat "allò que li dictava el cor en un treball de recerca interior".

La Serp, descrita com l'encarnació del mal però també com un símbol de difícil definició, vertebra tot el relat amb una presència inquietant.

En definitiva, el lector inconformista agrairà trobar a "LA SERP" una glopada d'espiritualitat en un món que viu molt més pendent de la matèria.


Carles Torras-Periodista

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • La serp, un llibre d'autor[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-10-2008

    La serp, de Joan Estruch, joanalvol a RC:

    La serp és un llibre amb estructura narrativa, no hi ha cap dubte, però també és una reflexió fragmentada o tota una sèrie de successives consideracions, exposades mentre es desenvolupen els fets que narra.

    El text, en el seu conjunt, té al mateix temps una estructura de conte i un contingut d'assaig: en segons quins moments, doncs, el relat deriva cap a la meditació, o la descripció deixa pas a la cavil·lació, i de la successió de fets i escenes es deriva gairebé el consell, ja que cap motiu del llibre sembla aparèixer a l'atzar, sinó haver estat triat amb cura per servir d'introducció a l'advertiment, per subratllar el pensament reflexiu i ponderat que ofereix l'autor en cada capítol.

    El ritme de cadascun d'aquests és pausat, gairebé es podria dir serè, ja que l'obra demostra que no té presa per narrar: es pren el temps que li convé per anar exposant, anticipant, recreant, oferint, i d'aquesta manera crea un ritme intern que invita a una lectura calmada, que demana un entorn tranquil i un procés d'interiorització reposat.

    El to dels pensaments desenvolupats, prudent però ferm, desprèn franquesa des del primer moment: en cap moment juga l'autor amb dobles sentits o frases enganyoses, sinó que roman fidel a uns criteris personals coherents fins a la fi.
    En canvi, se'n serveix de diferents tipus de simbolismes i referents mítics, filosòfics i literaris: des del Poble i la Ciutat com a representants de diferents estils de vida fins a la balma com a espai íntim, com a úter receptiu i creador; des de la joventut d'en Pol com a moment ple d'opcions, gairebé verge de condicionaments, fins la saviesa del Vell com a fruit de tot un trajecte vital, conseqüència d'un seguit d'eleccions i descartes; des de la serp que apareix en el títol, emblema clàssic i universal, fins a l'humil romaní, més proper però no per això amb menor càrrega simbòlica.
    Tots aquests referents, no obstant, no oculten la intenció de l'autor, sinó que accentuen amb sagacitat el sentit de les accions i les paraules que en Joan ha posat al servei dels personatges.


    No és aquest llibre, com deia al començament, només un conte, ni un assaig personal, ni una exposició filosòfica en prosa poètica, ni una crítica reflexiva aprofitant una rondalla, ni una lliçó oferta prudentment des de l'experiència i l'opinió pròpia, ni un recull de criteris contextualitzats, ni un treball de recerca interior, ni una mostra de generositat, sinó també.
    I cada lector pot optar per seguir la vessant que més li escaigui al seu moment personal.

    Unaquimera, relataire.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

50904 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre