Primaveres Imperfectes: El món viscut en mi

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

Primaveres Imperfectes:
El món viscut en mi
Vicenç Ambròs

No en tinc ni idea de poesia així que no faré cap crítica, només expressaré el que m'ha dit cada poema, d'aquest recull. El que si us puc dir, que m'ha dit moltes coses i per això us recomano que el llegiu:

Preludi: el món viscut en mi és el tros, la terra, vermella i la llum i la natura, la idea de l'home vinculat a la seva terra a casa seva, amb la que em sento molt compenetrada, Ambròs descriu amb llenguatge poètic, allò que senten els nostres ulls i el nostre cor, però que no sabem expressar quan veiem aquell racó de casa nostra, del nostre tros, que ens supera i al hora ens lliga.

1 Partença
La idea de partir de començar el matí amb la boira i el primer sol on el món encara es nou i que el nostre esdevenir fa girar el temps, partir en davant i començar un nou dia. Ambròs ens descriu de nou la sensació del inici de cada dia, a través de la natura, i del nostre coexistir amb ella, però no en un to deprimit del pas del temps, sinó esperançat d'inici i renaixement diari. El nostre dia a dia pot ser una presó, que ens atenalla amb l'ignorància, però cada dia tenim un nou inici.

II Adolescencia

Ambròs torna a usar la terra, el tros, la natura que cohabita amb nosaltres i al hora ens descriu com persones i ens forma per parlar d'un altre moment vital, ja no comencem com en els matins del Montseny del poema anterior, si no que ja som adolescents i em de madurar, la maduració del fruit a la primavera pot ser cruel, dur, pot significar mort, però es necessari, i fructífer, perquè al final l'experiència, el trajecte viscut, el pas per la maduració, l'adolescència en una paraula es vital per crear el nostre bagatge personal malgrat les foscors del camí.

III Aprenentatge

Lògicament, l'Adolescència convida a la maduresa però cal aprenentatge: el camí fereix, però cal conèixer-lo per caminar-lo. De nou casa nostre, el que veiem per la finestra ens pot donar un perfil del que podem aprendre de la natura: la paciència dels arbres, els somnis dels núvols, la bellesa de les gotes d'aigua, són un llibre obert pels aprenents que obren bé els ulls a tot allò que els envolta.

IV Destí

El final del camí, que cada matí reneix, és el destí que cadascú es conforma a la seva vida. Néixer, créixer i envellir, i adonar-se que per envellir hem causat, creat, mogut al nostre voltant, per bé o per mal. No sabem envellir, tenim por d'envellir i no deixem pas a l'esperança de la renaixença i per això temem la vellesa. Ens fa sentir vuits i presoners al hora fins a plantejar-se la pròpia existència, el dubte de si hem existit, quan ja som a prop de finir.
Epíleg
I malgrat la por a ésser, a madurar i a desaparèixer Ambròs ens deixa amb el regust d'un somriure que lluita amb la por, per renéixer cada matí amb un nou sol.

Bé, fins aquí puc arribar, aquesta no es ben bé una ressenya, si no un esbós de la meva lectura, perquè no sé anar més enllà d'expressar que m'ha aportat aquesta excel·lent nova obra de Vicenç Ambròs, espero tanmateix que us convidi a llegir-la.


Comentaris

  • Prenc nota![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-09-2008 | Valoració: 10

    Com a mínim t'hauré de convidar a fer el beure. És clar que si hi comptem les altres ressenyes literàries, la suma acabarà meresquent una mariscada, jeje!

    Gràcies per aquesta ressenya (per mí sí que és una ressenya; l'has treballada i això, tenint en compte que la poesia no és el teu fort, no té preu!). Exposes bé el sentit del recull, que era esbossar amb unes quantes poesies, el cicle vital. El recull original dels poemes no tenia aquest sentit, però d'aquell recull en vaig acabar rescatant només uns quants poemes i aquests són els que han configurat El món viscut en mi. Els altres deuen estar perduts en alguna carpeta del petit univers en què es converteix, amb el temps. un ordinador (almenys el meu!)

    Salut i gràcies un cop més, Alicia!!!

    Una abraçada,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

49459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre