La tomba de les llumenetes (Hotaru no Haka)

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

Akiyuki Nosaka, l'autor, va néixer en 1930 en la ciutat de Nakamura, situada en la prefectura de Kanagawa; el seu naixement va provocar una greu malaltia a la seva mare, que, per això, no podia fer-se càrrec dels petits i la família es va traslladar a viure amb la seva tia; no obstant això, la seva mare es va recuperar i la família va tenir altra nena, Keiko. En 1945, durant els intensos bombardejos americans, el seu pare va morir i la seva mare va emmalaltir greument. Poc temps després, la seva germana també va morir a causa de la malnutrició.
La història que Hotaru no Haka ens narra clarísimas similituds pel que fa a la seva vida real.
Nosaka és principalment un escriptor de la postguerra, que narra les contradiccions de la societat japonesa d'aquest període, però alhora posa l'accent en les causes que van provocar la participació de Japó en aquest esdeveniment històric. En Hotaru no Haka podem apreciar una crítica a la societat tradicional japonesa, en el sentit de la forma que es va involucrar en la guerra,.
Hotaru no Haka és sobretot un al·legat pacifista, però alhora pessimista. L'autor no escatima els detalls a l'hora de descriure la penosa situació de Seita i la seva germana Setsuko, la misèria que estan obligats a viure, la despreocupación de la resta de la societat davant els seus problemes. En definitiva, una sèrie d'esdeveniments i actituds que desemboquen inevitablement en un desenllaç tràgic.
En aquest sentit, us puc recomenar la pel·lícula d'Isao Takahata amb el mateix títol. Si llegiu el llibre, apreciareu que aquesta segueix fidelment la història de Nosaka fil per randa, però hem de dir que Nosaka és un autor, com gairebé tots els de la seva generació, extremadament realista, així que no trobarem en aquest llibre les dosis de lirisme que es poden apreciar en la pel·lícula homònima, sinó duras descripcions de la realitat, encara que sempre vistes des del punt de vista del protagonista, Seita -alter ego de l'escriptor, sens dubte.
En definitiva, una història trista és una d'aquelles petites històries que amb poques paraules ( poc menys de 25 pàgines) té molt a dir-nos. Sobre la gent malvada i sobre la grandesa d'altra gent, sobre la superació i sobre tot dels nens, com els nens sovint demostren una valentia i una fortalesa molt superior a la majoria d'adults.
Em sembla una terrible lliçó de vida, d'aquelles experiències que malgrat que et fan un nus a l'estómac val la pena conèixer en tota la seva duresa i franquesa. Al hora podem veure l'efecte mirall des de l'altra banda d'Àsia. L'autor de la Tomba de les llumenetes està a l'altra cara del mirall i és bo mirar a la gent que hi ha al altre costat i veure que malgrat la circumstancia orteguiana em de ser capaços d'entreveure als altres a través del vel. Però sovint ens costa mirar al altra costat del mirall perquè segons LeviStraus, ens fa por trobar al altre costat algú no pas gens diferent de nosaltres mateixos. Per últim però potser per mi més important vull explicar-vos com em vaig apropar jo a aquesta novel·la. La meva filla va anar al cinema a veure la Tomba de les Llumenetes, quan tenia 10 anys amb els amics en una sessió especial del Saló del Manga. Llavors la vam veure juntes i vaig al·lucinar, perquè era una peli magnífica, amb un tema dur, franc, sense amagar res ni mica de l'esquinçament que provoca una guerra en una família, en uns nens, en una societat civil, i era ma filla que l'havia comprès perfectament qui me l'explicava a mi. El director d'aquella pel·lícula infantil era un director magnífic per fer arribar un tema com aquell sense amagar cap factor de cruesa però al hora parlant amb una tendresa extrema que feia estremir, comprensible per qualsevol nano i sobre tot per qualsevol adult. Des de llavors he seguit les pel·lícules d'aquest director amb un altre director Hayao Miyazaki i Estudis Gimbli i no m'he penedit perquè m'han demostrat que tenen l'art i la intel·ligència de fer arribar a la gent jove els temes importants de la nostra societat de forma clara, franca i al hora amb un llenguatge comprensible i entenedor. Imagino que veureu aquestes pel·lícules com infantils i de manga però doneu-les una oportunitat, i recordeu que han rebut algunes d'elles el Globus d'Or de la Berlinale, o el premi a millor pel·lícula del Festival de Venècia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

49492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre