Secrets acariciats entre silencis de boira Montse Assens Edicions Parnnass

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

Quan un llegeix poesia, pot entendre de poesia, o només saber que allò que llegeix li transmet quelcom, li diu, li arriba al cor, li xiuxiueja a cau d’orella. Això es el que em passa a mi, que no sé formular ni un sonet, però que puc sentir com m’arriben les paraules d’un poeta. I aquest és el cas d’aquest llibre de Montse Assens, on la boira ens amaga una illa plena de vida interior, del dia a dia, de sentiments, de fatiga, de pena, d’amor, i d’esperança.

Jo no sé si els versos son consonants, o si son lliures, no et sabre dir si l’autora usa la musicalitat de la paraula, o l’entonació de l’oposició, només et ser expressar allò que alguns d’aquest poemes m’han suggerit:

Nota del lector m’ha recordat com la boira que ens envolta i ens acompanya cada dia, ens acarona i protegeix.
En la partença del viatge, m’he adonat que aquest vaixell que som tots nosaltres, la boira amaga secrets, ens protegeix de l’exterior, cridaner i sorollós i sovint de l’interior, secret fins i tot per nosaltres mateixos.
Veig com compartir en la vellesa el temps emprat té una bellesa que s’aprèn a través dels mots compartits.
Sento com la meva perifèria està envoltada de sentiments, sovint oblidats, arraconats.
El veler del nostre viatge ens sedueix però la boira ens protegeix, del que sovint és efímer i breu però al hora excels i bell.
Els dissenys que omplen d’imatges les paraules acompanyen a molts dels poemes, com els braços de la galàxia entreteixida, efímera i llunyana i al hora dins nostre, un univers interior que sovint desconeixement.
Compartim amb l’autora paraules de dolor i de vida, que sempre estan al hora dins d’un cor.
Comprenem com el seny ens fa naufragar, perquè com l’autora ens sentim reflectits en aquest seny que ens enganya i ens omple el camí de pedres.
Sentim com intentem burxar l’interior de l’illa descobrir-la, però la boira ens protegeix i ens aïlla com una cuirassa. Però el viatge al nostre interior i tard o d’hora les boires es dissipen coneixement el nostre interior i veiem l’illa a la llum de la lluna, un jardí desconegut, que ens fa feliços. I la boira que era una cuirassa, es transforma en el nostre coratge.
Però el somni, camí de fugida ens retorna a la doble personalitat, l’interior i l’exterior amb la que em de lluitar cada dia..
I sentim paraules sonores i rítmiques del nostre interior que sovint no comprenem. El somni, els contes de Sherezade i les nits plenes de fades i del país de la fantasia, viuen en aquest jardí interior que ens fa més persones.
La sensatesa i el seny ens deixen sols i buits, la fantasia i l’alegria ens fan viure, protegits per la boira de la nostra illa secreta.

Gràcies Montse per aquesta illa entre al boira, segurament, una illa distinta per tu i per mi, però que no hagués conegut de no llegir els teus versos.



Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    mar - montse assens | 30-08-2011

    ostres, se m'havia passat per alt aquest comentari dels poemes...sort que l'he descobert tafanejant per la xarxa.
    Moltes gràcies per aquests mots! Em donen una altra vissió dels poemes. Cada vivència té una lectura diferent. M'agrada veure com la poesia arriba a tothom de diferent manera. Potser aquí rau la màgia de la poesia.

    Gràcies de debò per treure els meus versos de dins la boira.
    una abraçada
    montse

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

68792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre