Susana Vallejo Porta Coeli L'orde de Santa Ceclina

Quan comenceu la tretralogia de Porta Coheli no cal que us espanteu. Si aquesta saga fantàstica té una virtut que molts lector avui dia agrairem és que no és una d'aquelles sagues on no veus mai el final. Perquè si bé els personatges protagonistes poden crear un bon clima de relació amb el lector, aquesta relació es trencarà en el final de cada volum. Perquè Susana Vallejo ens vol donar a conèixer un món, a través de diferents ulls, i abandona als seus personatges al llarg del recorregut.

Harry Potter ha proporcionat l'avantatja que ara la fantasia es llegeix més i es publica més. Tanmateix tot té els seus inconvenients. La majoria de llibres de fantasia acaben a les prestatgeries de juvenil. Tot i això, dubto que Susana penses en un públic infantil quan va escriure Porta Coeli. Ni els personatges, ni el llenguatge, ni el format ni l'estructura de l'obra que recorda els llibres medievals de viatges o més concretament les Rihläh musulmanes no semblen pas pensades per un públic jove, encara que les grans dosis de fantasia, intriga i aventura fan el llibre apte per totes les edats.
Les il·lustracions de miniatures inicials de cada capítol i els títols que comencen sempre explicant el que farà el viatger en aquell capítol com un petit resum, son un petit homenatge a aquestes estructures dels llibres de viatges medievals, que conjuntament amb l'amor pels llibres i el coneixement, l'època històrica, l'ambientació i els conflictes polítics i religiosos amb el papat i el personatge principal de l'Orde de Santa Ceclina, Bernardo, un guerrer religiós humanista i educat en la ciència i la saviesa que ens recorda a aquell personatge tant estimat de Guillem de Baskerville del Nom de la Rosa, crea una novel·la ben dissenyada on és veu un rerafons ben documentat per Susana Vallejo.

Fins aquí la novel·la però podria trobar certs paral·lelismes amb El Caballero d'Alcantara, novel·la històrica de Jesús Sànchez Adalid, on també, com al llibre de Susana Vallejo, un cavaller d' un orde religiosa, en una època convulsa religiosa i políticament, ha de fer una perillosa missió pel seu orde.
Però aquí és on divergeixen les dues novel·les per dos motius, un de positiu, i un altre que per mi pesa més en la novel·la de Susana Vallejo. Per una banda, Susana abandona el rigor històric per embrancar-nos en una missió fantàstica que ens portarà a recórrer les terres d'un món nou i imaginatiu com si fóssim exploradors d'una manera mestre, que ens fa veure amb tot realisme aquest nou món. Per altra banda i malgrat que hom pot palpar aquest substrat de documentació ben treballada en la novel·la de Susana, hom també veu que l'aprofita poc. Situa poc geogràfica i històricament el lloc i el temps dels fets. Ens parla en algun moment de la Corona d'Aragó, i ens dona referències a possessions de la Mediterrània, però mai acabem de saber on estem. L'arquitectura, com vesteix la gent, fins i tot el menjar, que gaudint d'una tradició medieval tant rica podria haver explotat, no es reflecteix gaire, i penso que aquest és un aspecte inexplorat encara de l'autora.
I malgrat tot el llibre és trepidant, intrigant i d'una fantasia diferent, innovadora, que fa difícil de classificar com un altre tolkien de follets i dracs... I això ens fa veure que Susana Vallejo és una escriptora jove i valenta, que s'ha atrevit amb una tretralogia difícil. A mida que anem avançant amb l'historia, segurament personatges, estructura i ambientació maduraran. Però no volem desvetllar el futur. Fins ara La Porta Coeli ens una porta a un altre món magnífic, us recomanem obrir-la.