"L'elegància de l'eriçó", de Muriel Barbery

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

BARBERY, Muriel: L'elegància de l'eriçó. Edicions 62. Barcelona, 2008. Premi dels llibreters francesos 2007



Què és un eriçó? No, no tinc cap intenció de transcriure aquí la definició que l'enciclopèdia dóna a aquesta entrada, sinó allò que en podem deduir de la lectura d'aquesta recomanable novel·la: un animal esquerp per fora i tendre per dins. I aquesta és ben bé la fotografia de les dues protagonistes de L'elegància de l'eriçó: la Renée, una dona de 54 anys, i la Paloma, una adolescent de 12.

Què poden tenir en comú dues persones d'edats tan dispars? Ambdues viuen al mateix edifici, al número 7 de la rue de Grenelle de París, la Renée és la portera i la Paloma viu en un dels luxosos apartaments amb la seva família. Però aquest no és l'element que en realitat les uneix, sinó el fet que ambdues són ments brillants i intel·ligents que opten per amagar aquesta seva capacitat a la resta de veïns i, en general, persones del seu entorn. La Paloma perquè tem els problemes que podria tenir si a casa seva, un nucli familiar on les aparences són d'una importància cabdal, esbrinessin que frega el qualificatiu de superdotada. La Renée perquè creu que el fet de pertànyer al món obrer, a una família de treballadors, no li atorga el dret de mostrar les seves aptituds, pensa que això li portaria conflictes, i opta per amagar-se rere un personatge creat per ella mateixa: el típic i tòpic concepte que hom pot tenir d'una portera.

Amb aquesta premissa com a punt de partida i centrant l'exposició argumental en aquests dos personatges, Muriel Barbery ens ofereix una història a dues veus: el dietari de la Paloma, amb els anomenats ‘pensaments profunds', i la narració també en primera persona de la Renée, amb reflexions filosòfiques, raonaments sobre literatura i música, i apunts al voltant del món del cinema, entre altres. Tot això amb una mirada enginyosa, crítica, en ocasions farcida d'humor i ironia, i en altres moments indignada pel comportament aliè. Però el més important és que aquesta panoràmica social que se'ns mostra al llarg de les pàgines de la novel·la, no només fixa el seu objectiu en els mals de la burgesia, sinó que la seva visió es pot extrapolar vers un comportament social més genèric i no sols propi d'aquesta classe: la necessitat d'aparentar.

Sigui com sigui, aquesta façana, la màscara que tant la Renée com la Paloma han edificat de portes enfora es veurà sacsejada amb l'arribada d'un nou inquilí a la finca: el senyor Kakuro Ozu. Ell simbolitza un plantejament del viure molt més senzill i planer, que sense abandonar la bona educació, sap cercar persones entremig de la gent sense fer cas a la tendència imperant del ‘políticament correcte'. Aquesta alenada d'aire fresc modificarà per força els hàbits d'ambdues protagonistes, farà que es coneguin entre elles més enllà del tracte veïnal i s'identifiquin l'una amb l'altra, i aportarà una nova forma d'encarar la realitat i la vida.

Insisteixo: una novel·la recomanable amb un final lògic però inicialment inesperat.

LLIBRE







Comentaris

  • Per començar[Ofensiu]
    Lavínia | 05-01-2010

    he de tornar-me-la a llegir i amb el record que en tinc, t'he de dir que diferiria perquè vaig trobar la nena i la portera uns personatges fora de context amb una pedanteria fora de límits, però he de dir que la teva exposició m'ha agradat.

    Lavínia

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

68798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre