"El noi del pijama de ratlles", de John Boyne (Empúries)

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne (Empúries)



L'autor

John Boyne va néixer a Dublín el 1971 i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la mateixa ciutat. Va fer un curs de creació literària a Norwich i va guanyar el premi Curtis Brown. Va començar a publicar relats i aviat va publicar la primera novel·la, The Thief of Time (2000). El noi del pijama de ratlles és la quarta novel·la d'aquest autor i la primera que es publica en català. John Boyne viu a Dublín i actualment treballa en la sisena novel·la. Les seves obres s'han publicat en 22 llengües.


La contraportada

Berlín, 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Shmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sols no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Shmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.

"Una petita joia", The Guardian.


La meva lectura

Molt sovint les novetats literàries que trobem a les prestatgeries de les llibreries sembla que avancin per grups temàtics homogenis. Aquest és el cas amb què em vaig trobar quan van arribar a les meves mans tres llibres ben diferents i alhora tan iguals: Les benignes, que encara no he llegit; La lladre de llibres, que vaig devorar en una setmana; i El noi del pijama de ratlles, que és el que ara ens ocupa.

Escrita en tercera persona, el narrador no se'ns presenta d'una manera totalitària amb el típic caràcter omniscient, tot i que sovint ens matisa emocions internes dels diversos personatges, sinó que col·loca una càmera fictícia en la mirada del noi protagonista, el Bruno, i és seguint les seves passes que els lectors podem saber tot el que succeeix al seu voltant.

El Bruno, un noi de nou anys, ens mostra la seva visió infantil i innocent de l'holocaust. Potser, i aquesta seria la part que en algun moment penso que trontolla, massa innocent. Malgrat la tendra edat des de la qual ens parla, hi ha aspectes que se'm fan relativament difícils de creure, tot i que reconec que no és impossible i que, i això penso que és el més important, el personatge resulta coherent al llarg de tota la novel·la.

El Bruno, quan es trasllada des del barri residencial de Berlín cap a aquella zona rural i mig deserta de la qual ens parla la ressenya de la contraportada, no és conscient que ha anat a viure al costat d'un camp de concentració. I amb aquesta informació no trenco cap encís amagat de la història perquè això ho copsa a les primeres pàgines qualsevol lector dels nostres dies. Però és que aquesta "inconsciència" es fa palesa en molts altres aspectes del seu dia a dia, i hi ha algunes vegades que sobta comprovar com, un nen intel·ligent com és el Bruno, no és capaç de relacionar les coses i intuir mitjanament el que està passant al seu voltant. És clar que si ho fes així, la novel·la de El noi del pijama de ratlles ja no existiria.

Val a dir que John Boyne ens fa alguna que altra picada d'ullet per tal d'immergir-nos de forma més directa en aquesta innocència del Bruno. És el cas d'algunes de les paraules que el nen no pronuncia bé i que són clau per saber de què ens parla l'autor. Ens anomena un tal Fúria, un personatge que, jeràrquicament, està molt per damunt de la graduació militar del pare del Bruno i que és qui ordena que es traslladin i deixin enrere Berlín. De fet, és la persona que més mana a Alemanya i la més temuda per tothom. O també tenim el nom de la casa on van a viure, Out-With. En ambdós casos, l'autor juga fonèticament amb els noms reals.

Sigui com sigui, a banda de la plasmació d'una barbàrie que mai no s'hauria d'haver produït, el que aquesta novel·la ens presenta també és l'amistat emergent de dos nens que, tot i pertànyer a bàndols diferents, tot i estar separats per una tanca, són capaços de compartir hores, converses, i de solidaritzar-se l'un amb l'altre. Una relació que a poc a poc i pas a pas els anirà conduint vers un final que, a títol particular, considero que és la part més reeixida del llibre. Un final que et sobta, que no deixa indiferent, i que alhora, un cop superada la sorpresa, es va assentant i sedimentant com a final més lògic.

Només per aquest aspecte, i per l'agilitat amb què avancen els esdeveniments, la novel·la de John Boyne ja mereix ésser llegida.

LLIBRE




Comentaris

  • Clar de lluna | 23-03-2008

    ...em falten unes 20 pàgines per acabar-lo, i la veritat és que és un llibre per llegir, la visió de la barbàrie vista des dels ulls de dos nens, un a cada banda de la tanca. Llenguatge planer, divertit, trist, emotiu i amb les descripcions justes i necessàries.
    La visió dels fets des dels ulls de dos nens de 9 anys, un llibre que et fa reflexionar des d'un altre punt de vista. Jo el recomano!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

68792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre