LA GRANDESA DE LA TERRA

Un relat de: aurora marco arbonés
LA GRANDESA DE LA TERRA

La inflicció d’un article venjatiu
no fa pas més digna una nació.
La fa més forta, potser sí,
la fa més inhumana, potser sí,
la fa més ferotge, potser sí,
la fa més despietada, potser sí.
Però mai la raó s’obté amb la força
Sinó amb l’argument de la justícia.

No penseu ni un moment que ens rendirem.
Podreu vèncer amb les vostres lleis injustes,
podreu atordir-nos amb més porres,
podreu trepitjar-nos amb més ràbia.
Però mai us lliurarem el nostre esperit,
mai podreu arrancar-nos l’esperança
i, omplint els carrers amb il•lusió,
mostrarem la grandesa de la terra.



Comentaris

  • La justicia injusta[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Venim d'on venim, estimada Aurora, i arrosseguem llasts que provenen d'èpoques que haurien d'haver estat oblidades fa molt de temps. A mi no em va sorprendre la reacció que vam viure l'ú d'octubre. És més... m'ho esperava.

    Davant de tanta "sensraó" (permetem aquesta traducció literal del castellà) cal mantenir-se ferm en les pròpies conviccions. De totes maneres vivim en un món on la injusticia campa pels seus drets (vaja quin contrasentit, oi?). La força ens ha de provenir del nostre intererior, del propi convenciment de que podem, entre tots, fer una societat més justa. LLavors si aquesta comunitat es diu Catalunya o Utopia tant m'és. Jo sóc fruit d'una terra, d'una gent, d'unes vivències. La meva llengua m'ajuda a expressar-me però si hagués nascut al japó parlaria japonès. Entens?

    P.D.
    A la meva pàgina de presentació hi tens el meu correu. M'encantaria tenir aquesta conversa amb tu. Estic segur que seria molt agradable i certament fructifera. Escriu-me i segur que trobarem la manera de poder conversar cara a cara.

    P.D. de la P.D.
    mira... aquí la tens perquè ni l'hagis de cercar. jajajaja
    jordiabellan@gmail.com

  • La terra[Ofensiu]
    Eloi Miró | 01-02-2018 | Valoració: 10

    Paraules que traspuen el dolor d’una realitat que la patim dia rere dia. Les porres no sempre són físiques i sovint, algunes porres verbals fan més mal al cor i a la cultura que al propi cos.

    Bonica poesia.

    Una abraçada Aurora, sempre és un plaer llegir-te.

    E.Miró

  • Jo, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-01-2018 | Valoració: 10

    ... tot i que m'agrada compartir, tinc unes idees més aviat anàrquiques. M'ha agradat molt com està escrit, i sé que és una força necessària.


    Sergi : )

  • Com és possible...?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-12-2017 | Valoració: 10

    Tots, tots ens sentim força afectats pels esdeveniments que estem suportant... Com és possible que això passi? Com és possible que hi hagi qui aplaudeixi? Com és possible...

  • Periodisme poètic.[Ofensiu]
    Nil | 16-12-2017 | Valoració: 10

    No sé pas si és que sóc poeta de la nit o què. Però totes les arnes em venen a mi... Si! persones que malparlen del nostre president a l'exili, de les escoles catalanes, de la nostra, segons ells tergiversada història, de tot allò que alena a llibertat de la nostra nació. Tota aquesta "arnada" em fa veure de forma negativa el que tu veus com la grandor de la nostra terra. Perquè el país no és que s'hagi trencat, sinó que dins de l'àmbit de la nostra pàtria s'ha establert una altra cultura que vol imposar-se en detriment de la nostra. Aquesta no suma, sinó resta... Sumar seria afegir matisos i aquesta el que vol és fer una extensió-dominació de la seva personalitat nacional. Valoro molt el teu, si em permets que el qualifiqui així, periodisme poètic de rabiosa actualitat. Bon Nadal, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

196 Relats

1728 Comentaris

166070 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.