LA GRANDESA DE LA TERRA

Un poema que m'ha agradat molt, per la causa que exposes i molt entretingut.
Escrius molt bé, tota l'acció, Aurora.

Una abraçada en la distància...
Perla de Vellut

Venim d'on venim, estimada Aurora, i arrosseguem llasts que provenen d'èpoques que haurien d'haver estat oblidades fa molt de temps. A mi no em va sorprendre la reacció que vam viure l'ú d'octubre. És més... m'ho esperava.

Davant de tanta "sensraó" (permetem aquesta traducció literal del castellà) cal mantenir-se ferm en les pròpies conviccions. De totes maneres vivim en un món on la injusticia campa pels seus drets (vaja quin contrasentit, oi?). La força ens ha de provenir del nostre intererior, del propi convenciment de que podem, entre tots, fer una societat més justa. LLavors si aquesta comunitat es diu Catalunya o Utopia tant m'és. Jo sóc fruit d'una terra, d'una gent, d'unes vivències. La meva llengua m'ajuda a expressar-me però si hagués nascut al japó parlaria japonès. Entens?

P.D.
A la meva pàgina de presentació hi tens el meu correu. M'encantaria tenir aquesta conversa amb tu. Estic segur que seria molt agradable i certament fructifera. Escriu-me i segur que trobarem la manera de poder conversar cara a cara.

P.D. de la P.D.
mira... aquí la tens perquè ni l'hagis de cercar. jajajaja
jordiabellan@gmail.com

Paraules que traspuen el dolor d’una realitat que la patim dia rere dia. Les porres no sempre són físiques i sovint, algunes porres verbals fan més mal al cor i a la cultura que al propi cos.

Bonica poesia.

Una abraçada Aurora, sempre és un plaer llegir-te.

E.Miró

... tot i que m'agrada compartir, tinc unes idees més aviat anàrquiques. M'ha agradat molt com està escrit, i sé que és una força necessària.


Sergi : )

Tots, tots ens sentim força afectats pels esdeveniments que estem suportant... Com és possible que això passi? Com és possible que hi hagi qui aplaudeixi? Com és possible...

No sé pas si és que sóc poeta de la nit o què. Però totes les arnes em venen a mi... Si! persones que malparlen del nostre president a l'exili, de les escoles catalanes, de la nostra, segons ells tergiversada història, de tot allò que alena a llibertat de la nostra nació. Tota aquesta "arnada" em fa veure de forma negativa el que tu veus com la grandor de la nostra terra. Perquè el país no és que s'hagi trencat, sinó que dins de l'àmbit de la nostra pàtria s'ha establert una altra cultura que vol imposar-se en detriment de la nostra. Aquesta no suma, sinó resta... Sumar seria afegir matisos i aquesta el que vol és fer una extensió-dominació de la seva personalitat nacional. Valoro molt el teu, si em permets que el qualifiqui així, periodisme poètic de rabiosa actualitat. Bon Nadal, Nil.