La Dona: Homenatge a les àvies

L’homenatge a la dona,
s’ha de fer cada dia.
El respecte a les àvies,
elles són la vida.
La paraula VIDA,
lluita cada dia.

...ens han ensenyat moltes coses.
A viure amb poc, a lluitar,
a estimar, i sempre a valorar.
Eren felices amb el que tenien,
i amb els que tenien al costat.
Ens van ensenyar a trobar la felicitat,
fins i tot en moments d’adversitat.
Bon homenatge.
Molt bon any!!!!!

Amb una petita introducció has fet un breu assaig exposant les teves idees de manera endreçada i amena. Un homenatge merescudíssim a les nostres àvies, amb un lleuger to de color violeta…

Moltes gràcies pel teu comentari. Després de prop de set anys, per fi m'has fet arribar a la centena!

Bona sort i bones festes!

q

Què grans, les àvies! Que sembla que, tot i tenir una edat, poden amb tot! Això sí, m'entristeix molt sentir com sovint parlen ( no resignades, perquè així ho tenen integrat a la seva manera de veure la vida) del ''rol'' de la dona..Donant a entendre què hauria de poder fer una dona i què no seria propi d'ella...

(El que trobo més especial de les meves en concret, és sentir-les cantar a la cuina, mentre fan el dinar.. Dóna un encant especial..Potser per això he agafat tant de gust a cuinar! ..)

Un bon homenatge a les dones que comparteixo i, molt especialment, a les àvies. Malgrat tot ha evolucionat, el paper de les dones no és molt diferent al dels homes.

Un dia em vas demanar que et recomanés algun relat meu i no ho he fet, no ho tinc per costum. En aquesta ocasió sí que crec que, per relació de contingut, el puc oferir un de meu Agendes alienes.

Ens seguim llegint,

Núria

Les àvies. Has reflectit la força, el treball, l’abnegació de les àvies. Jo el record que en tinc de la meva àvia paterna difereix molt de les àvies actuals. La meva àvia sempre, sempre estava a casa, la casa pairal —casa de pagès—, feinejant poc o molt per l’hort, cuidant l’aviram, atenent la casa... Eren altres temps i una situació ben diferent!
—Joan—

gràcies pel teu contacte i per compartir sentiments
una abraçada
joan

Gràcies per felicitar-me el dia del meu sant. Si vols pots llegir un relat meu: Patró i patrona.

una gran capacitat de trametre vivències..., reclams de justícia...
Per a mooooooooooooooots anys......., materile.......rile...............rile.................

a veure per aquí maite, espero nous relats, vinga animat amb la primavera
rep una salutació plena de colors
una abraçadota
joan

i no cal dir dir que estic molt d'acord amb tu.

Un curiós relat el teu, bareja de narració, descripció, assaig amb coneixements pròpis i homenatge universal a una figura: la de la dona forta, pal de paller de la família, mai prou reconeguda però absolutament necessària per la tasca que realitza sense rebre a canvi ni sou ni agraiments.

T’he descobert avui per una d’aquelles casualitats típiques daquesta pàgina, i en arribar al teu espai, he decidit començar llegint el teu darrer publicat... i després de llegir-ho, penso que tornaré a passar per aquí a llegir més escrits teus.
Entre tant, t’ofereixo un de meu per si vols fer una breu lectura, que em sembla que valoraràs: FEBRE ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ).

De moment, t’envio una abraçada per elebrar que t’he descobert,
Unaquimera

i per compartir amb nosaltres aquesta denúncia teva, homenatge a les àvies, que has fet amb gran sentiment i jo comparteixo amb tu tot el que dius en ell.
una gran abraçada
joan

Gràcies, Aleix, pel teu comentari i per les teves àvies, que segur que valien molt i que eren molt àvies. Elles també, d'alguna manera, van ajudar a llaurar el camí que ara tenim.
Gràcies també per la teva puntuació.

Vull aprofitar aquest espai per demanar-vos que em feu algun comentari sobre els meus escrits, normalment són contes. M'agrada escriure i m'ajuda a viure,però ja sabeu que la vida és per compartir-la...

Tens tota la raó del món. Les àvies són encara l'assignatura pendent. Jo ja fa anys que vaig perdre a les meves àvies, la Tresa i la Fina, però les recordo tant sovint! Que fortes eren! Una abraçada per a tu i una altra per a totes les àvies que esteu per aquí. I un petó, apa!
Aleix

Benvolgut Joan,

No pretenc discriminar ningú per cap motiu. Sé que hi ha homes que són un encant, sé que hi ha fills (no filles) que adoren les seves mares i que ho farien tot per elles. Sé que hi marits, sensibles i col·laboradors, sé moltes coses. N'he viscut moltíssimes...

Sé que s'ha d'aconseguir la IGUALTAT, ni més ni menys.

Fer un homenatge a les dones àvies, simplement és perquè només es parla de la dona treballadora, i crec que la dona sempre és treballadora. No és el mateix una dona jubilada que un home jubilat, parlo d'un matrimoni i amb unes circumstàncies normals, i si no: mira al teu voltant. Crec que les dones grans també es mereixen ser considerades en aquesta celebrac ió.

Evidentment, hi ha de tot: homes bons, dones bones, homes dolents i dones dolentes, però hi ha més dones marginades i maltractades que homes, o no?

Una abraçada Joan,

Materile

estic amb tu en tot el que dius, les dones per mi sempre han estat molt importants i les valoro molt, en general perquè hi ha de tot dom h'hi ha tot tipus d'homes... però la discriminació no pot partir mai d'un pre-judici
una abraçadota ben gran
joan