Incondicional

Un relat de: Naiade

Cada dia, tan si feia sol, com si la puja inundava les voreres sortia a trenc d’alba. La figura altre hora esvelta i jovenívola s’havia transformat en un cos dèbil, ossut i amb l’esquena arquejada. Pujava la pendent que el duia a la residencia on havien ingressat a la seva dona. Aquest fet en un principi el va trasbalsar profundament, feia anys que la cuidava tan bé com podia dins la seva feblesa tan física i monetària. L’amor que els havia unit i la felicitat de la que van gaudir durant tants anys no s’havia acabat pel pobre Pere que s’enganyava tot fent com si no s’adonés de que la Rita s’anava endinsant per moments en aquell pou fosc i profund de la bogeria, cada cop més perduda, fins que els seus deliris van ser objecte de denuncia veïnal i se la van endur. Ell va aconseguir que al centre el deixessin quedar més temps de l’establert per les visites, fins i tot ajudava al personal en tot el referent a la seva dona.
Les converses d’en Pere a una Rita de mirada fixa i perduda en l’infinit, eren un bàlsam pels pacients interns que encara conservaven la capacitat mental.
...Recordes Rita, com varem fer enfadar al teu pare aquell dia de Juny que ens esperaven per celebrar el teu aniversari i nosaltres varem perdre la noció del temps festejant a l’altre riba del riu, en aquells prats verds vorejats de roures i alzines que quedaven a recer del vent i dels tafaners... encara li puc veure l’expressió d’enuig amb que em va mirar tot observant les teves galtes vermelles.... Així dia a dia anava repassant tota la seva vida plegats.
Quan la llum minvava, les infermeres el feien marxar cap a casa, ell tirava pendent avall direcció cap a casa, on menjava un mos i quedava estès sobre el llit esgotat per l’esforç, esperant que es fes clar per tornar amb la seva estimada.
Una tarda el van trobar mort abraçat a la Rita. Ella seguia tenint la mirada fixa i perduda. Ningú se’n va adonar, però dues llàgrimes li regalimaven galtes avall.

Comentaris

  • leonardo | 10-08-2012 | Valoració: 10

    en majúscules, ni l'obstacle més insalvable: físic, mental, li poden....Un relat colpidor i tendre que et fa paladejar el regust salat i amarg de les dues llàgrimes que clouen aquesta bella historia.

    Una abraçada

    leonardo

  • Això és AMOR !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-06-2012

    Així AMOR amb majúscules. !
    Preciós relat , Naiade . D'aquells que es queden en un raconet del cor.
    Una abraçada i bon estiu !

  • quins sentiments![Ofensiu]
    liudmila | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Que fan deixar les llàgrimes a l'hora de lliegir!
    I gràcies pel teu comentari al meu relat, que vas fer just al meu aniversari! :)
    Encara que podem perdre els sentiments del passat amb memòria, però també hi han casos, com aquest d'amor incondicional, fins i tot uns sentiments subconsients cap a una altre persona i a vegades desconeguda. Amor és un sentiment "màgic". Una abraçada, L

  • Amor fins al final[Ofensiu]
    Materile | 01-06-2012 | Valoració: 10

    És un relat molt colpidor i tendre. Per desgràcia quan arriba una malaltia com aquesta és quan les persones manifestem l'autèntic i indestructible amor.

    M'ha agradat molt i no cal que et digui que està molt ben escrit.

    Una abraçada,

    Materile

  • L'amor tot ho pot[Ofensiu]
    joanalvol | 28-05-2012 | Valoració: 10

    El Pere mor a braços de la Rita, però l’amor que ha lliurat tota la vida no pot morir. Potser les dues llàgrimes de la Rita han rajat de la mateixa font de l’amor que no es qüestiona ni davant de la mort.
    L'amor del Pere, gravat a la consciència, el durà just al punt on retrobar-se de nou amb la Rita.
    Una forta abraçada
    Joanalvol

  • :-) abraçadetes de nou, montse![Ofensiu]
    joandemataro | 25-05-2012 | Valoració: 10

    joan.

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 23-05-2012 | Valoració: 10


    molt dur però que si miren al voltant es molt real, la vida que va acabança
    amb patiment, Alzheimer, amor impotent, l’adéu.
    Bon relat
    Salutacions
    Josep

  • Estimar sense mesura[Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-05-2012 | Valoració: 10


    Quan d’amor i tendresa hi ha en aquest relat! M’he emocionat!
    Quan s’estima tant no hi mesura, i així ho transmets , ens descrius un sentiment sense límits.

    L’he trobat preciós, morir abraçat a ella i ella sentir-ho, és tan bonic!

    Una càlida abraçada,
    núria

  • quina història més bonica montse...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2012 | Valoració: 10

    això és amor de veritat, entrega fins el final... no hi ha paraules.

    gràcies per les teves reflexions, sempre és enriquidor el teu contacte

    abraçades
    joan

  • free sound | 19-05-2012 | Valoració: 10

    Un passeig per l’amor i per la vida,
    a vegades de colors i altres moments amb tristes dolçors.
    Ens fem grans i el temps passa
    I l’amor incondicionalment abraça.
    Una abraçada

  • Un lligam indestructible[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-05-2012 | Valoració: 10

    L’incondicional és un tipus d’amor que no espera res a canvi, que ho dóna tot sense recompenses i s’entrega absolutament sense condicions.
    I el Pere resulta un exemple exemplar, valga la redundància ;-))
    La felicitat compartida al llarg dels anys ha establert entre ell i la Rita un lligam que ni el temps ni la malaltia han afluixat... i potser ni la mort pot trencar-ho!

    El final, imagino que volgudament per tu com autora, evoca una imatge colpidora, al mateix temps dolorosa i tendra: una barreja efectiva!

    M’ha alegrat tornar a coincidir amb tu en la darrera convocatòria sentimental.

    T’envio una abraçada... no, aquest cop són dues,
    Unaquimera

  • gran sentiment[Ofensiu]
    montsepema | 12-05-2012

    L'amor, gran sentiment, poderòs sentiment, bonic relat de l'estimació de dues persones, de com tot i portant tota la vida junts, l'amor segueix intacte, igual que al començament, vull sentir aquest amor.

  • Entrega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2012 | Valoració: 10

    Caram, quin final més brutal, pobre Pere! Però has fet una descripció perfecta de l'amor: crec que, senzillament, és donar. I En Pere ho donava tot, fins la vida. He gaudit i se m'han humitejat els ulls en llegir el teu relat. Penso en els anys que hauran viscut aquesta parella i somric. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

203 Relats

1419 Comentaris

134456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com