il.lusió

Només em queda aquella il.lusió que sempre hi ha dins meu. Només em queda pensar que les coses només poden anar a millor. Només em queda recordar aquells dies per recuperar l'esperança de que tornin.
Sé que és impossible, però hi ha una cosa dins meu que em mou, que m'ajuda a pensar que per alguna raó seguesc esperant a que pasi qualque cosa, alguna reacció.

Ara podria estar estirada al meu llit pensant si aixecar-me o no, però no. Estic aquí, atenta a tot el que em toca estar-hi, pensant en tu, però no només en tu.. hi ha altres coses en la meva vida. I com bé diuen, la felicitat és simplement adonar-se de que no hi ha res suficientment important en aquesta vida.

No m'agobiaré, no ho deixaré estar, no aturaré mai. Fins que la il.lusió desaparegui, ho prometo. Ella em mou, ella m'aturarà quan sigui el moment.