Cercador
... i a vegades
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
... i a vegades les paraules són distàncies,
que cap dels dos gosa creuar,
i les mirades es perden en buits d'immensitat
i agonia, caminants desorientades
sense un rumb prefixat...
... i a vegades els silencis ens condemnen,
i les llàgrimes ens tanquen
les poques sortides que ens podien quedar,
i cap finestra ens acosta
un simple bri de llibertat...
... i a vegades les guerres es perden,
amb regust amarg de desconsol,
com ara aquesta que el cor ens sembra
de forats de bomba i sentiments morts,
aquesta guerra nostra...
... que al final hem perdut tots dos.
Comentaris
-
Demano permís[Ofensiu]Ze Pequeño | 26-05-2005 | Valoració: 10
Hola.
Demano pérmís per endur-me aquesta meravella cap els meus preferits.
Una abraçada. -
sempre es te que parla.[Ofensiu]AINOA | 08-01-2005 | Valoració: 9
i a vegades es te que parlà, perquè els silencis moltas vegades confonent els sentiments .
-
Ho descrius perfectament![Ofensiu]BARBABLAVA | 08-01-2005 | Valoració: 10
De vegades l'amor s'acaba amb una guerra, i com en totes les guerres, els dos bàndols acaben perdent...
-
Que maco!![Ofensiu]tramuntana | 01-01-2005 | Valoració: 10
Ostres! Aquest poema m'ha fet recordar un moment de la meva vida. Gràcies per transmetre'm aquest sentiment. Que tinguis un bon any.
-
em sent tan identificada amb lo que dius ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 01-01-2005 | Valoració: 9
Jo que som una supervivent de tantes guerres perdudes el teu poema m'ha arribat al cor,
em sent tan identificada amb lo que dius i com ho dius ...
Una aferrada
Conxa
-
... i a vegades les paraules regeneren[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 01-01-2005 | Valoració: 10
emocions no contingudes d'un instant,
sensacions i sentiments que tu vas viure,
que encara vius i que fas viure, Sergi, a tots.
És una de les poesies més agradables que he llegit. Els punts suspensius i el redactat subsegüent absorveixen el lector en la lectura amb sense que ni el propi lector se n'adoni. Felicitats per la tècnica, mestre
Bon 2005!
Vicenç -
La incomunicació sempre declara la guerra![Ofensiu]Lavínia | 31-12-2004 | Valoració: 9
És un poema que transpira tota l'emoció d'una ruptura i el dolor molt poc contingut contingut que aquest fet comporta.
Ajuda una mica la contenció, possiblement, l'estructura de cada estrofa encapçalada per aquests punts suspensius i la conjunció que dóna a entendre que davant pot haver-hi altres motius que hi resten obviats, malgrat tot el lèxic és contundent: "paraules són distàncies",
"regust amarg de desconsol" i, naturalment el concepte de guerra perduda "per tots dos", perquè, al cap i a la fi, quan hi ha una ruptura no solament hi perd un, sinó la parella. Per això últim, com diu Rosasp, el poema s'omple de tristor. Cosa que, d'altra banda, no vol dir que no sigui bonic!.
Fins una altra, Sergi! I ara vaig a seguir la recomanació de Pèrdix.
Ah! Fins a la teva tornada!
-
trist i emotiu...[Ofensiu]ROSASP | 30-12-2004 | Valoració: 10
Quantes guerres perdem per no dir, per no fer, per no plorar, per no intentar comprendre en un moment determinat. Llavors ens en adonem que no era tan difícil haver fet quelcom al respecte, però el temps ja ens ha passat!
És un poema molt ben estructurat, on expliques de maravella el procés de la falta de comunicació, que acaba en una guerra perduda per part del dos.
M'ha arribat al cor!
Felicitats i bon any!
Valoració mitja: 9.63
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
773857 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44