He optat pel gat

Un relat de: peres

El ruc no m'acabava de convèncer, tot i que és més estètic i més acostat al brau que mira de substituir. És justament això, per una banda, el que no m'agrada: que el burro té massa a veure amb el toro, ni que sigui per anar-hi a la contra. Voler ser "independents" és en primer lloc tenir independència de criteri i per tant ser proactius i no reactius i tenir idees pròpies i prescindir de l'adversari. Volem un símbol popular? Doncs, busquem-lo i triem-lo, però amb criteri independent, cercant el nostre profit i la pròpia finalitat. Si no té les connotacions animals, bèsties, brutes i encara toixes que tenen els rucs i els braus, i que poden fer opaca o almenys translúcida la visió primera que els altres puguin obtenir de nosaltres, millor per nosaltres. I si és un símbol que pot servir de presentació immediata i espontània del nostre nom i la nostra realitat nacional a l'exterior, en aquest cas a través de l'anglès ("cat"), millor per nosaltres.

I a més, darrere el ruc sembla que hi ha alguna mala jugada al darrere. Sembla, pel que he llegit, que els promotors del ruc no han jugat prou net amb el dissenyador del dibuix. No m'agrada.

Per acabar, sembla que el ruc s'imposa més que el gat, si més no de moment, i a mi sempre m'ha agradat anar una mica contra el corrent general, mentre hi hagi marge de maniobra per rectificar. Quan sigui l'hora i la cosa esdevingui oficial, ja m'ho tornaré a rumiar.

Comentaris

  • misteriós[Ofensiu]
    peres | 24-01-2005

    hola, misteriós Crític. Normalment contesto als que em fan comentaris fent un comentari a algun dels seus relats, però en el teu cas no ho puc fer.

    Només et vull agrair la visita i l'esforç que has fet de comprensió. No sé si hi ha tant rerefons en les coses que escric com dius, ja que per mi publicar a RC és una mena de 'divertimento' una manera d'escapar de tant en tant de la feina, per desemboirar el cap.

    Una abraçada,

    Pere

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola peres,

    Com dir-t'ho sense que soni malament quan vull recalcar que m'agrada com escrius? Potser simplement dient-te que tens un estil brusc. Brusc en el sentit que en ocasions sembles algú dient les coses a la cara del qui les ha viscudes, no hi ha embuts ni intents literaris, fas la crítica dient el que penses, fas la ficció anant al gra, no calen descripcions més llargues del necessari. La teva forma d'escriure, molt bona, aconsegueix enganxar al lector ja que, simplement, relates. Segurament tens una vessant del que acostumem a anomenar "més literària", amb exercicis d'escriptura i canvis d'estil. Però pel que he vist aquí, has creat una manera de narrar que en ocasions estaborneix, ja que llences les paraules i les frases, els fets i les sensacions dels personatges. Això, pel que a mi respescta, és positiu, ja que et fa diferent a d'altres narradors que tenen maneres de fer més habituals. És a dir, la teva originalitat es basa, precisament, en la precisió que sembles tenir en dir les coses, idees clares i ben estructurades.
    Valoració global de 8. Destaco per sobre dels demés la trilogia de "El entierro del conde de Orgaz", "Parla la Trini" i aquest "He optat pel gat".

  • I JO PEL RUC[Ofensiu]
    NEULA | 19-10-2004

    Jo em vaig decidir pel ruc, simplement perquè abans que existis aquest distintiu, un dia en veure una samarreta del brau, vaig pensar, doncs jo m'hi posaria un ruc!. Per què? Ni idea. aquelles coses que et durten de dins. El brau amb semblava una punt "fatxenda" (és una animal que mai m'ha caigut garie bé, pobre!) i em venia de gust fer una resposta un punt irònica. Ara, ves per on, veig un munt de rucs per tot arreu, i m'adono que té els seus inconvenients, però m'agrada molt que la gent de fora no ho entengui en absolut. És una mica com allò de celebrar, perdó, conmemorar, una derrota.
    AH! i felicitats per TOTS esl teus relats, en especial el d'en Judes i la Magda
    Neula

  • Peguntes[Ofensiu]

    Algú és més català per portar un burro enganxat al cotxe?

    Algú és més espanyol per dur un toro enganxat al cotxe?

    Si el toro prové d'un anunci de conyac, el símbol del burro d'on vé?

    Algú necessita els símbols per reforçar la seva identitat? Perquè?

    Els gats gatalans són millors que els gats espanyols?

    Els catalans sóm més burros que els espanyols i aquests més braus que els catalans?

    I les catalanes?

    Ha d'haver-hi seleccions nacionals?

    Qui és Bru de Sala?



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

peres

72 Relats

288 Comentaris

128744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com