El_Critic

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de El_Critic

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • El_Critic | 06-04-2005 | Valoració: 8

    Hola pivotatomic.

    He de reconèixer que he tardat molt en descobrir-te, però crec que ha valgut la pena. La llargada de molts dels teus relats obliga quasi imperiosament a haver-los d'imprimir doncs, a la xarxa, resulten pesats 18 minuts. El relat amb el que vaig començar fou "Guerrers" i crec que és el millor per definir el teu estil: precís. No t'estàs amb redundàncies, comparacions ni metàfores, no cerques paraules complicades ni fas frases interminables. Sembla que tinguis molt clar què vas a explicar i com vols fer-ho (una altra cosa és que sigui cert). Sense tenir l'estructura d'altres autors, amb relats totalment fragmentats en el clàssic: inici-nus-desenllaç, la precisió es mostra de nou a "Blau" o "El secret del Coyote" (entranyable i magnífic). Potser, però, el que més m'ha agradat en el seu conjunt és, com ja he dit: "Guerrers", sense que quedi gaire lluny "Sense afany recaptatori". Malgrat aquest comentari tant positiu, m'ha deixat una mica buit (per l'argument, per la forma, per l'estil) el de "Xarxa" i també el de "Reflexions d'un personatge secundari", gràcies però al parèntesi de dos relats entre aquests qua acabo de dir (hi incloc "Sant Jordi nostre...", també dels millors per mi), la teva relatografia segueix sent molt destacable. Sempre (i per no sembrar polèmica) dins la meva modesta visió.

  • El_Critic | 23-03-2005

    Hola Tiamat,

    M'ha costat molt repassar tota la teva relatografia a la web, doncs és molt extensa. Segurament m'he deixat algun relat, però de ben segur n'he llegit la majoria. Et catalogaria com la "autora de l'absurd", sense dubte, dins aquesta pàgina. La teva principal virtut: no hi ha ningú que escrigui el que tu escrius. El principal defecte: tant absurd fa que no sapiguem si tens altres registres. En terme mig: la qualitat a l'hora d'escriure, la tens i es nota en relats com aquest "Xauplic", per exemple. A més, segurament acumules el major nombre de comentaris anti-autor, en el sentit que molta gent et critica a tu i no al relat quan et comenta (veure: "Les dones també ens fem palles", el més simbòlic). La pregunta que et faria, ja per acabar, és: escrius sobre l'absurd perquè él que més t'interessa o perquè un relat no absurd et suposaria una mena d'exercici que encara no goses fer?

  • El_Critic | 03-02-2005

    M'ha semblat un bon relat, Cinta, dels que tens segurament és un dels més depurats a nivell d'estil. I la manera com es trenca el ritme inicial per passar a descriure, l'agonia de la quimioteràpia (cauen els cabells, el tovalló pesa...) i de la mateixa malaltia també m'ha semblat molt ben trobada. Potser caus massa en el tòpic: mare que veu els nens marxar sabent que no els tornarà a veure, les paraules que totes formen càncer... Però imagino que ha de ser recurrent pensar en això en aquesta situació. Per sort, t'has lliurat del sentimentalisme fàcil, encara que a l'inici i al final sembla que siguis a punt de caure-hi. Veig que t'has lliurat a provar coses noves dins la pròpia relatografia i com ja imaginàvem tots els que et llegim, te n'has sortit molt bé.

    PD: tenint en compte la polèmica de la meva aparició al fòrum antic em pensava si tornar-hi i em limitava a llegir-vos, el teu missatge m'ha convençut de nou.

  • El_Critic | 24-01-2005 | Valoració: 8

    Hola Xavier

    Com d'altres autors que ja he comentat, tens un estil propi, quasi exclusiu. Però en aquest cas diré que el teu vocabulari és ric, ple de paraules perdudes en la memòria de la nostra llengua, que s'adequen quasi perfectament amb els relats de tendència històrica, de la Catalunya profunda, per anomenar-ho d'alguna manera. I destacaria també l'estructura, perfecte en la majoria de relats, d'aquelles de llibre o d'acadèmia, on no hi ha incoherències ni errades de qui escriu ràpid o impulsivament. Meticulós en quan a la presentació, el nus i el desenllaç de cada una de les històries, entre les que destacaria "Infermeres de la Generalitat", "La lluna de Castellar..", "Els amants del Fluvià" i molts d'altres. A cops potser massa espès tenint en compte el vocabulari que uses i l'ambientació dels relats, que de ben segur a molts no resulta tant atractiva com pot ser-ho si un s'atreveix a endinsar-se més enllà de la extensa relatografia i es proposa una continuitat en la teva narrativa, que pot espantar (no em malinterpretis) al començament, però un cop agafat l'estil, no deixa de resultar brillant.
    Et poso un 8 al global de la teva narrativa, que encara no he acabat i tardaré en fer-ho, precisament pel que costa entrar-hi.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Hola Vicenç

    M'ha estat molt fàcil llegir la teva relatografia, tens un estil proper, planer, amb personatges trets de llegir molta novel·la negre (com tu mateix dius al relat biogràfic). I la novel·la negre esdevé un clàssic en tu, doncs ho escrius seguint els cànons clàssics, interrogatoris, pistes, sospitosos, tot en regla. Però sincerament, la millor vessant literària em sembla que és en una altra part. Encara que "L'enigma d'Almirna" també pot ser novel·la negre, no és com "Elena Ormondi", i per a mi és la teva obra mestra dins el que tens publicat aquí, al costat de "Marc", brillant sense que necessiti gaires explicacions. També destaca "Elena Ormondi", però pateix d'una estructura que preten ser tant exacta que acaba esdevenint hermètica, deixa poc joc al lector. No així, "Un cap d'any mogudet" o "La mort viatja en creuer de luxe". Respecte a la teva poesia, crec que no destaca tant com la narrativa.
    Et valoro amb un 9, ja que has sabut guanyar-te una plaça de moment única com a relataire de misteri dins la web, connectant amb tothom en un gènere que no sempre cau bé a tots.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola sico

    No he trobat cap altra relataire amb tant relats no recomenats per a menors de 18 anys. Però contràriament als esquemes de la pàgina, a mi em sembla que el fons social i el dramatisme d'alguns dels relats són allò més destacat. Sí, dramatismes per personatges sòrdids, poc significatius, foscos fins i tot, que mostres amb una psicologia relativament simple, una forma d'escriure també simple (que no senzilla, és diferent), conferint un toc molt adequat pels continguts. Més enllà del erotisme del mateix "Amants" o d'altres, destacaria la manera de relatar a "L'home invisible" i a "La felicitat". Com feia Nabokov, però d'altra manera, hi ha cops en que sembles gaudir torturant personatges (el mateix gos de "Alícia estimada"), als que mimes literàriament, però tortures en l'argument. A mi, personalment, l'humor de "L'home invisible" no m'ha semblat humor, o si més no, és un humor sobre un rerafons tràgic. Espero que ho facis expressament perquè sinó pensaràs que no he entès res. I és possible. M'ha sorprès agradablement en general la teva relatografia, tens un toc de bon narrador, de bon escriptor, que vas passant de relat a relat com si arrosseguessis un fil. No sembles tenir cap relat que no sigui per anomenar.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola shuhua

    Al llarg de la teva relatografia he trobat dos coses recurrents: l'homenatge d'amor a la teva filla, i els contes. Contes entesos com a relats infantils, com els ques'expliquen abans d'anar a dormir. I entremig, "Jo el vampir" fa una aparició de la part fosca que amagues (com tots, no és un retret) que torna després a "La psicologia de les mones X". Tens poesies veritablement boniques i relats d'allò més tendres, fet tot amb un bon estil narratiu, una escriptura pulcra, concisa i precisa que no deixa indiferent. Podria destacar algun relat o poema en concret, però em semblaria una injustícia per als demés, doncs encara que potser tens un estil no apte per tots els públics (no tothom valora la capacitat narrativa, sinó més els arguments), i això impediria que descobrissin parts curioses, com "Menopausa als 42", divertides com "Ma germana en el tambor" (bé, divertida per a mi, no sé els demés, com tot, és un fet subjectiu) o l'exploració que crec que fas dels teus límits amb el ja anomenat "Jo el vampir", que pot passar del luxe narratiu, a parts espeses, però ofuscades per un conjunt força brillant.

    Et valoro amb un 8, global de la teva relatografia, ja que no ets per a tots els públics, cal explorar el que tens a la web per saber que tens registres per a tothom.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Hola Sergi

    Com podràs imaginar-te, no he pogut llegir al compert la teva relatografia, ja que és molt extensa, i encara que molt recomanable, dedicar-se a tu hauria de fer-se durant un temps quasi en exclusiva. Però crec que tens una personalitat literària considerable, no ja un estil, que sabria a poc. Des dels inicis a la web amb els delirants (per originals) "Esquizofrena'm: relats des de la cornisa", fins a "Pànic absolut", has demostrat escriure molt bé i abordar tota mena de gèneres i d'estils (ara sí). L'humor t'escau (de riure descontrolat és "Jau aquí!", també el relat més psicològic ("Vapor" em va semblar psicològic, almenys) i la crítica (molt bona la "Trilogia de la Caspa"). Respecte a la poesia, no és el que més m'agrada del que tens aquí, crec que com a relataire has destacat molt més. Podria comentar molts relats, però m'agradaria destacar, per qui et conegui poc "Els contes del cinc sentits", "Lúltim petit misteri" i, en poesia "Dèu pètals de poesia". Pero certament, cada relat que publiques és una agradable sorpresa, encara que de tants que tens, pots provocar que molts de bons passin desapercebuts...
    Si t'haig de valorar per tot el que he llegit, no dubto en posar-te un 9, cap a munt, amb uns quants decimals.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola salvatore

    La teva poesia m'ha servit per moltes coses. M'ha servit per endisar-me en diferents estils de composició, per saber que es pot fer poesia de quasi qualsevol cosa, que compondre paraules belles en versos agradables és qüestió de saber-ne. Saps fer poesia, i ho explotes. La treus de sota les pedres, de les escletxes de la persiana, de darrera la pica... Cada poema que fas és una nova evocació a l'art d'escriure però... Sí, hi ha un però. Tanta poesia empalaga una mica, no t'ofenguis, ja he dit que en saps i m'agrada com escrius. Però algunes de les poesies resulten una mica forçades, no pot ser? Així com d'altres et fan tancar el relat content d'haver-les llegit, d'altres et fan dir: bé, a veure la següent, sense cap sensació i crec que és necessari crear sensacions amb els poemes, no només que siguin bonics. Et felicito, però, per una creativitat que sembla ilimitada.
    Valoració global de 8, ja que els relats podrien ser més del que són, no en dubtis.

  • El_Critic | 23-01-2005

    M'he oblidat de valorar-te, encara que últimament publiques tant que no he pogut seguir-te, el poso un 8 que, per mi, és una nota alta.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola rosasp

    La teva poesia, la teva narrativa, són com un conte. Sí ja sé que escrius contes, relats, però dic conte en el seu sentit més pur. Històries explicads amb la finalitat d'entretenir, fent-les boniques, fent-les passatgeres per agradar a les orelles de qui les escolta, als ulls de qui les llegeix. Tens un estil relativament sofisticat, pots fer servir un vocabulari (el tens força extens) rebuscat en un relat ("Neix la guspira...") o molt simple, quasi infantil en algun dels poemes. Potser en la teva exaltació constant de la natura i dels fenòmens naturals, esdevens tu també un element de la natura que es descriu a ella mateixa i ho ha de fer amb les pròpies paraules "naturals". "El cavall blanc i negre de la ciutat" o "Em perdo en els teus ulls tristos" simbolitzen la qualitat litarària, demostrant que saps escriure i que si ho fas sobre aquest tema és per què hi penses, hi somnies i el vius.

  • El_Critic | 23-01-2005

    de valorar-te, en el conjunt de la teva obra. I ho faig amb un 8, ja que amb decimals no arribaria a un nou.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola rnbonet

    El primer que em va cridar l'atenció de la teva literatura, fou la manera com tractes el sexe, potser perquè vaig coincidr en alguns relats on aquest tema té certa importància, o tota la importància. I vaig veure després que aquest tractament del sexe és el que desenvolupes en general en quasi tots els tems. Si he dit a en peres que era brusc, tu ho ets més, positivament parlant també, doncs per això et comento... Perquè això que tens de brusc es mescla de forma elegant amb el tractament a cops sec, a cops tendre, dels teus personatges (el pobre Ernest i la seva Ernestina, per exemple) i també quan ho fas amb rerafons històric parlant de temes diferents a "Exactament la nit abans que el faraó...". Destaco també la afició que tens per temes mitològics o mites històrics, tractats per tu com a contes per a adults explicats una nit de copes per un mestre de cerimonies que centra tota l'atenció dels demés, precisament, per com sap explicar les històries (la rondalla apòcrifa, la "inversemblant història de l'escletxa de l'aurora"...). Tens un estil molt personal que et fa força inconfusible i dóna als teus relats una gràcia especial i molt destacable.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Hola prudenci

    Deu ni do amb la teva poesia. M'ha resultat colpidora i brillant alhora, mesurada, paraules exactes, versos perfectes. No t'he pogut llegir tot, últimament has fet una estrabada i no t'he pogut seguir de tant que has publicat en poc. Però el que he llegit fins ara només m'ha deixat bon gust de boca, així que et seguiré, encara que sigui a peu coix i poc a poc. Trobo la teva poesia, en moltes ocasions, d'una abstracció que fa deixar de fixar-se en què dius i centrar-se en com ho dius, produeixes emocions amb les paraules que, com he dit abans i més d'un comentarista t'ha dit abans que jo, semblen insubstituibles ja que formen part d'un tot harmònic. Podria dir que ets la poesia en sí mateixa, ja que cada poema té la seva composició oportuna, la seva mètrica clavada. Caldria però, destacar que a cops desprens un aire tènue, una sensació de derrotisme o tristesa que capfica, que fa que la sensació esdevingui melàngica i no sé si sempre que això passa és perquè t'ho proposes, o per què et surt així sense voler.
    No et poso un 10 perquè la perfecció no existeix, però em costaria poc posar-te'l.

  • El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola peres,

    Com dir-t'ho sense que soni malament quan vull recalcar que m'agrada com escrius? Potser simplement dient-te que tens un estil brusc. Brusc en el sentit que en ocasions sembles algú dient les coses a la cara del qui les ha viscudes, no hi ha embuts ni intents literaris, fas la crítica dient el que penses, fas la ficció anant al gra, no calen descripcions més llargues del necessari. La teva forma d'escriure, molt bona, aconsegueix enganxar al lector ja que, simplement, relates. Segurament tens una vessant del que acostumem a anomenar "més literària", amb exercicis d'escriptura i canvis d'estil. Però pel que he vist aquí, has creat una manera de narrar que en ocasions estaborneix, ja que llences les paraules i les frases, els fets i les sensacions dels personatges. Això, pel que a mi respescta, és positiu, ja que et fa diferent a d'altres narradors que tenen maneres de fer més habituals. És a dir, la teva originalitat es basa, precisament, en la precisió que sembles tenir en dir les coses, idees clares i ben estructurades.
    Valoració global de 8. Destaco per sobre dels demés la trilogia de "El entierro del conde de Orgaz", "Parla la Trini" i aquest "He optat pel gat".

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: