A l'alçada del relat 72 hi ha canvi de carril

Un relat de: peres

Segons la Bíblia, van ser setanta-dues les llengües que van començar a parlar els homes (i les dones) quan Jahvé va enderrocar la torre de Babel. Mahoma suggeria acabar els àpats assaborint una mica de sal perquè això seria el remei contra setanta-dues malalties. Laotsé va estar-se setanta-dos mesos al ventre de la seva mare (pobra mare). Confuci va tenir setanta-dos deixebles. Setanta-dos és el nombre dels immortals del taoisme. L'astrologia xinesa compta setanta-dues estrelles malèfiques. Cada setanta-dos anys l'eix de la terra es desplaça un grau respecte als estels. La segona guerra mundial (1939-1945) va durar setanta-dos mesos des de la invasió de Polònia pels nazis fins a la rendició solemne del Japó. Un òvul humà viu setanta-dues hores. La massa de la Lluna és setanta-dues vegades inferior a la massa de la Terra. El volum de Saturn és setanta-dues vegades més gran que el de la Terra. El cor humà, de mitjana, batega setanta-dues vegades per minut. I el cos humà es compon d'aigua en un setanta-dos per cent (la resta són tot ossos, pelleringues i detritus diversos).

De totes aquestes dades anteriors es desprèn que amb els números et pots entretenir tant com vulguis i hi pots trobar les relacions que et vinguin més de gust.

Més seriosament, setanta-dues són les hores que transcorren en tres dies. I sempre cal esperar un mínim de tres dies, setanta-dues hores, abans de prendre una decisió important que ens hagi de canviar la vida. I pels que teniu estalvis, el 72 és el nombre màgic que us fa saber de seguida quants anys trigareu a doblar una inversió: cal dividir 72 per l'interès que us han promès i surt el nombre d'anys exacte, però no ho proveu perquè sempre hi ha imprevistos. I a més no sé per què parlo d'inversions si el que hem de fer tots plegats és anar pagant la hipoteca, de manera que els fills, quan arribin a la majoria d'edat, puguin heretar la propietat en ruïnes juntament amb uns quants terminis pendents de pagament.

Però tampoc no volia parlar d'això, sinó del fet que aquest és el número 72 dels relats que he publicat aquí. No són tots els que he escrit, perquè n'hi ha molts que o bé encara no he tingut temps d'acabar-los o bé els vaig escriure fa temps. N'hi ha uns quants, fins i tot, que els tinc escrits en paper des de l'era paleozoica i no sé ben bé on són, o simplement no he tingut temps ni de mirar-me'ls per veure què en pensava al cap del temps; d'altres no he cregut que fos interessant publicar-los aquí o m'ha fet mandra fins ara picar-los a l'ordinador.

I bé, aquests paràgrafs d'aquí a dalt serveixen només per donar una mica de gruix al relat, que ja veieu que és una pura excusa per avisar-vos -després de rumiar-ho setanta-dues hores- que canvio de carril i a partir d'ara els nous relats que publiqui els signaré amb el meu nom, Pere Neri, que quan em vaig enregistrar a RC tenia mig amagat, no ho sé, suposo que per vergonya. Fa un temps vaig desvelar la meva identitat a la biografia, i ara em trec la careta definitivament i ja em presento com a autor amb el nom real.

Neri és un cognom molt comú a Itàlia. Suposo que temps era temps un avantpassat devia venir d'allà i suposo que és per això que he sentit durant anys la necessitat d'anar-hi, desig que he complert aquest estiu passat. O potser els rebesavis eren ben catalans i això de Neri va ser un sobrenom perquè un d'ells era molt partidari dels felipons, que com sabeu és el nom vulgar amb què es coneixien els membres de la congregació de sant Felip Neri.

En qualsevol cas, a l'altura del relat 72 hi ha canvi de carril.

Comentaris

  • Un relat simpàtic...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-12-2008 | Valoració: 8

    Està bastant bé el teu relat. Sí, com tu expliques, els números tenen bastanta màgia i un poder especial (de convicció). Hi ha fins i tot formes d'endevinació del futur que es basen en la numeració, i religions (com la pitagòrica) que es basen en la força del número. Fins i tot la religió cristiana, quan diu que Déu va fer el món en uns set dies...

    El meu número de la sort sempre ha estat el 7, però no sé perquè...

    En el meu cas, el meu número de la sort respecte als contes és el 50, un número especial en el meu conte Osset de Peluix, que et convido a llegir.

    Fins la pròxima, Peres!! Potser ens veurem en el teu nou nom d'usuari. Fins aleshores!!

  • Nou carril[Ofensiu]
    Nubada | 20-03-2008

    Doncs vinga, que aquest nou carril et porti també cap a indrets ben bonics.
    Vaig a llegir en Pere Neri.

  • t'acabo de conèixer [Ofensiu]
    ANEROL | 13-09-2007

    im'has fet molt bona impressió

  • Estava "cantat"[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-09-2007

    ,doncs, Que en el teu 72e´relat passaria alguna cosa; que començis amb bon peu!

  • Bon número,...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-09-2007

    xicon, per enfilar un nou rumb, amb nova identitat. De totes maneres, qualsevol xifra seria oportuna.Espere que la nova siga tan bona com la anterior.
    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

peres

72 Relats

288 Comentaris

126581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com