Execució

Un relat de: Narcís Juanola

Tot i ser el dia assenyalat per a la seva mort, l'Esparver estava molt tranquil. Tenia una confiança cega en els seus companys i sabia que els plans fets per al seu alliberament sortirien a la perfecció.
Havien sigut molts dies de reunions dins el camp de concentració. Un camp de concentració paradisíac, amb primaveres assolellades, que convidava a reposar sota oliveres centenàries contemplant turons amb glaucs boscos de pins i sentint el brunzir de les abelles d'un rusc proper. De tant en tant, arribava una brisa fresca i salada que feia somiar un mar blau, camí de llibertat. A la tardor, tot el decorat esdevenia groguenc, amb candents pinzellades de vermells de gerd, massa semblant al símbol dels carcellers.
Avui, però, tot era molt clar. D'una claredat radiant que contrastava amb la fosca nit anterior, en què s'havia passat hores sentint els udols d'una bandada de llops burells.
A cops i crits, els escollits pel darrer viatge amb destí cap al no res, van ser enquibits dins un estret i fastigós vehicle que pudia a pixum i destil·lava l'angoixa dels condemnats que els havien precedit. En arribar, l'Esparver va ser reclòs dins una reduïa cel·la, envoltat d'una foscor espessa, on només podia ajocar-se.
Un parell d´hores abans de l'execució van començar a arribar els primers tafaners amb esgarrifosos vestits de diumenge que denotaven un provincianisme molt tronat. Jubilats amb ferum de Varon Dandy portaven de la mà criatures amb sabates enxarolades i la cara empastifada de cotó de sucre mentre grups de jovenetes competien en la brevetat de les seves faldilles fent envermellir encara més les colrades galtes dels mossos del poble.
A les cinc en punt de la tarda, un so estrident indicà que havia arribat l'hora. L'Esparver va sentir una punxada molt forta a l'esquena mentre la porta s'esbatanava davant seu. La fiblada el precipità cap al patíbul i, tal com havien preparat, anà directament cap al seu botxí, elegantment vestit d'or i sang, on, fent cas omís al drap vermell que li oferia, va clavar-li la seva embanyada testa al bell mig del pit. Amb els ulls plens d'incredulitat el matador li va caure al peus amb el cor esbardellat com una mangrana mentre dels turons propers baixava una munió de braus decidits a alliberar l'Esparver i perpetrar una venjança històrica.
No va tenir pietat per cap dels botxins que hi havia dins la plaça. Un a un van anar caient, ferits de mort per les seves banyes, mentre els espectadors, mancats d'escapatòria, morien banyegats per la resta dels companys, sense distinció d'edat i sexe.
Després de l'operació de salvament van tornar a les muntanyes per seguir lluitant contra la barbàrie d'una festa que fins aleshores els havia condemnat a una derrota ineludible.

Comentaris

  • Festa Indigna[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-11-2008 | Valoració: 10

    La mort dels animals,
    com a festa indigna de cultures ancestrals i salvatges, i que perduri encara en cervells primitius.
    Una societat que no evoluciona,
    i que en el fons de la seva essència,
    encara te l' agressivitat de la bèstia.

    Avet_blau

  • Es increible, pero es aixi[Ofensiu]
    AINOA | 30-07-2005 | Valoració: 10

    M'agradat molt el teu relat.
    En ell he compres molt bé la resposta a la pregunta que vaig fer el forum.
    A mi tampoc m'agrada que sacrifiquin els animals i encare menys que u posin com un espestacle de festes.
    Una abraçada.

  • he fet be no llegir els comentaris abans del relat[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 01-04-2005


    Si ho hagués fet no hi hauria hagut sorpresa final, jo també ja m'imaginava un pres polític o un maquis amb camisa blanca desembotonada, espardenyes i calçons de pana, ja l'havia retratat .... un bon relat ... jo en tenc un que no arriba ni a les soles de les sabates del teu, però breument toc el tema de la "Fiesta Nacional" però el meu bou fa el paper de victima ...

    Una aferada

    Conxa

  • Un petit projecte[Ofensiu]

    Hola, Narcís.
    Sóc Jordi Domènech de Barcelona i m'agradaria entrar en contacte amb tu per un petit (molt petit) projecte, de fet una idea, de cara a Sant Jordi. Un projecte on el teu relat hi encaixaria molt bé.
    Em pots escriure a ziol@xasamail.com ?
    Fins aviat

    Jordi

  • a mi tampoc[Ofensiu]
    Lavínia | 29-03-2005

    m'agrada "La fiesta" i voldria que s'acabés tota mena de celebracions d'aquests tipus, però...
    L'Esparaver ( que no m'esperava que fos un toro) ha estat el protagonista d'un bon final i enginyós!! Per alguna cosa podem començar, oi?

    Felicitats pel relat. És molt bo.

  • De nou, molt enginyós![Ofensiu]
    Maragda | 28-03-2005

    M'ha encantat conèixer-te. Seguiré llegint-te. Els teus relats són d'allò més original. I tan ben escrits...!

  • ha ficat la valoració que li ha semblat...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-03-2005 | Valoració: 10

    Ja torno a ser jo, és que jo no et volia ficar un 8, però quan me'n he adonat ja estava ficat.
    Això passa alguna vegada i com ja no hi ha marxa endarrera.
    Doncs, ho torno a intentar amb els cinc sentits atentament ficats...

  • bona reflexió...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-03-2005 | Valoració: 8

    Carai, aquest relat m'ha tallat la respiració.
    És increïble com has girat la truita dels esdeveniments. Jo des de molt petita em barallava amb la família i els coneguts pel tema de les corrides de toros i de les festes on es feia patir un animal per acabar matant-lo.
    Sempre pensava que entre tots algun dia aconseguiríem extinguir-ho, però sembla ser que hi ha massa gent que viu d'això i és una costum molt arraigada.
    No crec que el sofriment sigui una festa ni un joc per a ningú...
    M'agrada molt com has plantejat el relat, la visió d'ésser viu que li dones a l'Esparver, amb les seves sensacions i sentiments.
    El final és un crit al sentit comú, com pot haver-hi justicia en una lluita absurda i menys en una lluita on ja se sap qui serà, passi el que passi el perdedor.
    Ostres, com m'he enrollat, però és que sempre m'ha importat molt aquest tema...

    Una abraçada i molta inspiració!

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Narcís Juanola

17 Relats

52 Comentaris

28328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig nèixer a Girona ja fa alguns anys, potser massa. Tinc una feina que no em deixa gaire temps per escriure però malgrat tot he pogut fer i que em publiquessin una novel·la : "NO TINC REMEI" a Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco" i que va ser finalista al Premi Ciutat d'Alzira l'any 1999. Si us fa gràcia llegir-la la podeu demanar a qualsevol llibreria ja que tot i no ser una novetat està en catàleg.
A part d'això he escrit alguns contes i m'agradaria fer la segona novel·la.
njuanola@ccrtvasi.cat