Propina

Un relat de: Narcís Juanola

L'Enric acaba de lliurar la crítica a la redacció i se'n torna cap a casa. Mentre condueix per Aragó repassa mentalment la crònica. Sap que es la darrera que ha escrit pel diari. Demà sortirà publicada, perquè tot li publiquen, es el pacte. Però sap, també, que està a la corda fluixa. Aquesta no li passaran.
Obre la finestra del cotxe i els trenta-un graus de la nit de juliol li bufetegen el rostre. Somriu i s'imagina la cara de rap del director al llegir la crítica. La suor xopant-li la camisa. Desfet el nus de la corbata i excusant-se davant el president del consell d'administració.
El cotxe, un célica vermell, enfila ara avinguda Roma mentre de cua d'ull es fixa en els neons lilosos que anuncien un sex-shop. Pensa que potser demà hi haurà d'entrar a demanar feina. L'acomiadament es inevitable, volgut i potser aconseguirà que amb ell caiguin un parell de caps més. De sobte se sent eufòric. Encén un Càmel i posa en marxa el Pioner d'on surt la veu arrossegada del Jim Morrison This is the end... Sí, realment pot ser la fi.
Arriba a casa, es despulla, una dutxa freda, i xop es fica al llit. S'adorm a l'instant. Els trucs estridents del telèfon li trenquen el pla amb una valquíria salvatge en mig les selves de Kenya. Despenja el telèfon i abans del sí ja sap qui és. Els crits del director s'escolten a tres pams de l'auricular. Que si estàs boig, que si no cal que tornis més, que si ens vols fotre a tots. Cansat penja i murmura ...que et donin pel cul. Quan torna a sonar l'aparell talla la comunicació i el deixa despenjat.
Es lleva un parell d'hores més tard i recull el diari de la bústia. Busca la crítica de l'estrena d'ahir a la nit. Tota la pàgina. Titular "Estrepitós fracàs de la inauguració del Teatre Nacional ". Llegeix per sobre ...el fracàs més gran de tota la política cultural del govern... Els deliris de grandesa de polítics curts de talla ha portat a fer el ridícul més espantós... Una arquitectura faraònica per una obra de teatre de final de curs de col·legi de monges...milions de pessetes enterrats dins el mausoleu de la vergonya...Li agrada el to agressiu de l'article. Se'n sent satisfet i feliç, Més endavant ja pensarà com sortir-se'n a partir d'ara. Camins no li'n faltaran.
Baixa a la cansaladeria de la cantonada i compra una botifarra blanca. A casa la posa dins un estoig de regal, l'embolica en paper xarol i el lliga amb cinta dels colors de la senyera. Torna al carrer i agafa un taxi. Li dona l'adreça del diari i es relaxa al seient. El paquet entre les mans. Al cap de deu minuts és davant l'edifici del diari. Saluda al conserge de la porta i puja decidit cap al despatx del director. La secretaria el mira sorpresa i li diu que no passi, que el director està molt emprenyat i que no vol veure a ningú. Se't menjarà , està fet una fera. No et preocupis,nena, ja li passarà.Li porto un regalet.
Obre la porta del despatx i se'l troba passejant pels voltants de la taula. Quan veu a l'Enric deixa anar un la mare que et va parir. L'Enric somriu li deixa el paquet i se'n va tancant la porta sense esperar la propina.

Comentaris

  • Una bona història[Ofensiu]
    Pere Sol | 27-04-2005 | Valoració: 7

    M'ha semblat un bona història aquesta de la crítica al teatre nacional, que m'ha recordat l'afer que va haver-hi al nostre TNC. Potser li podries haver tret una miqueta mes de profit endinsan-te en el personatge, però la trobo força encertada.

    A reveure.

  • Jaume Sisa i Pau Riba [Ofensiu]

    Fa molts anys em van explicar una història d'aquest parell, allà per l'any 1970.
    No puc garantir que no sigui apòcrifa.
    Ma si non è vero è ben trovato.
    No sé quin va ser quin.
    Un d'ells va pretendre actuar al Palau de la Música, i la junta de l'Orfeó s'hi va negar.
    Aleshores l'altre, vestit de grum, va anar a portar una botifarra, en una capsa lligada amb una senyera, al director de l'Orfeó.
    Li van donar propina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Narcís Juanola

17 Relats

52 Comentaris

28328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig nèixer a Girona ja fa alguns anys, potser massa. Tinc una feina que no em deixa gaire temps per escriure però malgrat tot he pogut fer i que em publiquessin una novel·la : "NO TINC REMEI" a Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco" i que va ser finalista al Premi Ciutat d'Alzira l'any 1999. Si us fa gràcia llegir-la la podeu demanar a qualsevol llibreria ja que tot i no ser una novetat està en catàleg.
A part d'això he escrit alguns contes i m'agradaria fer la segona novel·la.
njuanola@ccrtvasi.cat