Feina feta

Un relat de: Narcís Juanola

Va sentir-ho de passada i en un instant el cervell li va fer una salt i el va deixar en mig de la classe de geometria, setanta anys abans, quan el Sr. Gonzalez repetia cada dia la sentència de l'arbre, el fill i el llibre. Amb la humitat salada que sol anegar els ulls en moments com aquest, s'adonà que potser no havia acomplert els tres preceptes. Una llambregada al rellotge se li va endur la coïssor dels ulls; encara era a temps de posar-hi remei.
En el quiosc del davant va comprar una llibreta, un boligraf i va seure a l´únic banc del parc que els coloms respectaven. Allà, amb la caligrafia metòdica i cargolada de tants anys, va escriure arbre amb el ceremonial que exigia l'esdeveniment. Va arrencar el full, se'l va guardar a la cartera i va llençar la llibreta i el boligraf a la paperera. Ja havia escrit un arbre.
De tornada cap a casa, va decidir no passar pel bar on l'esperava el fill per acompanyar-lo a la sessió setmanal de taller de memòria. Va respirar tranquil, ja havia plantat un fill.
Quan pujava l'escala el cor li bategava amb una intensitat desacostumada; només faltaria que ara no en tingués cap. Un cop a dalt, amb l'angoixa acaronant-li la gola, va rebuscar per tot el pis. La recerca va ser llarga i feixuga però a la fi, com totes les coses que valen la pena, mig amagat darrera la figura de porcel·lana de la pastora i les oques, va trobar l'exemplar atrotinat de "L'illa del tresor". Havia tingut un llibre.
Llavors va baixar els setanta esglaons que el separaven del carrer amb els anys i l'artrosi clavant-se-li a cada genoll. Un cop a baix, amb la tranquilitat de la feina feta, es va estirar damunt el darrer graó i es va morir.

Comentaris

  • Sense destorbs![Ofensiu]
    Unaquimera | 26-10-2006 | Valoració: 10

    Ja et vaig en descobrir-te que tornaria per llegir algun altre relat teu, que em semblaven interessants ... no m'equivocava gens!

    Aquest cop et superes en el joc que et portes amb les paraules: m'admira, em diverteix, m'apasiona, m'encanta!

    La idea bàsica del relat sembla senzilla, però no és per casualitat que queda tant perfectament lligada entre pas i pas i rematada amb un acabament rotund, que és un punt i final definitiu.

    Hauré de tornar, ho veig... no t'ho prenguis com una amenaça!
    T'envio una abraçada llarga, però gens feixuga,
    Unaquimera

  • feina feta no fa destorb[Ofensiu]
    bigbang | 06-09-2006

    natis, ja t'he dit sempre que per a mi ets el millor

  • Molt bo[Ofensiu]
    XvI | 07-03-2006

    Dels que t'he llegit aquest és el que trobo més complet. Díficil en tan poc espai encabir-hi emocions, enginy i humor. Preval l'humor, però m'agrada l'atmosfera que crees pel pesonatge.

    salutacions

  • No acostumo[Ofensiu]
    ninona | 19-12-2005

    a comentar els relats, i aquest no serà una excepció, perquè no me'n surto gaire bé.
    He vist que fa tèmps que no publiques res i és una llàstima perquè m'agrada molt el teu estil.
    Anima't a escriure un altre cop...

  • Felicitats![Ofensiu]
    pèrdix | 07-09-2005

    Veus? és una sort que la realització personal compleixi la propietat commutativa. Perquè al cap i a la fi, el protagnista mor en pau amb si mateix.
    M'agraden aquests relats sintètics.

    que vagi bé

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Narcís Juanola

17 Relats

52 Comentaris

28306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig nèixer a Girona ja fa alguns anys, potser massa. Tinc una feina que no em deixa gaire temps per escriure però malgrat tot he pogut fer i que em publiquessin una novel·la : "NO TINC REMEI" a Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco" i que va ser finalista al Premi Ciutat d'Alzira l'any 1999. Si us fa gràcia llegir-la la podeu demanar a qualsevol llibreria ja que tot i no ser una novetat està en catàleg.
A part d'això he escrit alguns contes i m'agradaria fer la segona novel·la.
njuanola@ccrtvasi.cat