Escapatòria

Un relat de: Narcís Juanola

La lluna es retallava sobre el cel fosc, com la pròtesi dental de la boca enorme del monstre. De tant en tant, un cotó negre la tapava del tot deixant-me en l'obscuritat més absoluta.
Avançava lentament. El fang m'arrivaba al turmell i a cada passa una força sorgida de les entranyes de la terra em xuclava cap el seu interior. L'olor fètida m'inundava el nas i em sentia els batecs del cor dins l'estretor resseca de la gola.
Cap rastre de brisa m'acaronava el rostre. Les mortes branques dels arbres es movien com els dits llargs dels moribunds en la convulsió de la seva llarga agonia. De sobte un núvol ho tenyia tot de sang i els udols dels llops es barrejaven amb les passes dels meus desconeguts perseguidors.
No tenia sortida. Sota els peus, els "crec-crec" dels ossos que, escampats per terra, aixafava en aquella escapada absurda i inútil. L'ermita, retallada sobre el pujol sorrenc, era només la petita esperança de cercar el perdó abans del final. Però no hi hauria perdó, acabaria esventrat sobre els altres cadàvers infectes i purulents dels que, com jo, no havien acceptat els avisos dels predicadors de la superstició i la ignorància.
No valia la pena continuar. Tot havia arribat a la fi. Sense pensar-m'ho dues vegades vaig treure la pistola de la butxaca de la caçadora i em vaig engegar un tret, escapatòria directa a la negror freda de l'eternitat.

Comentaris

  • El protagonista...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-10-2007 | Valoració: 10

    ...va morir valentament, com un heroi, és un relat angoixant que traspua un munt de sentiments de persecució i finalment tenen com a resultat el suïcidi, però un suïcidi que val la pena. Salutacions de Vicent.

  • bigbang | 29-09-2006

    si tornes a escriure una cosa com aquesta comença pel final... me l'he anat llegint i em posava nerviós per moments!!!

    t'ho he dit mil vegades, en saps un ou!!!!!!!!

  • Sòlid.[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-09-2006 | Valoració: 10

    Un relat curt que aconsegueix crear un ambient dens i molt visible.
    Domines les paraules i les col·loques al lloc més oportú per a què contribueixen a completar l'ambient, per a què facilitin la narració sense entrebancar-la.
    He trobat alguna imatge realment preciosa, com la de les branques mortes dels arbres.
    Tot el conjunt molt sòlid.

    He vist que tens més relats que em semblen interessants de llegir i comentar, així que ens veurem un altre dia.
    Estic encantada d'haver-te descobert com autor i aprofito l'ocasió per enviar-te una bona abraçada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Narcís Juanola

17 Relats

52 Comentaris

28333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig nèixer a Girona ja fa alguns anys, potser massa. Tinc una feina que no em deixa gaire temps per escriure però malgrat tot he pogut fer i que em publiquessin una novel·la : "NO TINC REMEI" a Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco" i que va ser finalista al Premi Ciutat d'Alzira l'any 1999. Si us fa gràcia llegir-la la podeu demanar a qualsevol llibreria ja que tot i no ser una novetat està en catàleg.
A part d'això he escrit alguns contes i m'agradaria fer la segona novel·la.
njuanola@ccrtvasi.cat