Melindros

Un relat de: Narcís Juanola

La vaig veure per primer cop una tarda en que sortint del dentista em va sorprendre un ruixat impressionant. Per aixoplugarme vaig entrar en una de les granges de Petritxol i vaig seure a l'única taula que quedava lliure. En tombar la vista vaig quedar atrapat per uns llavis vermells que envoltaven un melindro regalimant xocolata. No sé quanta estona vaig estar contemplant l'anar i venir del melindro, de la tassa a la boca, fins que em va interrompre la veu de la cambrera. Vaig demanar xocolata amb melindros. No en vaig tastar cap. No m'agraden els melindros.
L'endemà vaig tornar, només amb l'obsessió d'uns llavis i amb poques esperances; però estava allà, amb el plat de melindros i la xocolata fumejant. Vaig escollir la taula més propera i vaig ampliar el camp de visió. La resta del cos estava a l'alçada dels llavis. I més quan es va aixecar i cimbrejant un cos de metre vuitanta se'm va apropar i em demanà foc. Tenia una veu greu però dolça. Tornà a la taula i continuà amb l'excitant ritual de cada tarda.
D'hores ençà l'obsessió ha estat total. I qui no s'enamora d'una deessa d'eben, amb el cabell negre com l'atzabeja, amb uns pits grans i durs, amb una cara de verge esculpida per ésser venerada en els més alts altars de la passió amorosa? El vestit, d'una sola peça, ajustat al cos li marcava un ventre fet per a maternitats abundoses i la generositat de les corbes et portaven a les portes dels somnis més libinidosos.
Així he anat passant. Comptant cadascun dels minuts que faltaven per tornar a la granja. Rellegint poemes d'en Salvat i intentant fer versos (Per poder veure't els ulls / cremaria la terra/ faria que els estels/ eclipsesin el sol) com un adolescent atrapat per les teranyines del primer amor.
Fins avui que compro mitja dotzena de roses vermelles. M'acosto a la taula, li dono el ram i m'assec al seu costat. Em mira sorpresa. Li dic que fa molts dies que la miro i em contesta que ja se n'ha adonat. Riem tots dos. Al cap d'una hora de conversa ja l'he convidada a sopar i ha acceptat. Estic tocant el cel amb les mans.
Un parell d'hores abans ja no sé on posar-me. Em dutxo, escullo uns pantalons d'Adolfo Dominguez que combino amb una camisa d'Armani i em calço uns mocassins de Sebago. La recullo a les vuit davant el Corte Inglés de la Diagonal i anem a sopar al Neichel. Porta un vestit de punt ajustat al cos, de color vermell, de Moschino; unes sabates Toods i una bossa de Loewe.
Mentre sopem no paro de xerrar. Alterno acudits amb temes d'actualitat. Ella no diu res. Deu ésser tímida. En el seu silenci interpreto un interès especial en tot el que explico.
Després de sopar em proposa d'anar a ballar al Salsa Latina. Hi anem. Dins el local la música és ensordidora. Demanem dos "gin-tònics" però al cap d'un moment em pren de la mà i em porta a la pista. Se m'arrapa i comença a besar-me. Em xiuxiueja paraules a l'orella que no entenc, em petoneja el coll, en passa la mà pel pit mentre una llengua humida i càlida com un peix tropical comença una batalla sensual dins la meva boca. No sé on soc. Li arrapo fortament les natges, li dibuixo cors a l'esquena i em refrego fort contra el seu cos. Li grapejo els pits i m'aventuro a buscar el tresor del seu sexe.
Em quedo glaçat. De sobte em ve al cap l'imatge del melindro a la boca. Però el melindro el tinc jo entre les mans. Foto un bot cap enrera mentre un crit agut surt de la meva gola. Quedo palplantat al mig de la pista mentre em diu alguna cosa que no comprenc. Giro cua, surto del local i la frescor de la nit em retorna a la realitat mentre llegeixo un cartell que anuncia no sé quina cursa i proclama : "Fem-la ben grossa".


Comentaris

  • Humor i erotisme ben conjugats[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2007

    Un relat que es devora sense aturall!
    Davant la sorpresa inicial, correm a aixoplugar-nos i tot just asseguda a taula amb tu, comença la història que no puc deixar de llegir: on aturar-me? I en acabar les menjades, el ball i la lectura, he quedat satisfeta i amb un somriure ample a la cara, d'orella a orella... Gràcies!

    Com les altres vegades, ha estat un plaer regalar-me avui les teves paraules. Fins aviat...

    T'envio una abraçada d'estiu que comença amb ganes,
    Unaquimera

  • Quin tall![Ofensiu]
    angie | 16-01-2006

    Un relat amb ritme, ben escrit i ben ambientat.
    Prosa clara i correcta.

    La metàfora del melindro, al final, genial. Ja ho deies que no t'agradaven!. Ben utilitzat.

    Felicitats,

    angie

  • Impecable[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-05-2005 | Valoració: 10

    Estic contenta d'haver conegut un escriptor tan bo com tu. Aquest relat és impecable,viu, equilibrat, just i substanciós.
    Et seguiré llegint i aprenent de tu.Tots els bons relataires sou els meus mestres.
    Per molts anys, Narcís.

  • molt bo[Ofensiu]
    GariKoitz | 08-05-2005 | Valoració: 10

    molt bona aquesta! un final molt ben trobat, avui en dia els cirurgians s'ho treballen molt...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Narcís Juanola

17 Relats

52 Comentaris

28466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig nèixer a Girona ja fa alguns anys, potser massa. Tinc una feina que no em deixa gaire temps per escriure però malgrat tot he pogut fer i que em publiquessin una novel·la : "NO TINC REMEI" a Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco" i que va ser finalista al Premi Ciutat d'Alzira l'any 1999. Si us fa gràcia llegir-la la podeu demanar a qualsevol llibreria ja que tot i no ser una novetat està en catàleg.
A part d'això he escrit alguns contes i m'agradaria fer la segona novel·la.
njuanola@ccrtvasi.cat