Els cinc sentits i una mica més

Hi ha dies que em venen a l'esma pensaments no massa habituals i ahir li va tocar el torn a les fantàstiques possibilitats dels cinc sentits.
Volia ser capaç d'endevinar en el meu cas, amb quin d'ells captava més bé les coses, quin tenia més desenvolupat.
No en vaig saber triar cap en especial, perquè trobava que per completar la llista em mancava la intuïció. Si, ja sé que no és un sentit, però jo el sento com el complement més eteri, fantàstic, misteriós i de naturalesa salvatge, per acompanyar-los en el seu camí per la vida.
Potser no l'hem arribat a aguditzar perquè no ens ha fet falta, també deu tenir a veure amb cada persona en particular i realment hi ha gent que no sap massa bé ni que existeix.
Jo crec que ens seria de gran ajut per a endinsar-nos en l'interior de les coses.

De tota manera, vaig ficar a avaluació als meus apreciats cinc sentits i en tot moment els vaig considerar un do molt valuós.

La vista, que permet percebre totes les formes i colors que ens envolten, els moviments vius de les coses, els objectes aturats, la màgia del llegir i escriure, recollir informació des de qualsevol punt, connexions que arriben al cervell en forma de imatges, que arriben plenes de llum, ombres i matisos, oferint milers de sensacions que s'escampen per tot el cos.

L'oïda, per escoltar els sons i els silencis de tot el que ens envolta, per entendre la música, la bellesa del cant del ocells i del oneig de la mar, l'encís de les paraules, dels tons de les veus, per captar els missatges de l'amor i la tendresa, per escoltar els contes des de la infantesa que ens ensenyen els primers camins.

El gust, per distingir i conèixer els diferents sabors de les coses, per gaudir d'un bon àpat i un bon vi, percebre la consistència, el record de tantes coses, sensacions i imatges a través dels sabors, que no s'obliden mai, resten intactes amb els anys i molt cops ens transporten a moments únics de la infantesa i a d'altres instants de la vida.

El tacte, per comprendre les superfícies i les formes, les textures, la sensació de donar i rebre carícies i petons, de percebre el vent i el sol en el rostre, el fred i la calor, la passió i el dolor. El tacte de la pell d'un nadó, de quan se li dona de mamar, ostres això és difícil d'oblidar, també queda gravat junt a tantes carícies en la nostra memòria.

L'olfacte, per olorar les flors i l'aigua del mar, la molsa dels arbres, la fragància característica de la persona que estimes, l'olor tan especial del teu fill, les herbes aromàtiques, del menjar ben guisat, per distingir les coses que et són familiars, per recordar moments i viatges.

Tots cinc ens aporten tanta informació que podem emmagatzemar en el cap i sentir-nos transportats a un lloc i a un moment determinat.
M'emociona gaudir de tantes sensacions i em sento veritablement molt afortunada per tenir tots els sentits desperts i atents, però no em decideixo per cap en concret i continuo pensant en la INTUÏCIÓ, aquella estranya força amagada vet a saber on.
Potser emmagatzemada en l'herència genètica o innata i única en cada persona.
Capaç d'endevinar una presència, llegir en els ulls els somriures i el dolor en els cors ferits i desconcertats, de comprendre que ningú és tan fort ni tan dur, que en el fons tothom té un costat tou i vulnerable.
Per pressentir les tronades que s'apropen, per percebre que el teu fill està incubant alguna cosa, per saber que estàs de mala lluna i possiblement discutiràs, per presagiar un bon dia, que algú necessita una paraula que l'animi, per sentir l'estremiment del contacte amb el cos estimat abans de que hi hagi un contacte físic, per saber-te fort dins de tanta feblesa, important entre les coses petites, per llegir en els ulls que s'acluquen de vergonya, per saber que quelcom inexplicable succeeix en les aures de les persones que ens fa més o menys compatibles, per extreure'n la infantesa de les arrugues i ferides de guerra.
Jo dono molta importància a aquesta percepció tan distinta de les coses i m'agradaria desenvolupar-la al màxim, per extreure'n tot el suc.
Aquesta oportunitat d'arribar una mica més lluny, de captar misteriosament detalls que amb els cinc sentits passarien desapercebuts, em sedueix d'una manera molt especial.
Agrego definitivament la INTUÏCIÓ a la meva llista de preferits i amatent a sentir la seva presència, obro una escletxa per deixar-la entrar i sortir lliurement...