EL TREN DE NADAL

Un relat de: Materile


Feia fred. La tieta havia telefonat per dir que no patíssim; portaria un ànec i naps, el plat favorit del meu pare: ànec amb naps. Arribaria a primera hora del matí del dia de Nadal i faria el dinar. Per a nosaltres era un dia molt especial poder-lo passar junts. Ara no teníem l’àvia ni l’avi. Érem la seva família. La tieta era una dona molt animosa i positiva i això feia que contéssim les hores, els minuts , els segons i els batecs dels nostres cors.

El dia de Nadal es va despertar blanc, havia nevat tota la nit. Un lleuger tel embolcallava els nostres cors i, sense dir-nos-ho, tots pregàvem Déu: “Per favor, Déu!, fes que tot vagi bé i que la tieta arribi a temps per fer l’ànec amb naps...”. Jo mirava la cara dels meus pares: se’ls veia nerviosos. La meva mare va comentar que si la tieta no arribava a temps, no podríem celebrar Nadal.

Les hores passaven i la neu augmentava. No era normal que nevés tant a Barcelona. La ràdio recomanava prudència i que la gent no sortís, però la gent, sobretot els més joves, s’ho passaven d’allò més bé esquiant pel passeig de Gràcia (això ho vaig saber més tard). Eren les dues del migdia i la tieta no havia donat senyals de vida. Els veïns i el meu pare eren al terrat apartant la neu perquè no s’ensorrés el terra. Jo, de tant en tant, anava a la cuina a mirar aquell pa que la meva mare havia comprat el dia abans.

La ràdio deia que les carreteres estaven intransitables i que els trens portaven molt retard, i el metro... no ho vaig sentir.

La meva mare ja havia llescat un pa rodó quan van trucar amb insistència. Vaig córrer passadís enllà, cap a la porta, amb el cor bategant amb tota la força de la meva joventut. Era la tieta, cansada, i carregada amb dues maletes, però amb un somriure feliç.

De dins d’una maleta, en va treure l’ànec i els naps, embolicats amb fulls de diari.

Aquell Nadal va ser molt especial: parlàvem més que menjàvem. No ens acabàvem les paraules.

Comentaris

  • La tieta[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    i els cosins venien a casa per la festa major i les cassoles de terrissa eren plenes de ànec i pollastre rostit. M’encanta el relat.

  • Què bonica la neu![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-02-2017 | Valoració: 10

    És una joguina per als infants i un regal per la vista. Però és un trastorn per a traslladar-se d'un lloc a un altre.
    M'imagino el neguit que teníeu en veient que la tieta no arribava. En un dia tan important i amb un àpat tan important. És d'aquelles coses que es recorden sempre perquè surten de lo habitual. De totes maneres, vareu poder celebrar Nadal i tot va ser joia!

    Una abraçada

  • Nadal del 62[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Nadal del 62. Vaja és el que interpreto! Recordo que sortint de la Missa del Gall, començava a nevar. Què bonic! —vaig pensar—. Al llevar-nos el dia de Nadal, teníem un metre de neu barrant-nos el pas davant la porta... i tot el carrer igual. Quina feinada!
    —Joan—

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-12-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE
    Si tens una imatge en un arxiu separat, si us plau
    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Tot i que els naps [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-12-2016

    no m'agraden, estic segura que aquest ànec amb naps m'agradaria moltíssim.
    Un relat entranyable, estimada Maria Teresa.
    Desitjo de tot cor que, aquestes festes les passis lo millor possible.
    Una forta abraçada i un munt de desitjos de felicitat.

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2016 | Valoració: 10

    Suposo que aquell ànec fou el millor del món! Després de tant patir, bé s'ho valdria, caram! Quina proximitat, quina quotidianitat tan exquisita!Materile, que passis un molt bon Nadal, més tranquil si pot ser i rep una forta abraçada!

    Aleix

  • Costumista[Ofensiu]
    Vicent Terol | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Per uns moments, he pensat que la cosa no acabaria bé! Aconsegueixes que empatitzem amb eixe narrador en primera persona. Una història costumista, molt ben portada.

  • Deliciós[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-12-2016

    Quin ànec amb naps tant deliciós, devia ser aquell!
    Bones festes, Materile!

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat bonic

  • Records![Ofensiu]
    Guiomar | 20-12-2016

    Què macos els records de la nostra infància. Felicitats!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Fremen | 20-12-2016

    De vegades hi ha persones que marquen la diferència. Tots en tenim alguna.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: