EL TEMPS QUE MAI S'ATURA

Un relat de: aurora marco arbonés
EL TEMPS QUE MAI S’ATURA

Engabiada en un cos
cada cop més feixuc,
va fent el seu camí
sorpresa i astorada
pel temps que l’ha oblidat.
Ha passat com un somni,
com si tot fos ahir,
corrent sense mesura
ni pietat, ni consol.
El temps que mai s’atura
ha fet canviar la imatge
reflectida en l’espill.
L’ha omplert de pell solcada,
de vaguetat als ulls,
d’imprecisió als llavis,
d’aspresa en tot el cos.
Però és aquí encara
amb l’incerta esperança
d’un segon més d’amor,
d’un moment d’il•lusió,
de copsar una altra aurora.

Engabiada en un cos
cada cop més feixuc
va fent el seu camí.

Aurora Marco Arbonés 25 Juliol 2017

Comentaris

  • Fent camí[Ofensiu]
    Materile | 03-08-2017 | Valoració: 10

    Felicitats, Aurora!!
    És un poema preciós, sentit i delicat, amb les paraules justes, ni aspres ni dolces, amb el gust que deixen el seu recorregut. La lenta metamorfosi de l'ésser humà.
    El Déu és aquest temps que no s'atura i tot ho enregistre en aquest cos cada vegada més feixuc... Ho expresses tan bé, fantàstic!!
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • M'has fet esborronar, Aurora...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-08-2017

    ...i mira que avui fa una bona xafogor...
    Què et puc dir? Que ets una mestra en expressar sensacions i sentiments, que arribes molt a dins de qui et llegeix, que el que dius és tan cert i tan encertat...

  • Mirall[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 31-07-2017 | Valoració: 10


    Jo estic veient que com més gran es fa un més accelerat esdevé l'envelliment físic.
    Ho vaig veure ens els pares i toco ferro! òbviament em passarà a mi també. Però també he dir-te que així com el cos es va malmeten, l'ànima va rejovenit-se. Si, en fer-nos grans ens anem tornant com a nens, però amb saviesa...
    aquest poema teu reflecteix molt bé aquest aspectes de la condició humana. Molt bonic. Nil

  • Complerts[Ofensiu]
    POBLET | 30-07-2017 | Valoració: 10

    ja 85 anys, no saps com m'agrada que ens parlis de encara més segons d'amor i moments de il·lusions i esperances.
    Gràcies, amiga Aurora. La meva mare (e.p.d) morí amb 101 anys complerts i sempre em comentava que àdhuc en la seva vellesa era una dona molt feliç.
    Una gran abraçada, Aurora.

    JOSEP MARIA

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

187 Relats

1659 Comentaris

147335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.