la dansa del record

Un relat de: Olga Cervantes
Endegant xarxes en una platja llunyana, vivia una noia tan maca, que tothom l’anomenava Bella, com si fos el seu nom. Un dia va arribar al seu món de brillantors un passavolant bru de pell i ample d’espatlles. Fugia d’una terra de sal que li cremava l’esguard, les il•lusions i l’esperança. Tan aviat el va beure aparèixer per llevant, amb el sol que li il•luminava les galtes, la xiqueta va quedar enamorada. Però quan ell s’embarcà cap a l’Àfrica, ella va romandre desconsolada. Girant les espatlles al mar, va agafar un farcell i s’acomiadà dels pares. Volia trobar un indret on diluir-se entre els jocs d’ombra i llum dels patis de les cases, canviant el sargit de les xarxes pel brodat de les estovalles. La van acollir en una casa fina de Barcelona, on va caure en gràcia. Tot seguit, de brodadora, va passar a mestressa de casa quan es va casar amb l’hereu, un jove periodista, rebel i amorós que li xiuxiuejava paraules maques. Va passar el temps i la noia es va convertir en mare. Van fugir els anys i la dona es va transformar en àvia. Varen transcorre les dècades i Bella esdevingué centenària. Però en una nit d’estiu on celebraven l’aniversari de la rebesnéta, a qui havien posat faldilla llarga, va aparèixer l’ombra d’aquell primer amor i la va treure a ballar al bell mig de la sala. Un violinista amenitzava la festa, donant escalfor a les mirades. El seu marit va fer el ball d’honor amb la rebesnéta, i ballaren amorosament entre els convidats, com si fossin dues més de les llàgrimes de les làmpades. Encara es percebia llum pel finestral de Ponent, quan el passavolant va entrar al saló, com si fos l’aire i d’una revolada va treure a ballar a la encantada àvia. La dansa els convertí en aquella platja llunyana.

Comentaris

  • Blanc i negre[Ofensiu]
    Nil | 02-04-2019 | Valoració: 10

    Una història que vull creure-me-la. Perquè tota ella és una pel·lícula, de les de blanc i negre, d'aquelles que ens feien patir, riure i emocionar. Una història on els protagonistes apareixen i desapareixen entrellaçats per a escenificar bells sentiments, eterns!, on l'amor acaba il·luminant-t'ho tot. Salut! Nil.

  • Salat i preciós.[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-04-2019

    El teu relat és un bell conte i no per això el trobo menys real. Tot el que expliques, una vida sencera resumida en poques línies, podria ser perfectament la vida de moltes àvies, que no totes han arribat a cent, però sí que potser van tenir un primer amor, molt més difícil d’esborrar que el que pugui venir després. Tant de bo tots els finals de vida fossin així, dansant amb el nostre primer amor.

  • Salut de ferro...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-03-2019 | Valoració: 10

    Salut de ferro. Això és el que tenen els teus protagonistes, una salut de ferro. Més de cent anys i encara tenen ànims de ballarusca!I més que ànims, ganes i forces per a fer-ho.
    Un relat que s’ha de llegir amb la suficient permissivitat que demana la fantasia que desprèn tot ell.
    —Joan—

  • Escoltant la sal [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2019 | Valoració: 10

    Una preciosa història d’amor, on el temps i la sal esdevenen protagonistes. Un gran retrat del Cor, un bonic paisatge. Petonets, una abraçada. A l’eix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

35 Relats

209 Comentaris

19461 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.