Un miol virtuós

Un relat de: Olga Cervantes
Aquet matí m’he adormit tot just en sortir el sol, cansada d’aquest estat d’alerta que m’obliga a escoltar-ho tot. A més, amb els ulls clucs, les llumetes de colors de l’etèria nit, han esvalotat el meu serè firmament en blanc i negre. Seria perfecte que, com en aquells documentals televisius on t’expliquen la vida de les galàxies i els diferents nivells de la física quàntica, m’hagués despertat en un món equilibrat. En fi, després d’una bona jeia, vet aquí una bona estirada. Per sort ja ho tinc tot preparat, enllestiré la casa i faré la bogada. Aniré a plaça i cuinaré un plat ben apetitós, saludable i bo. I com que ja em veig avenir que les parpelles em pesaran després de tant tràfec, faré la migdiada del marrà. Però, una vagada tots a taula, es produeix un trasbals, un fàstic per la meva ànima. Ara resulta que el dinar no té prou sal, encara que l’amor vessi el plat. Tot d’una , quan estic per la feina d’ignorar les queixes i la mare que els va parir a tots, algú pica a la porta. El timbre m’ha agafat desprevinguda i se m’han posat els pèls de punta. Qui dimonis arriba ara? Aquí som tots els de casa. La primera intenció és la d’amagar-me, perquè no sé d’estratègies ni de grans càbales, a més, és segur i la gent no es pren mai la molèstia de buscar-te. Fet i fet, algú haurà d’anar a obrir la porta. Així que abandono els meus instints i acomodo al comensal, tot i que mai hagi fregit una sardina en aquesta casa. Vet aquí que el paio, comença a parlar de codis i normes, de economia avançada i resulta que una servidora no es deixa impressionar i me’n vaig somiant un núvol on arrepapar-me, quan tot d’una, em trobo al llom, la mà del desconegut xerraire. Segurament volia amanyagar-me o que m’aclofés a la seva falda, però el meu espant a sigut tal, que li he fotut una bona mossegada. Quan li he sentit dir animal fastigós, se m’ha asserenat l’ànima i m’he sentit millor. Quin home més bèstia, no sap combinar les ganyotes amb les paraules.




Comentaris

  • Rectifique... Un miol vistuós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-12-2019

    Rectifique: Aquell home més intractable..., jo crec que li va millor dir-li aquesta paraula, no l'altra.
    Bé, així queda millor...
    Fins a l'altra.
    Perla de vellut

    Feliç Any nou...

    I quan vulgues em pot llegir, qualsevol poema que tinga, ets benvinguda...Gràcies

  • Animal fatigós.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-12-2019 | Valoració: 10

    Molt interessant tot aques relat que m'ha fet sentir-me amb un bon somriure, quan aquell home ha estat tan irresponsable.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Meuuu![Ofensiu]
    Nil | 23-12-2019 | Valoració: 10

    Tot i que el títol del relat ens adverteix que qui enraona és la gata, m'ha passat que llegint-ho el text se m'ha humanitzat d'aital manera que he tingut la sensació que ella, la gateta, i jo érem dos en un en espiritualitat. I és que per contradictori que pugui semblar, a certs nivells vibracionals tots formem una única presència i aquesta és la de
    Déu! energia creadora i transmutadora, m'encanten els gats Olga. Bon Nadal, Nil.

  • Marramiau![Ofensiu]
    Montseblanc | 22-12-2019

    Sembla que té una bona vida, aquesta gateta. I quan algú la pertorba, mossegada! I tira de fina ironia quan diu “quin home més bèstia” hahaha.

  • Miau![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-12-2019 | Valoració: 10

    Realment, això de posar veu a una bèstia és bestial! Et posa dins la psicologia de l'animaló i entens la vida d'una altra manera. Ja es nota que t'agraden els gats! Petonets!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

39 Relats

233 Comentaris

23940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.