Una vegada més les portes

Un relat de: Olga Cervantes

Una vegada més, les portes d’aquesta petita exposició s’obren al públic vivent. Aquests humans ho capgiren tot, buscant tantes explicacions, com si la bellesa tal, que si l’essència de la puresa més enllà... i jo, des de aquest pedestal estant, els contemplo al meu voltant. Són com borinots, incapaços de prestar atenció a les vibracions de la matèria, de silenciar les seves veus groguenques, d’escoltar el xiuxiueig de la pedra, de palpar els silencis que els envolten, de mirar la llum que els enlluerna i d’escoltar la meva llengua.
Aquí hi ha un infant que es vol enfilar a les meves costelles, i fer de la cintura la seva cavalcadura. Ho aconsegueix en un descuit de la mare, donant pas a la seva gesta magnànima. A mi em fa gràcia i el passejo per tota la sala. El galifardeu aixeca un bracet com brandant una espasa. Malgrat la diversitat de gent que assisteix a l’acte, ningú s’adona de la polseguera que aixequem amb aquesta cavalcada màgica. La pols em fa pensar amb la que es formava quan el cisell topava amb la meva ànima.
Per altra banda, un adolescent s’ha envermellit en veure els meus pits de marbre, els sent com un afront, una distància de foc i aigua que només salvarà amb l’amor i la paraula.
Aquella nina d’ulls negres veu en mi la mare, albira la seva deessa i m’associa a una germana, a qui pentina, somiant ser pentinada.
Més enllà, una noia anhela la figura que l’escultor ha idealitzat, la forma que totes les noies tenen en un moment determinat. Ella s’estreny la bufanda i amaga el que no ha d’amagar, no m’enveja, no pretén cap subtilesa, però no em podrà oblidar perquè jo sóc ella.
Hi ha una senyora elegant que em mira com jo mirava la noia... on és aquell senyor atent que giravolta un bastó i porta els pantalons penjant... i aquell savi despistat que porta els cabells espelussats?
La velleta silent, asseguda sota el mur del cementiri vell, empal•lidida, em pregunta si he sigut esculpida pel mateix artista.

Comentaris

  • Una vegada més les portes[Ofensiu]
    patsm00re18 | 09-01-2019 | Valoració: 10

    crazy games bullet force

  • La màgia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2018 | Valoració: 10

    Quan la màgia esdevé la protagonista poden passar coses com les que descrius. I transformar aquesta màgia en realitat literària demostra bona lletra. Tot un mon on gaudir. Petonets i bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

34 Relats

205 Comentaris

18978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.