El secret del Pare Noel

Un relat de: Olga Cervantes
La Nina té els ulls grisos com la ciutat on viu, un caràcter introspectiu que es dissipa quan li fan l’ull viu i els cabells ondulats com les onades del mar. A més, és miop i encara que només té cinc anys, li agraden els misteris, els desitjos i els secrets escandalosament guardats. Enguany, l’àvia no l’acompanya a portar la carta al rei Melcior, el seu rei preferit. És morta, li ho ha dit el pare. Bé, el papà li ha explicat que la iaia se’n ha anat a jugar amb els angelets, però ella ho ha entès perfectament. Així, que ara, agafada de la mà del pare, camina per uns Grans Magatzems, cercant a un tal Pare Noel, del que l’àvia mai li havia parlat, per entregar-li una carta on ha escrit un secret. La Nina gaudeix de totes les explicacions; les del pare. perquè s’ajup a la seva alçada i així, ella, li pot veure la cara tan maca. Encara que també s’ho passa pipa quan li narra històries caminant a grans gambades. Li diu que l’estima tant com d’aquí a la lluna amb bitllet d’anada i tornada. Que divertit és jugar a fer les passes llargues! Mirar amunt i sentir les pessigolles d’una rialla. Els relats de l’àvia li resulten fascinadors. La veu rovellada, la dansa dels dits col•locant les figuretes de manera màgica. De sobte, apareix l’estel de cua llarga que cada any porta als Reis a fer una cavalcada. Després, neix un nadó rialler que només porta bolquers. I si la Nina pregunta com és que no té fred, l’àvia diu que no, perquè l’amor l’empara. I quan ja està tot parat, fins i tot, ànecs, peixos, rius i muntanyes, sorgeix del no-res un bell àngel que custodia un secret amb una espasa. Tot d’una, el pare li assenyala un home vestit de vermell, amb una barretina molt rara. La Nina agafa la carta que li guardava el pare i d’una revolada es troba asseguda a la falda d’una panxa ampla. Té un desig, per a Pare Noel, que li porti la carta a Melcior, el de la barba blanca.








Comentaris

  • Per a vells infants[Ofensiu]
    kefas | 23-11-2019


    Un relat que més fàcilment podem entendre quins fa molt de temps que fórem infants. Quan un infant milita en les nostres posicions d'infantesa, ens omple de goig. Però cada vegada passa menys.

  • Segur que la carta arribarà al Melcior[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2019

    La petita protagonista es manté fidel al que l’àvia li havia ensenyat. I encara que dòcilment va amb el seu pare estimat a deixar la carta a aquell, per ella, estrany; està clar que la llavor de l’àvia va ser ben plantada. M’ha encantat.

  • Amb ulls d'infant[Ofensiu]
    Naiade | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat escrit per una ment que encara te l'infant que tots per grans que ens fem, hauriem de dur dintre i deixar-lo sortir més sovint.

  • El món des de baix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Des de baix, el món es veu amb uns altres ulls, més a prop de terra, amb més realisme, tot i que sembli el contrari. El teu relat n'és un bon exemple. Un bon regal de Nadal. Petonets!

    Aleix

  • Santa innocència[Ofensiu]
    Materile | 21-11-2019 | Valoració: 10


    És bonic el teu relat. El món dels infants xoca amb la realitat dels adults, però ells saben protegir-se i continuar dibuixant el seu. Un relat molt tendre i ben escrit. Ara que s'acosta Nadal es desvetllen secrets.
    Una abraçada i fins el proper,

    Materile (Maria Teresa Galan)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

37 Relats

225 Comentaris

22830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.