Cercador
El relat mai escrit
Un relat de: betixeliHores, gastava hores senceres esperant la inspiració, amb el bolígraf destapat, apuntant el full en blanc per no deixar escapar cap bona idea.
Tot era a punt: la tinta, la llibreta oberta, el llumet de taula...
Només faltava el què, només faltava el tot.
Però abans que aquest es dignés a aparèixer, les parpelles es deixaven caure, i amb el cap recolzat sobre el palmell, es submergia dins un son profund, on les paraules i les imatges circulaven frenètiques i sense aturador, però aquest cop el canell ja no responia a les ordres del cervell; l'escriptura quedaria posposada fins que recuperés els sentits, fins que les idees tornessin a adormir-se.
Comentaris
-
Ja deia jo...[Ofensiu]- | 09-05-2009 | Valoració: 10
que és precisament quan no pots més, quan la son s'apodera del cos i de la ment, que arriba la inspiració, i llavors...t'adorms! L'endemà recordes vagament que vas tenir una bona idea però... quina era?? Jojojo! Molt bo, i molt real!
-
Molt bo![Ofensiu]annah | 08-05-2009 | Valoració: 10
I Original!
Escriure sobre la dificultat d'escriure quan sembla que a inspiració s'escapa de les mans.
M'ha recordat a uns relats meus que es titulen"Carta urgent a la meva inspiració" i "Un full en blanc, una mà que no sap què escriure".
Una forta abraçada!!
Anna -
...[Ofensiu]crohnic | 08-05-2009 | Valoració: 10
Boníssim relat!!! Per cert, estaves mig adormida quan el vas escriure??n ;)
-
L'has clavat![Ofensiu]Mercè Bellfort | 07-04-2009
En aquests moments em sento plenament identificada amb les teves reflexions sobre les paraules que es resisteixen a sortir de la ment amb claredat.
Molt bo el teu petit/gran assaig, betixeli.
Una abraçada.
Mercè -
D'on es...[Ofensiu]rnbonet | 07-04-2009
...desprén que els relats no escrits també donen origen a relats escrits.
Talment com el lluç fregit que es mossega la cua.
Salut i rebolica! -
quina mució[Ofensiu]L'anònim GharN | 19-03-2009
quina mució, i com acaba? segur que bé, segur que al final sortia la idea... com aquell queixal de llet que te'l vas remenant amb la llengua fins que al final es desenganxa.
-
tens[Ofensiu]pereneri | 14-03-2009 | Valoració: 10
tota la raó, caldria inventar una mena de robot que ens llegís els presomnis, les històries increïbles que se'ns acuden just abans d'entrar en el territori inabastable de Morfeu.
També m'ha agradat molt el que dius a la biografia: "al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat". Suposo que és per això que molts escrivim, i tu has sabut expressar-ho d'una manera meravellosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90975 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten