La piscina buida

Un relat de: betixeli
Esquivo l'hivern,
ignorant el fred que m'escala les cames.

Estripo les fulles gebrades,
que viuen de puntetes als camins enfangats.

Defujo les ràfegues ventoses
la neu a les botes
el cel de desembre
i el mar enfadat.

Somio les primaveres
tardes al terrat
les cues al trampolí
i els berenars a l'ombra.

Però llavors aixeco el cap i tot torna.
El desembre enfadat
el mar a les botes
les ràfegues de cel
i la neu ventosa.

Tot m'ho recorda, ella,
irrompent en majúscules en els meus pensaments.
Allà resta, buida, la piscina buida,
allà resta, immòbil
esperant el pas del temps.

Comentaris

  • Efectivament...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-02-2017

    ...poques imatges hi ha tan "desagradables" com una piscina buida, a mi em fa por i tot. No és només que "faci hivern", fa la sensació d'abandonament, de desgracia sobrevinguda, de mort... M'encanta com escrius, transmets molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

75656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.