Aquell cel taronja ja no era bonic

Un relat de: betixeli
Aquell cel taronja ja no era bonic.
Hagués estat bonic uns dies enrere,
observant un capvespre d'estiu.

Hagués estat bonic si no haguéssim sabut res.

Però tots ens havíem llevat amb la gola seca
i havíem recollit a corre-cuita la roba del terrat,
plena de cendra.

Les flames també havien arrasat el mas Pascual,
i després d'això,
restaven indefensos els camps de rostolls,
i després d'això,
un tros de verd a l'aguait
i després,
la por vestida d'homes amb galledes a l'entrada del poble.

L'estiu s'acabava,
i la sensació de vacances robades creixia dins nostre.
Contemplàvem atònits aquell cel enrogit,
sota un vent de ponent que escopia cendra a desgana.

Vam estar-nos encara una estona més asseguts en aquella teulada,
veient les ombres de l'incendi i intentant atrapar en la memòria el verd que aquella nit es tornaria de cendra.

Comentaris

  • Cendres[Ofensiu]
    Magdala | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Molt ben escrit, molt bonic, encara que potser no és aquesta la paraula que expressa i que fa sentir: pena, indefensió, impotència, des dels ulls d una criatura potser?

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91763 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.