Records robats

Un relat de: betixeli
—No t'ha passat mai que de sobte recordes coses no viscudes?

I mentre l'escoltava jo visualitzava amb tot detall aquell muret de pedra seca, sota un sol feixuc d'estiu. No d'un estiu alegre, sinó d'un estiu de dona viscuda i cansada i no comprenia com podia recordar aquell lloc si mai hi havia estat, com podia conèixer i sentir-me meu aquell cos, si encara no en tenia l'edat.

—Si, —vaig afanyar-me a dir—, es clar que si, m'ha passat sempre. Tinc records de llocs que desconec, m'escalen els narius olors que ubico al camp, i sons d'ocells al capvespre, quan jo sempre he viscut aquí i la meva gent sempre ha estat de ciutat. Com t'ho diria...sento nostàlgia d'una vida que no és la meva, que no és de ningú perquè no ha estat viscuda encara.

Vaig sentir com ressonava la meva frase en l'aire i al fer-ho vaig adonar-me que feia molt temps que arrossegava aquella sensació.

—I com ho saps que no ha estat viscuda? Mira Marta, potser pots assegurar-me que tu no l'has viscut, però potser has robat els records a algú altre, potser aquesta vida si que s'ha filtrat a través dels sentits d'algú que sí que era en aquell lloc i en aquell instant, en l'espai real on es van generar aquests records.

Em va posar una mica més de vi i em va robar una forquillada d'amanida mentre seguia parlant per ell, o per mi, o per algú que recordaria allò com si ho hagués viscut sense ser-hi.

—Saps, Marta, mai havia parlat d'aquest tema amb ningú altre abans, però a mi, això, em passa molt, massa vegades. Recordo constantment moments no viscuts; son situacions familiars, casolanes, però no són records meus, sinó d'algú altre, d'algú molt proper.

—Ah, però llavors, saps de qui son els teus records robats?

Vaig clavar els ulls a la seva forquilla sospesa en l'aire des de feia uns segons i llavors va deixar-la sobre el plat, va abaixar la mirada i va dir de manera gairebé inaudible —De vegades...tinc records de dona.
Recordo estar conduint i tenir la sensació de que sóc dona, recordo l'olor d'un jersei blanc que no tinc, i recordo enrabiar-me al descobrir que té una taca de rímel que no marxa. Recordo haver-me acabat llibres on m'hi he sentit identificada i recordo...recordo haver-me commogut al haver-me conegut a mi, al jo home, en aquell concert de la plaça del Rei d'ara fa dos anys.

Si, Marta, de vegades...recordo els teus records.

Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-07-2017

    Com diu l'Aleix, és un plaer llegir-te. Sé que si enceto un relat teu l'acabaré i que quan l'acabi hauré sentit un grapat de sensacions. Gràcies!

  • Transmissió de pensaments[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2017 | Valoració: 10

    És curiós, però si que hi ha moments que els pensaments d'un no semblen d'un mateix. Potser la persona més propera et transmet aquests pensaments sense que tu ho sàpigues. O potser ets tu qui li robes. Sigui com sigui, aquest món té encara moltes coses per descobrir. Sempre és un plaer llegir-te, tant en prosa com en vers. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Ricard M. Aldea | 05-07-2017 | Valoració: 10

    Final sorprenent per a un bon relat que sembla anar per altre camí.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

107 Relats

275 Comentaris

59574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.