Records robats

—No t'ha passat mai que de sobte recordes coses no viscudes?

I mentre l'escoltava jo visualitzava amb tot detall aquell muret de pedra seca, sota un sol feixuc d'estiu. No d'un estiu alegre, sinó d'un estiu de dona viscuda i cansada i no comprenia com podia recordar aquell lloc si mai hi havia estat, com podia conèixer i sentir-me meu aquell cos, si encara no en tenia l'edat.

—Si, —vaig afanyar-me a dir—, es clar que si, m'ha passat sempre. Tinc records de llocs que desconec, m'escalen els narius olors que ubico al camp, i sons d'ocells al capvespre, quan jo sempre he viscut aquí i la meva gent sempre ha estat de ciutat. Com t'ho diria...sento nostàlgia d'una vida que no és la meva, que no és de ningú perquè no ha estat viscuda encara.

Vaig sentir com ressonava la meva frase en l'aire i al fer-ho vaig adonar-me que feia molt temps que arrossegava aquella sensació.

—I com ho saps que no ha estat viscuda? Mira Marta, potser pots assegurar-me que tu no l'has viscut, però potser has robat els records a algú altre, potser aquesta vida si que s'ha filtrat a través dels sentits d'algú que sí que era en aquell lloc i en aquell instant, en l'espai real on es van generar aquests records.

Em va posar una mica més de vi i em va robar una forquillada d'amanida mentre seguia parlant per ell, o per mi, o per algú que recordaria allò com si ho hagués viscut sense ser-hi.

—Saps, Marta, mai havia parlat d'aquest tema amb ningú altre abans, però a mi, això, em passa molt, massa vegades. Recordo constantment moments no viscuts; son situacions familiars, casolanes, però no són records meus, sinó d'algú altre, d'algú molt proper.

—Ah, però llavors, saps de qui son els teus records robats?

Vaig clavar els ulls a la seva forquilla sospesa en l'aire des de feia uns segons i llavors va deixar-la sobre el plat, va abaixar la mirada i va dir de manera gairebé inaudible —De vegades...tinc records de dona.
Recordo estar conduint i tenir la sensació de que sóc dona, recordo l'olor d'un jersei blanc que no tinc, i recordo enrabiar-me al descobrir que té una taca de rímel que no marxa. Recordo haver-me acabat llibres on m'hi he sentit identificada i recordo...recordo haver-me commogut al haver-me conegut a mi, al jo home, en aquell concert de la plaça del Rei d'ara fa dos anys.

Si, Marta, de vegades...recordo els teus records.