El caos d'una vida

Un relat de: betixeli
Quan la nit és tan fosca que les pors s'hi troben bé,
m'apareixen els teus ulls clavats en la meva nineta.

Uns ulls de fang que no saben qui sóc
que desconeixen les meves ferides,
que em veuen per primer cop
i em despullen de mentides.

M'apareixen davant meu,
amb aquell teu mig somriure
que vaig descobrir un matí
i que em va donar pistes per viure.

Uns ulls que em van perforar la mirada
i desapareixien més enllà, buscant l'ànima.
Bellugadissos en la quietud del qui et mira,
de debò,
per primera vegada.

Uns ulls que em preguntaven "què et passa?"
i a una pregunta tan senzilla,
el caos d'una vida s'hi bolcava,
el caos d'una vida
s'hi feia llàgrima.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

277 Comentaris

70892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.