Zero metres

Un relat de: betixeli
La Dolors duia vint-i-set mongetes desgranades quan les mans se li van quedar rígides deixant caure a terra la que comptava vint-i-vuit.

La seva mirada també va quedar glaçada, potser calculant quants metres separaven el cos d'en Fermí del seu imminent impacte amb el terra.

Estaria re-calculant constantment durant aquells eterns 3 segons, ja que la velocitat de caiguda del cos s'accelerava a 9,8 metres per segon al quadrat a mida que la sang s'aturava en els seus dits glaçats.

El brunzit del carrer també es va veure alterat. Va disminuir sobtadament la remor dels cotxes, s'hi van sumar els crits ofegats dels vianants i, poc més tard, l'estridència d'una ambulància.

La Dolors seguia immòbil, amb els ulls clavats al balcó, comptant inaudiblement "zero metres" a mode de mantra.

Comentaris

  • Noia, els teus escrits...[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2017

    ...sempre em fan esborronar... Tan real, tan trist, tan esgarrifós... En poques paraules tota una vida que ja no tornarà a ser mai més la mateixa, desesperació muda...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

75661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.