Cercador


Llista categories

Érem allà per casualitat

Un relat de: betixeli
El moment abans de que sonés el clàxon, tu i jo érem tan a prop que només el color de la teva pell bruna marcava frontera amb la meva pell.

Somrèiem de plaer, del plaer d'haver descobert un ànima bessona a aquelles alçades de la vida.

Érem allà per casualitat, tots dos ho sabíem. Érem allà perquè algú s'havia de quedar al sofà del menjador de baix i esperar que sonés el clàxon per anar a rebre en Marçal.

Cada vegada que gosàvem mirar-nos als ulls, el crepitar de la llar de foc ens descobria les fosques ninetes, mentre els sorolls de la Vall Fosca ens recordaven que la nit, de nit, no fa soroll.

Sentíem el batec del front pressionant a destemps sobre el pit de l'altre, i la calma i els nervis es mesclaven en petites dosis insanes que ens mantenien lúcids parlant de res en concret, fent veure que érem amics.

Érem allà per casualitat i ens encantava que, per una vegada a la vida, la casualitat ens hagués picat l'ullet.

Comentaris

Afegir comentari
  • Evocador[Ofensiu]
    Franxapa | 03-03-2017 | Valoració: 9

    M'agrada com utilitzes el llenguatge per crear sensacions

  • Gràcies[Ofensiu]
    Lecram | 26-02-2017 | Valoració: 9

    Preciós, gràcies per aquest magnific relat ple de màgia i sentiments purs.

    M'agradat molt.

  • Poesia pura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Un instant màgic escrit amb una prosa poètica fantàstica! Quin moment més intens, quines frases més encertades, quin relat per a llegir a poc a poc, pausadament. Una forta abraçada.

    Aleix

  • preciós[Ofensiu]
    Magdala | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Quant de passat i de futur, que preciosa l'escena. Gràcies pel relat.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90875 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >