Somriures que desperten somriures

Un relat de: betixeli
La quietud d'hospital conté un silenci incòmode, un temps aturat i una temperatura d'excessiu confort que et suggereix tancar els ulls i dormir. Dormir fins que hagi passat el dia, i el següent dia, i el següent dia, fins a perdre la noció del temps.

Des de la finestra de l'habitació 108 es veuen un munt d'altres finestres que, a mitja tarda, quan el sol d'hivern s'amaga rere el tercer mòdul de Sant Pau, comencen a il·luminar-se deixant al descobert els petits diorames de cada planta.

Alguns llegeixen, d'altres tenen visita, d'altres dormen des de fa dies, d'altres miren per la finestra i es topen amb la mirada de la pacient de la 108.

A fora, a tocar del tros de gespa esgrogueïda de darrere de l'hospital, un pare i dues nenes saluden encarant somriures a la finestreta 112 del mòdul D, i tots, tots i cada un dels ullets del mòdul, de sobte es veuen abrigats per aquest càlid somriure de dues nenes i un pare.

Podrien ser les nétes de qualsevol, les filles de qualsevol, la visita inesperada de qualsevol, que, saltant-se el protocol, han decidit anar a veure els parents del mòdul d'aïllament des de la finestra del darrere, esquivant el pas a pas estàndard de tota visita al mòdul D: rentar mans, eixugar mans, bata, mascareta, desinfectar mans, primera porta, segona porta, no esternudis, no aixequis la veu, no abracis, no respiris.

A l'habitació 108 una dona mira per la finestra. Aquelles nenes amb la mà alçada segueix somrient i saludant, i ella, oblidant per un moment que és només un diorama més del mòdul, alça la mà per tornar la salutació, i estira els llavis, també, per retornar el somriure.

Comentaris

  • Humanitat[Ofensiu]
    brins | 10-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat bellíssim, betixeli, que m'ha portat un munt de records... No tan sols has sabut descriure magistralment aquesta sensació de silenci imposat i d'angoixa retinguda que envolta l'habitació d'un hospital, també has sabut expressar amb encertades paraules el conhort que pot oferir un senzill somriure...

    Pilar

  • Il·lusions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-12-2016 | Valoració: 10

    En circumstàncies dificils, com l'estada en un hospital, una cosa tan senzilla com un somriure és tantíssim! Has fet un retrat preciós i humà de l'interior d'un hospital. La teva mà d'escriure és prodigiosa! Una forta abraçada i espero que el o la malalta millori.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

75671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.